Partit Laborista Gal·lès
| Welsh Labour Llafur Cymru | |
|---|---|
| Partit Laborista Gal·lès | |
| President | Rhodri Morgan |
| Fundació | 1947 |
| Seu | Transport House 1 Cathedral Road Cardiff, CF11 9HA |
| Ideologia | Socialdemòcrata, Autonomisme |
| Afiliació europea | Partit Socialista Europeu |
| http://www.welshlabour.org.uk/ | |
Partit Laborista Gal·lès (gal·lès Llafur Cymru) és la secció del Partit Laborista Britànic que opera a Gal·les, on és el partit més votat i hi ha guanyat totes les eleccions al Parlament del Regne Unit des de 1922. Té 2 dels 4 eurodiputats de Gal·les, 29 dels 40 escons a Westminster des de 2005 i 26 de 60 a l’Assemblea Nacional de Gal·les (on governa en coalició amb el Plaid Cymru) i 344 de 1.264 consellers locals, dominant 2 de 20 autoritats locals.
Forma part del Partit Laborista i no és registrat com a entitat separada ni té relació federal; i tot i que no té un líder oficial, Rhodri Morgan ho és de fet, com a cap de grup parlamentari. Tot i així, gaudeix de força autonomia pel que fa a la tasca a l'Assemblea Nacional Gal·lesa. Té un Comité Executiu propi, del que en formen part tots els càrrecs electes.
Història
El partit hi és present des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1922, en les que va obtenir la meitat dels escons de Gal·les, i es va consolidar durant la gran depressió gràcies a la seva relació amb els sindicats, tot i la seva ambivalència en el fet nacional gal·lès. A les eleccions de 1945 va obtenir 25 de 36 escons (58 % dels vots), dominant la zona industrial, i a les eleccions de 1950 i 1951 es va estendre a la zona rural, domini del Partit Liberal (Aneurin Bevan va treure el 80 % dels vots d’Ebbw Vale), tot i que a Londres era a l'oposició. Van estendre el seu domini sobre el govern local, modernitzant infraestructures i serveis públics.
A les eleccions de 1964 va obtenir 28 escons de 36. Harold Wilson els va crear la Secretaria d'Estat per Gal·les i el Welsh Office. A les eleccions de 1966 arribaren al 60 % dels vots i 32 de 36, però el Plaid Cymru els disputà l'hegemonia i vencé a les parcials de Rhondda West el 1967 i Caerphilly el 1968.
Durant els anys 1970 la comissió Kilbrandon va estudiar la Devolució de l'autonomia a Gal·les, alhora que Conservadors i nacionalistes amenaçaven el seu domini a les àrees de parla gal·lesa i costanera. Tot i així, a les eleccions de 1979 va obtenir 22 de 36 (48 % dels vots). Més pérdua de vots es va produir a les eleccions de 1983, amb 20 escons (37,5 %), per 14 els conservadors. Van recuperar part de la força gràcies a la vaga de minaires de 1984-85, on Neil Kinnock destacà com a líder, i a les eleccions de 1987 van treure 24 escons i 45 %, resultat que es repetí el 1989 i el 1991.
El fet que a Londres continuessin guanyant els conservadors, malgrat el triomf laborista a Gal·les, i el fet que els laboristes gal·lesos no van poder fer res per a evitar la traumàtica reestructuració industrial, van fer que el partit estigués més obert a la Devolution. I més després de les eleccions de 1997, on van treure el 55 % i 37 escons de 40.
A les eleccions a l'Assemblea Nacional de Gal·les de 1999 presentaren com a candidat el popular Ron Davies, qui dimití per un escàndol sexual i fou substituït per Alun Michael, poc conegut, i van treure 27 escons dels de 60, però Plaid Cymru els va disputar alguns feus sagrats com Islwyn, Rhondda i Llanelli. Això provocà que el 2000 fos nomenat cap del partit Rhodri Morgan, qui pactà amb Liberal Demòcrates per a donar estabilitat i a les eleccions de 2003 van obtenir 29 escons de 60. Es diferencià del govern de Tony Blair en què va intentar fer serveis públics més competitius. Així a les eleccions de 2007 va caure a 26 de 60. Tot i així, Morgan va arribar a l'acord One Wales amb el Plaid Cymru.
Resultats electorals
Eleccions al Parlament europeu
| Any | Percentatge de vot a Gal·les | Escons |
|---|---|---|
| 1979 | 41.5% | 3 (de 4) |
| 1984 | 44.5% | 3 (de 4) |
| 1989 | 48.9% | 4 (de 4) |
| 1994 | 55.9% | 5 (de 5) |
| 1999 | 31.8% | 2 (de 5) |
| 2004 | 32.5% | 2 (de 4) |
Eleccions al Parlament Britànic
| Any | Percentatge de vot a Gal·les | Escons |
|---|---|---|
| 1951 | 60.5% | 27 (de 36) |
| 1955 | 57.6% | 27 (de 36) |
| 1959 | 56.4% | 27 (de 36) |
| 1964 | 57.8% | 28 (de 36) |
| 1966 | 60.7% | 32 (de 36) |
| 1970 | 51.6% | 27 (de 36) |
| 1974 (Feb) | 46.8% | 24 (de 36) |
| 1974 (Oct) | 49.5% | 23 (de 36) |
| 1979* | 48.6% | 22 (de 36) |
| 1983 | 37.5% | 20 (de 38) |
| 1987 | 45.1% | 24 (de 38) |
| 1992 | 49.5% | 27 (de 38) |
| 1997 | 54.8% | 34 (de 40) |
| 2001 | 48.6% | 34 (de 40) |
| 2005 | 42.7% | 29 (de 40) |
Eleccions a l'Assemblea de Gal·les
| Any | Percentatge de vot (constituència) | Percentatge de vot (regional) | Escons (constituència) | Escons (regional) |
|---|---|---|---|---|
| 1999 | 37.6% | 35.5% | 27 (de 40) | 1 (de 20) |
| 2003 | 40% | 36.6% | 30 (de 40) | 0 (de 20) |
| 2007 | 32.2% | 29.7% | 24 (de 40) | 2 (de 20) |