Quaternari
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic Les xifres són les dates d'inici dels períodes expressats en milions d'anys. |
| Paleozoic |
| Cambrià 542,0 ± 1,0 |
| Ordovicià 488,3 ± 1,7 |
| Silurià 443,7 ± 1,5 |
| Devonià 416,0 ± 2,8 |
| Carbonífer 359,2 ± 2,5 |
| Permià 299,0 ± 0,8 |
| Mesozoic |
| Triàsic 251,0 ± 0,4 |
| Juràssic 199,6 ± 0,6 |
| Cretaci 145,5 ± 4,0 |
| Paleogen |
| Paleocè 65,5±0,3 |
| Eocè 55,8±0,2 |
| Oligocè 33,9±0,1 |
| Neogen |
| Miocè 23,03 ± 0,05 |
| Pliocè 5,332 ± 0,005 |
| Quaternari |
| Plistocè 1,806 ± 0,005 |
| Holocè 0,011430 ± 0,00013 |
El període Quaternari és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 1,806 milions d'anys) fins el present. El Quaternari està subdividit en les èpoques del Plistocè i l'Holocè.
En una revisió recent de la classificació internacional dels períodes de temps geològics, el Quaternari fou incorporat al Neogen. Aquest acte no va ser ben rebut per alguns geòlegs. Tanmateix, l'any 2009 es decidí tornar a instaurar el Quaternari com un període geològic propi.
General
El terme Quaternari va ser proposat per Jules Desnoyers el 1829 per a referir-se a uns sediments de la conca del Sena que semblaven més recents que les roques del Terciari. El període Quaternari comença amb el final del Terciari i arriba fins el present. Cobreix aproximadament el temps que duraren les últimes glaciacions, fins la retirada glacial de l'Holocè. Un ús alternatiu situa l'inici del Quaternari al principi de la glaciació del Pol Nord fa uns 3 milions d'anys, incloent-hi doncs porcions del Pliocè superior. Algunes persones no reconeixen el Quaternari i el consideren un tema informal inclòs en el Neogen, com es pot veure en l'edició del 2003 de la Taula Estratigràfica Internacional, publicada per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.
Els 1,8-1,6 milions d'anys del Quaternari representen el temps en què han existit els humans. En un període de temps tan curt, la deriva continental no ha passat de 100 km, quelcom de quasi bé irrellevant per als paleontòlegs. Tanmateix, el registre geològic està més ben preservat que el de períodes més antics, i el mapa actual del món s'assembla molt al de principis d'aquest període. Els canvis geogràfics més importants d'aquesta època inclouen l'emergència de l'Estret de Bòsfor i l'estret de Shagerrak durant els períodes glacials, convertint respectivament el Mar Negre i el Mar Bàltic en masses d'aigua dolça; i la seva posterior inundació pel nivell del mar novament ascendent. També inclou el descens periòdic del mar al Canal de la Mànega, formant un pont entre Gran Bretanya i Europa i el glaçament periòdic de l'estret de Bering, formant un pont entre Àsia i Nord-amèrica. Els Grans Llacs, així com altres grans llacs del Canadà, i la badia de Hudson també són el resultat de l'últim cicle glacial, i són llacs temporals. Amb cada edat glacial del Quaternari apareixia un nou esquema de llac i badies.
El clima era principalment un clima de glaciacions periòdiques, amb glaceres continentals que arribaven fins a 40º de latitud. Probablement a causa de la durada relativament curta del període, no aparegueren gaire animals nous. Cap a finals del Plistocè hi ha haver una gran extinció de grans mamífers a les zones boreals.
xenikiiiih la mah bonikiiiih
Moltes espècies tals com els dents de sabre, els mamuts i mastodonts, els gliptodonts, etc., s'extingiren. Altres, com els cavalls, els camells i els guepards s'extingiren a Nord-amèrica, on havien aparegut, però aconseguiren prosperar en altres continents.
Edat glacial
El 1821, un enginyer suís anomenat Ignaz Venetz va publicar un article en què suggeria la presència de restes del passatge d'una glacera a una distància considerable dels Alps. Aquesta idea va ser inicialment discutida per un altre científic suís, Louis Agassiz, però quan va intentar demostrar-ne la falsedat, va acabar acceptant la teoria del seu col·lega. Un any més tard, Agassiz va formular la hipòtesi d'un gran període glacial amb efectes de llarg abast. Aquesta idea el féu famós arreu del món.
Amb el temps, i gràcies al desenvolupament de la geologia, es va comprovar que hi havia diversos períodes d'avenç i retrocés de les glaceres, i que les temperatures a la Terra en el passat eren molt diferents a les actuals. De fet, els cicles de Milankovitch de Milutin Milankovitch estan basats en l'assumpció que les variacions en la radiació solar que arriba a la Terra són un factor fonamental en el clima terrestre.
Durant aquest període, enormes glaceres varen avançar i després retirar-se de gran part d'Amèrica del Nord i Europa, parts d'Amèrica del Sud i Àsia, i la totalitat de l'Antàrtida. Es formaren els Grans Llacs i mamífers de gran mida prosperaren en les parts de Nordamèrica i Euràsia que no estaven cobertes de glaç. Aquests mamífers s'extingiren amb la fi de l'edat glacial fa uns 10.000 anys. Els humans actuals aparegueren fa uns 100.000 anys.
| Subdivisions del període Quaternari | |||
|---|---|---|---|
| Sistema | Sèrie | Estatge | Edat (Ma) |
| Quaternari | Holocè | Megalaià | 0,0042 |
| Norgripià | 0,0082 | ||
| Grenlandià | 0,0117 | ||
| Plistocè | Superior | 0,129 | |
| Chibanià | 0,774 | ||
| Calabrià | 1,80 | ||
| Gelasià | 2,58 | ||
| Neogen | Pliocè | Plasencià | més antic |
Vegeu també
| <timeline>
ImageSize = width:450 height:400 PlotArea = left:20 right:0 bottom:20 top:0 AlignBars = justify Colors = id:period1 value:rgb(1,1,0.7) # light yellow id:period2 value:rgb(0.7,0.7,1) # light blue id:period3 value:rgb(0.7,1,0.7) # light green id:events value:rgb(1,0.3,1) # light purple id:Miocene value:rgb(1,0.8706,0) # 255/222/0 id:Pliocene value:rgb(0.9961,0.9216,0.6745) # 254/235/172 id:Pleistocene value:rgb(1,0.9216,0.3843) # 255/235/98 id:Holocene value:rgb(1,1,0.7020) # 255/255/179 Period = from:0 till:7000000 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:1000000 start:0 ScaleMinor = unit:year increment:250000 start:0 BarData = bar:Timelines bar:buffer bar:Events bar:bar0 bar:bar1 bar:bar2 bar:bar3 bar:bar4 bar:bar5 bar:bar6 bar:bar7 bar:bar8 bar:bar9 bar:bar10 bar:bar11 bar:bar12 bar:bar13 bar:bar14 bar:bar15 bar:bar16 bar:bar17 bar:bar18 bar:bar19 bar:bar20 bar:bar21 bar:bar22 bar:bar23 bar:bar24 bar:bar25 bar:bar26 bar:bar27 bar:bar28 bar:bar29 bar:bar30 bar:bar31 bar:bar32 bar:bar33 PlotData= width:25 mark:(line,red) textcolor:black bar:Timelines align:center shift:none from:5332000 till:end color:Miocene text:Miocè from:2586000 till:5332000 color:Pliocene text:Pliocè from:11500 till:2588000 color:Pleistocene text:Pleistocè bar:Events color:events align:right shift:(-5,-10) at:6800000 text:"Separació entre els llinatges dels humans i dels ximpanzès fa 7 milions d'anys" width:7 mark:none color:events align:right shift:(-5,-4) bar:bar2 from:6000000 till:7000000 at:6000000 text:Sahelanthropus tchadensis bar:bar4 from:5800000 till:6100000 at:5800000 text:Orrorin tugenensis align:left shift:(5,-4) bar:bar9 from:5200000 till:5800000 at:5800000 text:A. kadabba bar:bar11 from:4200000 till:5400000 at:5400000 text:A. ramidus bar:bar13 from:3900000 till:4400000 at:4400000 text:A. anamensis bar:bar15 from:3000000 till:3900000 at:3900000 text:A. afarensis bar:bar17 from:3000000 till:3500000 at:3500000 text:A. bahrelghazali bar:bar19 from:2400000 till:3300000 at:3300000 text:A. africanus bar:bar21 from:2000000 till:3000000 at:3000000 text:A. garhi bar:bar23 from:1440000 till:2500000 at:2500000 text:H. habilis bar:bar25 from:300000 till:1800000 at:1800000 text:H. erectus bar:bar27 from:250000 till:600000 at:600000 text:H. heidelbergensis bar:bar29 from:29000 till:230000 at:230000 text:H. neanderthalensis bar:bar31 from:0 till:200000 at:200000 text:H. sapiens bar:bar10 from:2500000 till:2700000 at:2700000 text:P. aethiopicus bar:bar8 from:1400000 till:2600000 at:2600000 text:P. boisei bar:bar6 from:1200000 till:2000000 at:2000000 text:P. robustus mark:none bar:bar4 at:1200000 text:Gènere Paranthropus bar:bar8 from:1165000 till:2735000 width:47 color:period1 bar:bar8 from:1235000 till:2665000 width:37 color:white bar:bar7 at:4200000 text:Gènere Ardipithecus bar:bar10 from:4165000 till:5835000 width:31 color:Pleistocene bar:bar10 from:4235000 till:5765000 width:21 color:white bar:bar21 at:4435000 text:Gènere Australopithecus bar:bar17 from:1965000 till:4435000 width:77 color:period2 bar:bar17 from:2035000 till:4365000 width:67 color:white bar:bar33 at:2535000 text:Gènere Homo bar:bar28 from:0 till:2535000 width:93 color:period3 bar:bar28 from:50000 till:2465000 width:83 color:white TextData = pos:(29,14) text:"anys." </timeline> |
