Quart
| Per a altres significats vegeu «Quart (desambiguació)». |
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi del Gironès | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès | ||||
| Gentilici | Quartenc, quartenca | ||||
| Superfície | 38,15 km² | ||||
| Altitud | 91 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
3.478 hab. 91,17 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 486900 4643150{{#coordinates:41 | 56 | 25 | N | 2 | 50 | 31 | E | type:city(3478)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
6 Joaquim Cufí i Solé | ||||
| Codi territorial | 171426
| ||||
| Agermanament | Kukra Hill (Nicaragua) | ||||
Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Pels volts de la primera setmana de desembre es porta a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de La Creueta, situtat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[2]
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Castellar de la Selva | 12 |
| la Creueta | 258 |
| Montnegre | 14 |
| Palol d'Onyar | 517 |
| Quart | 2.314 |
| Sant Mateu de Montnegre | 35 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart
La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.
Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
Vegeu també
- Montagut (Quart), muntanya.
- Museu de la Terrissa de Quart
