Peña Blanca
La Peña Blanca fou una agrupació política creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamació de la Segona República Espanyola per l'aristòcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas. La seva ideologia era monàrquica espanyolista defensora de la restauració d'Alfons XIII. Era formada per un centenar de membres, la gran majoria de l'aristocràcia catalana, com Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons d'Ayguavives i de Solà i Joan Carles d'Ayguavives i de Solà, Enrique García-Ramal y Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, i altres, molts d'ells burgesos industrials ennoblits pel rei Alfons XIII.
No passà mai del miler d'afiliats malgrat la solvència financera del grup, gràcies a les aportacions que els feia regularment el comte de Fígols. Organitzava cicles de conferències on hi intervenien polítics lligats a Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán. El 1932 es presentà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb Comunió Tradicionalista i la Dreta de Catalunya, però només va obtenir 15.500 vots. Després d'aquest fracàs, el 1933 es van integrar en Renovación Española.