Polaco

[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans o llur llengua. Té connotacions força despectives i va patir un notable auge a mitjan segle XX -sobretot durant el franquisme- per part de sectors falangistes, militars o nacionalistes espanyols. A l'actualitat s'empra més aviat poc, col·loquialment, i es tracta en tot cas d'un adjectiu políticament incorrecte que es pot interpretar com un insult.

Etimologia

Encara que pugui semblar estrany, l'adjectiu polaco (no pas polonès) en la seva versió castellana, no es va crear al segle XX. La vinculació històrica entre Catalunya i Polònia (per altra banda força estrambòtica i inversemblant) ve de lluny: de fet en circulen dues teories —tot i que cap de les quals és prou clara— que fan remuntar als segles XVIII o XIX.

• La primera teoria afirma que aquest malnom fou una conseqüència directa de la participació, durant la Guerra de Successió, d'un batalló polonès de mercenaris al bàndol austriacista (amb catalans, britànics i holandesos) i d'aquí que "polaco" fos l'insult contrari al "botifler" dels filipistes, que militaven al bàndol contrari. En acabar la contesa, eixamplant el seu ús, a Castella es va popularitzar l'ús del terme despectiu polaco per referir-se als catalans i la seva llengua, que es feia difícil d'entendre i s'assimilava, d'aquesta forma, al polonès.

• La segona teoria és més contemporània i afirma que aquest malnom fos un mot associat al gabinet ministerial del comte Luis Sartorius (1853-1854), d'origen polonès, que fou molt impopular (els membres del seu govern eren anomenats "los polacos") pels impostos i la corrupció, i on hi participà el català Jacint Fèlix Domènech (ministre d'Hisenda i ex-alcalde de Barcelona). Aquesta espècie de ministeri català fou tristament famós. Els constants cessaments, nomenaments, ascensos civils o militars i tota l'obra d'aquest gabinet, foren titllats de "polacades", fent-ne una comparació amb la disbauxa del Govern polonès (que en època decadent era un niu d'anarquia i d'ambicions personals). L'Espanya d'Isabel II no tenia gaire a envejar, doncs, a la Polònia de l'època.

Curiositats

El fet d'anomenar polacos als catalans i veure Catalunya com Polònia també s'ha volgut vincular per part d'alguns sectors nacionalistes al fet que Catalunya sigui una nació hipotèticament semblant a Polònia, que mai va esdevenir un Estat fins a mitjans segle XX i sempre va quedar repartida arran de les ambicions territorials d'Alemanya i Rússia. En aquest paral·lelisme, Catalunya estaria repartida entre Espanya i França (si s'hi inclouen les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat nord de la Cerdanya).

D'altra banda, el fet que un popular programa d'humor i sàtira política de TV3 s'anomeni precisament Polònia -identificant Catalunya i la seva classe política amb la Polònia comunista de la segona meitat del segle XX- és una manera de prendre's amb humor el malnom que alguns espanyols dediquen als catalans.

Vegeu també

• Polònia (TV3)