Pere Borrell del Caso
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 | Catalana | |||||||||||||
| Es coneix per | Fugint de la crítica | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Q8436 | ||||||||||||||
| Fills | Maria, Ramon, Juli, Salvador (tots pintors) i 6 fills més | |||||||||||||
| Pares | Francesc Borrell i Borrell | |||||||||||||
Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, inscrit al registre de la parròquia el 13 de desembre de 1835 – mort a Barcelona, 16 de maig de 1910) fou un pintor català.
El seu pare, mort el 1849, era ebenista i va ensenyar l'ofici al seu fill, que va exercir-lo quan s'instal·la a Barcelona, per tal de poder pagar-se els estudis a l'Escola de Belles Arts. El 1873 va casar-se amb la seva deixebla Teresa Pla i Villalonga.
Tot i que establert a Barcelona, mantingué sempre la casa de Puigcerdà i esdevingué el gran pintor de la Cerdanya. Exponent militant del realisme, va tenir sempre, a part de la seva faceta de creador, una forta dimensió docent, que practicà a Barcelona des de la seva acadèmia particular. Va participar en nombroses exposicions col·lectives, singularment a Barcelona, però també a Madrid i a París. Gran retratista, sobri i directe, conreà també el paisatge, especialment de la Cerdanya, tot i que també va fer obra religiosa i costumista. Es mundialment conegut pel seu quadre Fugint de la crítica[1] (Madrid, col·lecció del Banco de España), magnífic exponent de trompe-l'oeil.
![[1]](http://images.google.cat/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/archive/8/8b/20060927192820!Escaping_criticism_by_Caso.jpg&imgrefurl=http://commons.wikimedia.org/wiki/Fitxer:Escaping_criticism_by_Caso.jpg&h=390&w=313&sz=32&hl=ca&start=3&um=1&tbnid=x_7QNTbg68zL5M:&tbnh=123&tbnw=99&prev=/images%3Fq%3D%2522Borrell%2Bdel%2BCaso%2522%2B%2522Banco%2Bde%2BEspa%25C3%25B1a%2522%26um%3D1%26hl%3Dca%26lr%3D%26sa%3DN){kind=link}
Entre els seus deixebles, als que inculcà les excel·lències del realisme, figuren Romà Ribera, Joan Ferrer i Miró, Adrià Gual, Josep Maria Sert, Marià Pidelaserra, Pere Ysern, Xavier Nogués, i els seus mateixos fills Ramon i Juli Borrell i Pla. El seu nét Pere Borrell Bertran també fou pintor.
La seva obra Fugint de la crítica fou utilitzada com a cartell anunciador de la "Història de l'Art Català" d'Edicions 62 (1983); aparegué a la coberta del llibre catàleg d'una important exposició, Five Centuries of Trompe l'Oeil Painting, celebrada a la National Gallery of Art de Washington DC, l'any 2003. De febrer a març del 2010 va servir per a il·lustrar el cartell i el catàleg de l'exposició sobre l'art del trompe-l'oeil amb el títol: Täuschend echt[2] al Bucerius Kunst Forum d'Hamburg.[3][4]
Referències
- ↑ És la data d'inscripció al registre parroquià. La seva data de naixement no és coneguda. Francesc Fontbona, 1973, opus citatum pàgina 30.
- ↑ En català: Realitat Enganyadora
- ↑ Ströer und das Bucerius Kunst Forum überraschen Reisende am Bahnhof mit Ground Poster, Hamburg, 25 de març de 2010 consultat el 14 de gener de 2012, (en català: Ströer i el Bucerius Kunst Forum sorprenen els vianants a l’estació major amb un cartell.)
- ↑ Foto de l'esdeveniment
Bibliografia
- PASCUAL, Andrea, Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910) L'obra artística d'un mestre de pintors, Barcelona: Editorial Mediterrània 1999.
- FONTBONA, Francesc, Pere Borrell del Caso (1835-1910) y el inventario de sus pinturas, PDF, «D'Art», núm. 2, (maig 1973). pp. 29–44.