Beneixama
Beneixama és una població del País Valencià. Segons l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana s'inclou a la DTH (demarcació territorial homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó.
Història
El primer senyal de poblament es troba en el jaciment eneolític del Molí Roig. La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent al terme de Biar. Fou integrada a la corona d'Aragó per Jaume I mitjançant el pacte del 1245. En 1248 s'esmenta Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que serà poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276 el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el segle XV es va veure molt afectada per les guerres amb Castella. El 1448 Alfons el Magnànim va atorgar el títol de vila. En el XVII, roman gairebé despoblada. El XVIII és un segle de creixement, posterior a la seua crema i pràctica destrucció durant la "Guerra de Successió", per ser "mauleta", segons que es desprén d'alguns documents històrics conservats; en 1777 assoleix la independència eclesiàstica i el 14 de desembre de 1795 l'administrativa amb la definitiva Separació de Biar, per decret de Carles IV.
Demografia i economia
En la segona meitat del segle XIX i durant la primera dècada del XX, es va produir un notable increment de la població, passant de 1.813 habitants (beneixamuts) el 1857 a 2.662 el 1910, conseqüència de la forta puixança de l'agricutura en aquesta època, amb productes de reconegut prestigi, com la coneguda com a Roja de Beneixama. A partir d'aquesta data es produeix un gradual descens de la població a causa de l'emigració d'habitants vers centres industrials propers com Villena i Alcoi, i altres de més allunyats com Barcelona i València. El 2003 tenia 1.816 habitants repartits en dos nuclis de població: Beneixama i el Salze, en un terme de 34,9 km2. El nombre d'habitants ha sofert una certa variació els darrers temps amb l'arribada d'immigrants de diverses nacionalitats (equatorians i búlgars, principalment) que han enriquit el panorama humà del poble, molt homogeni fins aleshores.
L'economia es basa en l'exportació dels seus productes agrícoles: fruites, vins i aiguardents. Al seu terme trobem paratges naturals com la Rita i la Talaieta.
Edificis d'interès
El seu patrimoni comprèn:
- L'església de sant Joan Baptista, de 1841, neoclàssica amb dues torres bessones i bella cúpula central. Va ser promoguda pel cardenal Miquel Payà i Rico (fill de Beneixama i confessor de la reina Isabel II) i construïda amb l'ajut de tota la població. Són destacables la seua grandiositat i lluminositat. Hi ha qui l'anomena "la catedral de Beneixama". Actualment, s'hi han col·locat vidrieres als finestrals i dos quadres de grans dimensions obra del pintor local Josep Navarro i Ferrero, basats en la vida de sant Joan.
- Torre de Beneixama, musulmana. Fortificava l'alqueria a què pertanyia. Actualment és un B.I.C. S'hi han trobat restes de ceràmica almohade als seus voltants. És previst que siga restaurada en un termini no massa llarg.
- Torre del Negret, de la mateixa època i també dintre d'una alqueria. Ambdues són citades en el Llibre del Repartiment.
- Ermita de la Divina Aurora. Aixecada sobre l'anterior església en el segle XVIII. Conté la imatge de la patrona del poble. Ha estat restaurada de fa pocs anys i paga la pena ser visitada. La imatge de l'Aurora té un elevat valor patrimonial, a més de ser d'una gran bellesa.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer – El Salze. 1847.
- Ermita del Santíssim Crist. 1867.
- Convent de les Monges Carmelites. Actual Escola Llar.
- Museu Poeta Pastor Aicart. Es tracta d'un museu dedicat a la memòria del poeta local Joan-Baptista Pastor i Aicart
- Auditori Municipal. Construït recentment, ocupa els terrenys de l'antiga "Casa del Poble", enderrocada per construir-hi l'actual edifici.
| 38° 41′ 59.2″ N 0° 45′ 58.93″ O |
- Museu etnològic de Beneixama. Situat a a la plaça "del Mesón (sic)". Aprofita part de l'edifici de l'antic llavador del poble. Recull una interessant col·lecció d'eines agrícoles, mobles i objectes que mostren maneres de fer i de viure al passat recent de Beneixama.
- Maset de la Filà de Moros. Situat a prop de la plaça de l'Ajuntament, enfront de la torre de Beneixama.
- Maset de la Filà de Cristians
- Maset de la Comparsa d'Estudiants. Situat a l'antiga carretera, aprofita l'edifici de l'antic "Teatre Cervantes".
- Maset de la Comparsa de Llauradors. Situat al carrer Cardenal Payà (antic carrer de la Séquia).
- Ajuntament de Beneixama.
- Cases del carrer de les Monges. Situades a l'actual "carrer de la Constitució", presenten unes façanes d'interés arquitectònic ben divers. Es tracta d'edificis de les acaballes del s. XIX i primeries del XX que mostren elements decimonònics i modernistes ben interessants.
- Molins de Beneixama, arreu del terme, vestigis d'antigues activitats econòmiques.
- Escasses restes del castell i la muralla que no deixen saber si fou castell o alqueria fortificada.
- Ermita de sant Isidre. Situada a la partida de "la Talaieta".
- Pou de neu en la serra de la Solana.
Molins de Beneixama
| 38° 42′ 9.45″ N 0° 44′ 35.54″ O |
Els Molins de Beneixama estan situats principalment a les vores de l'anomenat "Camí dels Molins". És un conjunt de prop d'una desena de molins, actualment en desús, testimonis de l'activitat econòmica de Beneixama des del segle XVII a primeries del segle XX.[1]
Tot i que la majoria estan necessitats d'una restauració urgent, encara conserven restes d'arqueologia industrial ben interessants. Aprofitaven la força de l'aigua d'una sèquia propera per moure "la cacau", que movia les moles de pedra.
Hi ha molins destinats a feines diverses. La major part es destinava a la mòlta de cereals (blat i civada, principalment), tot i que també n'hi havia destinats a almàssera per a la producció de l'oli. Es tracta de construccions de caràcter particular, la qual cosa ha permès que alguns dels molins s'hagen reaprofitat com a xalets o segones residències i es troben en condicions adequades de conservació.
Juntament amb els molins, hi ha tota una altra sèrie d'infrastructures relacionades amb l'aprofitament de l'aigua, com "el partidor" (assut i basses) i diverses sèquies i braçals que testimonien l'ús racional de l'aigua que es feia des de temps ben antics.
Gastronomia
Hi ha diversos plats típics, comuns a la resta de pobles valencians. Així, podríem parlar de la "coca de creïlla", "l'arròs i conill", "l'olla", "el putxero amb facegures", "l'olleta de blat picat", "els gaspatxos", "l'arròs caldós" (equivalent a "arròs brut" mallorquí), la paella a l'estil de Beneixama, "les miques", "els rovellons torrats", "la pericana", "el mullador", "els ronyons de masover",i molts altres plats d'arròs i de verdures.
Quant als embotits, hi destaca el "figatell", les botifarres de ceba, les botifarres de carn, la llonganissa, els blanquets, les salsitxes i fuets, etc.
Pel que fa a la dolceria i rebosteria, també hi trobarem una gran varietat: tonyes, polvorons, tortada de Beneixama, coca bova, sospirs, ametllats, rotllets d'anís, rotllets de vi, rotllets encarats, torrons de neu, torrons de rovell d'ou, crocant, bunyols, casques, melcutxa, etc. Quant a les begudes, hi ha actualment bons vins i licors elaborats per diferents empreses locals, de més a més dels que alguns veïns i veïnes del poble elaboren per a autoconsum, com "l'herberet". S'hi cultiva una poma, la Roja de Beneixama coneguda per al seu gust i perfum exquisits, però amenaçada sota la pressió d'espècies comercialment més rendibles.[2] Antigament, també s'hi feia vi arrobat.
Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Aynat Juan | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Sarrió Sanjuan | CDS |
| 1987 - 1991 | José Paya Valdés | AP |
| 1991 - 1995 | Manuel Felipe Sánchez Sandaza | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Paya Gracia | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | PP |
| 2003 - 2007 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | PP |
| 2007 - 2011 | Amparo Barceló Segura | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Antonio Teodoro Valdés Vidal | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Antonio Teodoro Valdés Vidal | 664 | 5 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Vicente Ibañez Cruz | 350 | 2 | ||
| Junts per Beneixama | Josep Antoni Mataix Rubio | 234 | 2 | ||
| Total | 1248 | 9 | |||
Els partits principals al poble són el PP, el PSOE i el partit d'àmbit local Junts per Beneixama. Aquest darrer es formà l'any 2007 i es defineix com un partit d'esquerra, valencianista i ecologista. El 2007 van aconseguir 2 escons a l'ajuntament i, gracies a la unió amb el PSPV-Beneixama, van formar part de l'ajuntament amb un bipartit. El 2011 van aconseguir de nou 2 regidors, però quedaren a l'oposició.[3]
Referències
- ↑ «Camí dels molins». Ajuntament de Beneixama. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Una manzana en vías de extinción. La deliciosa manzana roja de Benejama está a punto de desaparecer., Industria alimenticia, Para los procesadores de Alimentos Latinoamericanas, 19 d’octubre de 2011, (en català: Una poma en via d’extinció. La deliciosa Roja de Beneixama està a punt de desaparèixer)
- ↑ «Composició ajuntament de Beneixama». Ajuntament de Beneixama. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
| |||||
| |||||