Pere Torné i Esquius
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | 1879 Sant Martí de Provençals | |||||||||||||
| Q4 | 1936 Flavacourt, França | |||||||||||||
| Q231002 |  Catalunya | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | pintura i dibuix | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Pere Torné i Esquius (Sant Martí de Provençals, 1879 - Flavacourt, Illa de França, 1936) va ésser un dibuixant i pintor.[1]
Estudià pintura a l'Escola de la Llotja, a Barcelona. El 1901, anà a Madrid, becat per la Diputació de Barcelona i el 1903 realitzà la seua primera exposició individual, a la Sala Parés de Barcelona. El 1905 se n'anà a París, on establiria la seua residència definitiva. Allà participaria als Saló dels Humoristes i al Salon d'Automne, amb quadres de gènere i paisatges urbans.
El 1910 publicà el seu llibre més conegut, Dolços indrets de Catalunya, prologat per Joan Maragall.
El 1913 i el 1916 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona.
Col·laborà regularment al setmanari català Papitu, i al francès Le Rire.
Caracteritzat per un estil senzill i clar, sovint de temàtica adreçada al públic infantil, la seua obra com a il·lustrador és una de les més apreciades a Catalunya dins aquest gènere.
Obres
- 1910- Interior d'alcova, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Referències
- ↑ «Pere Torné i Esquius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Bibliografia
- Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 101.