Vés al contingut

Perron

De Viki.cat
El perron de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour

Un perron és una escalinata de tres esglaons, amb una columna central, coronada d'un globus imperial. Era el símbol de la justícia i de la llibertat del principat de Lieja.[1] El perron de Lieja és el més conegut.

Hi ha diverses teories sobre el significat d'aquest monument. Ja es troben perrons a monedes bizantines.

Moneda de l'emperador bizantí Leonci (705) amb perron

Les primeres monedes liegeses amb el signe emblemàtic es troben al segle XII durant el regnat del príncep-bisbe Enric II de Leez. Des del segle XIV es va integrar a l'escut de la ciutat de Lieja i d'altres bones viles.

L'any 1467, Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va conquerir i incendiar la capital del principat. En comprendre el valor simbòlic del perron per a la gent de Lieja, va desmuntar-lo i el va reconstruir a Bruges. Després de la seva mort, sa filla Maria de Borgonya va restituir el monument a Lieja el 1478.[2]

Tret del perron famós de Lieja, n'hi ha també a Huy, Herve, Verviers, Sart (part del municipi de Jalhay), Stavelot, Theux, Visé, Bilzen, Hasselt, Tongeren, Borgloon, Sint-Truiden, Maastricht, Stokkem i Bree.

Bibliografia i referències

  • Albert Dandoy, Le Perron de Liège, Lieja, Editorial Art et folklore, 1954, 14 pàgines i 12 fotos.
  • Henri Pirenne, «Le conflit Liégeois-Bourguignon et le Perron Liégeois», a les Annales du congrès de Liége, 1932, 12 pàgines
  1. Jacques Stiennon(redacció) & Etienne Hélin, Renaître et résiter, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 146, ISBN 2-7089-4724-9
  2. Jean-Louis Kupper & Philippe George, Charles le téméraire: de la violence et du sacré, Liège, Editions du Perron, 2007, pàgina 24, ISBN 978-2-87114-221-8