Vés al contingut

Pere Mata i Fontanet

De Viki.cat
Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet fou un metge nascut a Reus el 14 de juny o el 13 de juliol del 1811 (la segona data seria la correcta segons la fe de baptisme) [1]

Va estudiar de jove a Reus i més tard va fer els estudis de medicina a Barcelona. El 1835 va fundar el periòdic El propagador de la libertad, i va participar a la revolució liberal i es va haver d'exiliar a Occitània (Montpeller) el 1837. Va tornar a Reus el 1839 i va fundar el periòdic La joven España, els escrits en el qual li van costar presó i desterrament.

El 1842 fou elegit diputat i alhora va fundar amb altres la Societat Mèdica d'Emulació. Més tard (1843) va anar a Madrid i aviat li fou encomanada la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia i és considerat el fundador de la medicina legal professional a Espanya. A partir de 1859 va defensar el positivisme en medicina. Fou rector de la Universitat de Barcelona. El 1868 torna a estar al costat dels revolucionaris i del seu conciutadà Joan Prim. Fou alcalde de Reus (1841), senador, governador de Madrid i va exercir encara altres càrrecs. A més, va escriure articles i llibres, entre ells Historia general de D. Rafel de Riego (1837), Pedro Abelardo (drama inèdit) i molts altres, la majoria de medicina, com ara Reflexiones sobre la grippe (Barcelona 1837), Vademécum de medicina y cirugía legal. (Madrid 1844), Examen crítico de la homeopatía, lecciones dadas en el Ateneo de Madrid (Madrid 1851-52, 2 vols.), Compendio de toxicología (Madrid 1846), Criterio médico-psicológico para el diagnóstico diferencial de la pasión y la locura (Madrid 1868), Tratado de medicina y cirugía legal, teórica y práctica (2a ed., Madrid 1846), De la libertad moral o libre albedrío (Madrid 1868). Escrigué poesia tant en català com en castellà.

Fou també un divulgador de la llengua universal proposada per Sotos Ochando i en dictà un curs a l'Ateneo Científico y Literario de Madrid el 1861, producte del qual sortí publicat l'any següent el seu voluminós Curso de lengua universal.[2]

Escriví també novel·les històriques ( El poeta y el banquero, 1842; Los moros del Riff o el presidiario de los Alhucemas , 1856; El idiota o los trabucaires del Pirineo , 1856; Los mártires de Siria , 1861; etc), poesia ( Fotografías íntimas, 1875)[3]

Organitzà també el cos de metges forenses reconegut per decret de 13 de maig de 1862. Va ser el proponent de la llei de registre civil aprovada el 17 de juny de 1870. A les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 fou escollit diputat per la Vila Joiosa, com a les de 1869 ho fou per Tarragona, dins el Partit Constitucional. Va morir a Madrid el 27 de maig de 1877. La seva ciutat natal li va dedicar un passeig i a més a més porta el seu nom l'hospital mental conegut com Institut Pere Mata.

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/427415-a-pere-mata-se-li-criticava-que-no-era-un-cientific.html
  2. ↑ Margais, Xavier. El moviment esperantista a Mallorca (1898-1938). Palma: Documenta Balear, 2004. ISBN 84-95694-29-8. 
  3. ↑ Ibáñez Olivares, Pere. L'obra novel·lística del Dr. Pere Mata i Fontanet. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1994. ISBN 8460515494. 

Bibliografia

  • ANGUERA, Pere. “Pere Mata: els anys de la revolució (1835-1843)" A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2005. Pàg. 9-54
  • BARRUFET, Pere. Biografia del Dr. Pere Mata i Fontanet. Reus: Imprenta de Celestí Ferrando, 1916.
  • GRAS i ELIAS, Francesc. Siluetas de escriptors catalans del segle XIX. Barcelona: L’Avenç, 1910, volum II, P. 34-51.
  • LÓPEZ FERNÁNDEZ, Maria Nieves. La Psicología en la obra de Pedro Mata y Fontanet. Valladolid: Universidad de Valladolid, 1993

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Pere_Mata_i_Fontanet&oldid=21544»