Poma roja de Beneixama
La poma roja de Beneixama (Malus dasyphylla)[1] és una varietat de poma originària de Beneixama. La seva característica principal és la petitesa, redona i aixafada (5–6 x 7–8 cm)[1]. Pot conservar-se durant ben bé un any sense gaires problemes. Dins les seues característiques organolèptiques destaquen el seu perfum suau i la seua dolçor àcida, junt amb un color vermellós i brillant que la feia ben apta per a la seua comercialització.[2]
Es cultiva a Beneixama, la comarca del Baix Segura, la Vall de Ricote, a Cabdet, Cehegín, Jumella i Iecla.[1] La poca producció que se'n fa va destinada, pràcticament en la seua totalitat, per a la producció de sidra a Astúries. Sembla que ajuda a apujar la graduació alcohòlica de la sidra de manera natural, dins del seu procés de fermentació.
Actualment se'n produeix molt poca. Va sofrir de l'arribada al mercat d'espècies més grans i amb un màrqueting millor.[3][4] Un mol·licut, el Candidatus Phytoplasma mali que ataca les soques de les pomeres va contribuir a l'ocàs. Els arbres infectats poden morir, però sovint poden recobrar-se mitjançant un adob adequat.[5] Un virus, l'Apple proliferation MLO pot atacar l'espècie, però ans al contrari dels cultivars, la roja pot resistir.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Frutos secos, oleaginosos, frutales de hueso, almendros y frutales de pepita (1997): p. 152
- ↑ La manzana "Roja" de Beneixama protagoniza la Entrada de Moros y Cristianos, Informacion.es, 7 de setembre de 2011, (en català: La poma Roja de Beneixama protagonitza l'Entrada de Moros i Cristians)
- ↑ José Puerta Romero & Pedro Veyrat García, Cultivo de frutales, Agricultura, revista agropecuaria Numero especial: Fruticultura, octobre 1971, pàgina 624
- ↑ Una manzana en vías de extinción. La deliciosa manzana roja de Benejama está a punto de desaparecer., Información d'Alacant, 18 d’octubre de 2011 (castellà)
- ↑ Candidatus Phytoplasma mali, Cooperative Agricultural Pest Survey (CAPS), West Lafayette, Purdue University, versió del 5 de juliol de 2011, pàgines 5 i 8 (anglès)
- ↑ Apple proliferation MLO, Hojas de datos sobre organismos cuarentenarios para los paisos miembres del cosave
Bibliografia
- Rivera Núñez, Diego; Obón de Castro, Concepción. Frutos secos, oleaginosos, frutales de hueso, almendros y frutales de pepita (en castellà). Volum 1. Editum, 1997, p.152–153. ISBN 8476847440 [Consulta: 19 febrer 2012].