Vés al contingut

Perdiu blanca

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa ocell

Lagopus muta helvetica fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu.
Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska.
Lagopus muta hyperborea
Mascle de Lagopus mutus evermanni fotografiat a Alaska.
Una perdiu blanca al seu hàbitat

La perdiu blanca o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.[1]

Morfologia

  • Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre polar -Lepus arcticus- i a la guineu àrtica -Vulpes lagopus-), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
  • Format delicat i relativament petit (35 cm).
  • Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).

Subespècies

Reproducció

El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.[3] Els pollets esdevenen independents al cap de 10-12 setmanes.[4]

Lagopus muta

Alimentació

Els adults són gairebeé vegetarians, mentre que els pollets es nodreixen principalment d'insectes, aranyes i caragols. La dieta estiuenca es compon de matèria vegetal (en particular nabius, puntes de cua de cavall i baies) i la hivernal de brots de bedolls nans i salzes.[5]

Hàbitat

Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la Península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. La subespècie del Pirineu (Lagopus muta pyrenaica) ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació de les vessants on es troba. Ocupa preferentment tarteres i vessants rocalloses.[cal citació][[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Distribució geogràfica

Costums

No és molt desconfiada dels humans perquè, a banda de l'àliga real i d'altres depredadors nouvinguts, no té altres enemics que arribin a l'alçada en què viu (al voltant dels 2.200 m).[cal citació][[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Estat de conservació

Al Pirineu es troba en perill. La reducció del seu hàbitat a causa d'infraestructures (pistes, estacions d'esquí, etc.), l'arribada de depredadors de caire antròpofil (guineu, rata) i el canvi climàtic són les causes més importants que s'apunten com a factors de decliu de les poblacions de perdiu blanca al Pirineu.[cal citació][[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

Referències

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Catalogue of Life (anglès)}
  3. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 40-41. ISBN 84-315-0434-X.
  4. ↑ Animal Diversity Web (anglès)
  5. ↑ Kaufman, Kenn. 1996. Lives of North American Birds. Houghton Mifflin Company, Boston.
  6. ↑ IUCN (anglès)
  7. ↑ Johnsgard, Paul A., 1973. Grouse and Quails of North America. University of Nebraska, Lincoln.
  8. ↑ Kaufman, Kenn. 1996.

Bibliografia

  • Alsop, Fred J., III. Birds of North America - Eastern Region. First American Edition. Smithsonian Handbooks. DK Publishing, Inc., 2001.
  • Banks, R. C., R. W. McDiarmid i A. L. Gardner, 1987. Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada. Resource Publication, núm. 166. United States Department of the Interior Fish and Wildlife Service. Washington DC, els Estats Units.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Novoa, C., A.Besnard, J. F. Brenot i L.N. Ellison. 2007. Effect of weather on the reproductive rate of Rock Ptarmigan Lagopus muta in the eastern Pyrenees. Ibis 150 (2):270 - 278.
  • Rodrigue, J., L. Champoux, D. Leclair i J. F. Duchesne. 2007. Cadmium concentrations in tissues of willow ptarmigan (Lagopus lagopus) and rock ptarmigan (Lagopus muta) in Nunavik, Northern Quebec. Environmental Pollution 147 (3): 642-647.
  • Zohmann, M. i M. Woss, 2007. Spring density and summer habitat use of alpine rock ptarmigan Lagopus muta helvetica in the southeastern Alps. European Journal of Wildlife Research 54 (2): 379-383.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Perdiu_blanca&oldid=25089»