Perron
Un perron és una escalinata de tres esglaons, amb una columna central, coronada d'un globus imperial. Era el símbol de la justícia i de la llibertat del principat de Lieja.[1] El perron de Lieja és el més conegut.
Hi ha diverses teories sobre el significat d'aquest monument. Ja es troben perrons a monedes bizantines.
Les primeres monedes liegeses amb el signe emblemàtic es troben al segle XII durant el regnat del príncep-bisbe Enric II de Leez. Des del segle XIV es va integrar a l'escut de la ciutat de Lieja i d'altres bones viles.
L'any 1467, Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va conquerir i incendiar la capital del principat. En comprendre el valor simbòlic del perron per a la gent de Lieja, va desmuntar-lo i el va reconstruir a Bruges. Després de la seva mort, sa filla Maria de Borgonya va restituir el monument a Lieja el 1478.[2]
Tret del perron famós de Lieja, n'hi ha també a Huy, Herve, Verviers, Sart (part del municipi de Jalhay), Stavelot, Theux, Visé, Bilzen, Hasselt, Tongeren, Borgloon, Sint-Truiden, Maastricht, Stokkem i Bree.
-
El perron de Stavelot -
-
El perron de Visé prop de la casa de la vila -
Perron de Theux -
Bilzen: Casa de la vila i perron -
Reconstrucció del perron a Lieja, el 10 de juliol de 1478, després del seu exili a Bruges -
Escut de Lieja amb el perron -
L'escut dels carnissers
damunt una porta
de la Halle aux Viandes de Lieja -
Pal de fanal modern amb el perron i el globus sense creu
(Lieja, Quai de la Goffe)
Bibliografia i referències
- Albert Dandoy, Le Perron de Liège, Lieja, Editorial Art et folklore, 1954, 14 pàgines i 12 fotos.
- Henri Pirenne, «Le conflit Liégeois-Bourguignon et le Perron Liégeois», a les Annales du congrès de Liége, 1932, 12 pàgines
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perron
