Gustau Violet
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 1873 Tuïr | |||||||||||||
| Q4 | 1952 Perpinyà | |||||||||||||
| Q231002 | Francesa | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | Escultura | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Gustau Violet (Tuïr, 1873 - Perpinyà, 1952) fou un escultor i escriptor nord-català.[1]
Biografia
Es formà a les classes d'arquitectura de l'Académie des Beaux-Arts de París, però aviat preferí l'escultura. S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l'expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l'influx de Constantin Meunier.
Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze. Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l'estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l'Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l'arrelament a Catalunya, sense fer distincions entre l'un o l'altre costat: aprofità la tradició ceramista de Quart d'Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé. Realitzà [2] estatuetes de marbre i bronze de delicats contorns i d'un sabor clàssic i primitiu, inspirades en temes de la vida quotidiana en les que va intentar reflectir l'esperit català i també feu nombroses figuretes de terra cuita seriades. Creà un taller de forja artística segons la tradició catalana.
Al maig del 1905 [2] va fer una estada a Barcelona amb motiu de l'exposició d'artistes del Roselló que va tenir lloc a la Sala Parés.Poc després va unir-se a la Societat d'Estudis Catalans i fou un dels col·laboradors a la Revue Catalane.
Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d'El Greco actualment al Museu del Louvre de París. Hom el considera, després d'Aristides Maillol, al principal escultor modern del Rosselló. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinyà i al Museu d'Art Modern de Barcelona, així com a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.[3] I en el terreny literari, va escriure amb Josep Sebastià Pons La font de l'Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d'Enric Morera.
Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 232. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ 2,0 2,1 Mendoza 1995: 126
- ↑ Catàleg online a museusenlinia.gencat.cat
Vegeu també
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- Baron i Borràs, Ester. Gustau Violet,un escultor català de França, a Revista de Catalunya, núm.271, Abril 2011, pp.91-119.
- Baron i Borràs, Ester. Gustau Violet,un escultor català de França (II), a Revista de Catalunya, núm.272, Maig 2011, pp.69-95.