Pere Rahola i Molinas

Pere Rahola vist per Ramon Casas (MNAC).

Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empordà, 16 de juliol 1877 - Barcelona, 1956) va ser un polític i advocat català, membre de la Lliga Regionalista. Gran amic de Francesc Cambó, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un escó entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formació de voluntaris catalans.

Després del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès el 1924. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola va tornar a obtenir l'escó de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933.

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaquín Chapaprieta. Després d'aquesta etapa ministerial ocuparia el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares.

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

• Esbós biogràfic de Pere Rahola a Memoria Republicana.
• «Pere Rahola i Molinas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
• Fitxa del Congrés dels Diputats