Paüls
| Aquest article tracta sobre el municipi del Baix Ebre. Vegeu-ne altres significats a «Paüls (desambiguació)». |
| Localització | |
| Municipi del Baix Ebre | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Baix Ebre Tortosa |
| Gentilici | Paülsenc, paülsenca |
| Superfície | 43,84 km² |
| Altitud | 378 msnm |
| Població (2016[1]) • Densitat |
580 hab. 13,23 hab/km² |
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 281100 4533600{{#coordinates:40 | 55 | 27 | N | 0 | 24 | 1 | E | type:city(580)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Organització Entitats de població |
1 |
| Codi territorial | 431021
|
Paüls (també conegut com a Paüls dels Ports) és un municipi de la comarca del Baix Ebre. Se situa a l'oest de la comarca, al límit amb la Terra Alta. Té un relleu accidentat ja que es situa al Parc Natural dels Ports.
Forma part de l'Associació de Municipis per la Independència.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història
|
|
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
∗ Se sap que al 1228 Joan Despuig, senyor de Paüls, ven drets a sa muller Marimunda (Brusca?). ∗ Al 1239, Ramon Despuig era senyor de Paüls. Cap al 1276, Jaume Brusca era senyor de Paüls. Postreriorment, emparenten amb els Despuig i es diuen Brusca i Despuig, i seran senyors d'Ortells(Eixarch). Entre 1301 i 1304, senyor de Paüls ho fou Joan Despuig. Del 1309 al 1346, Bernat Despuig; al 1347, Berenguer Despuig; i entre 1365 i 1370, Ramon Despuig. ∗ El filòleg i medievalista Jaume Riera i Sans, en la seua obra El cavaller i l'alcavota apunta aquesta circumstància ocorreguda a Paüls al 1400: "Aquest any, un pastor del poble, d'uns vint anys, va desflorar una parenta seva en quart grau de consanguinitat, de nou anys, també pastora. El rei Martí li atorgà la remissió general i absoluta del crim i l'alliberament de la presó sota les següents condicions: que es casaria amb la noia, sense dot, tot i que ell era de millor posició social; que la dotaria segons l'estimació comuna del que l'hauria dotat el seu pare, afegint-hi una tercera part més; que obtindria del papa la dispensa de cosanguinitat i que la pagaria; que pagaria les dispeses hagudes al procés i que pagaria, a més, 100 florins per la remissió reial." O això o ser executat. ∗ El senyoriu de Paüls continua amb Blanca de Brusca (1424-1452), Miquel Brusca i Despuig (1464-1483), Bertomeu de Viu (1491), Joan de Viu, també senyor de Lledó (1494), Pere Canyissar, de Beseit (1513-1522), Joan Canyissar de Sebil (1522-1548), Montserrat Sebil de Canyissar (1572-1586), Isabel-Anna de Curto (1586-1593?), Francesc de Montsuar, per matrimoni amb Àngela Sebil de Canyissar (1593-1602). ∗ Arribem al 1675, quan Jaume Borràs de Brusca Despuig, senyor de Paüls, és fill d'Antoni Borràs i Sebil, fill a la vegada d'Antoni de Borràs i Domènec i de Peronella Sebil i Masip. ∗ Heus ací els caps de família dels 26 focs que hi havia al 1497 a Paüls: Mossèn Berthomeu, vicari; Fra Bernat, lloctinent del senyor; Francoy Cortiella, alcalde, Johan Serres; Johan Olari; Barthomeu lo Guascó; Bernat Serres dels Forns; Pere Galceran; Francoy Alòs; Domingo Grialló; Johan Galceran; Pere Grialló; Johan Castell; Miquel Bonastre; Jaume Serana; Guillem Toreda; Barthomeu Perpinyà; Bernat Serres; Anthoni Cortiella; Miquel Pallarés; Anthoni Torreda; Domingo Bernat; Bernat Cortiella; La viuda na Amada; Johan Marturell; Domingo Spunya. ∗ L'11 de gener del 1836 Paüls és incendiat i saquejat i es perd la documentació que hi havia a l'Ajuntament. A l'ajuntament del poble hi ha un document que ho acredita amb aquestes paraules: El Alcalde y Ayuntamiento Constitucional del Lugar de Pauls. Partido de Tortosa. Provincia de Tarragona.
Certificamos que el día onse de enero del año mil ocho cientos treinta y seis fue saqueado e incendiado este Pueblo
Generalmente por las tropas mandadas por Don Federico Toyel, primer Cabo de Burgos, a causa de aver tenido unos tiros a las ynmediaciones de este Pueblo con la gavilla del cabesilla Forné, en cuyo día se perdieron todos los documentos que existían en la casa consistorial por aver sufrido dicho incendio y saqueo y por este motivo no se puede dar ninguna razón de los años anteriores.
Y para que conste damos el presente que firmamos y sellamos en Pauls á veinte y seis de marzo de 1843. El regidor decano, Ramon Gracià El alcalde, Domingo Salvadó
∗ Al 1854, les indústries o professions que paguen algun impost o arbitri:
4 botigues d’aiguardent 1 cirurgià 1 “albeitar” 2 botigues d’”abacería” 1 abarquer (c/ Serreta) 1 ferrer 1 fuster (c/ Calavila) 1 paleta 1 venta al Fangar 2 forns de pa 1 tractant d’ovelles 2 tractants de cabres 1 molí d’oli (c/ Capdevila) 1 molí de farina (c/ Soldevila) 6 cavalleries majors per a carbonera 33 cavalleries menors per a carbonera 1 cavalleria menor per a tea 3 telers de fil comú (c/ Creu) 1 fàbrica de teules i tovots ordinaris
∗ Al 1858, en l'interrogatori que les Comissions permanents d’Estadística fan a tots els Ajuntaments de la seua jurisdicció per a formar l’estadística territorial(16 de juliol de 1858, firmat pel secretari Joaquín Salvadó) surten aquestes dades:
Nombre de camins veïnals: 5 Longitud dels camins veïnals: 3.750 vares, 37.50 vares, 2.500 íd, 2.500 íd i 5.000 vares.
Total de llargada dels camins, 17.500 vares = 14.600 m, aprox. (Una vara= 83’6 cm. aproximadament)
Molins de farina: un, mogut per aigua de séquia. Extensió del municipi: 4.201 jornals estadístics. Extensió del terreny muntanyós en el districte municipal: 1.560 jornals estadístics. Extensió del terreny erial o material: 1.650 jornals estadístics. Extensió del terreny ereta ó càlcic: 350 jornals estadístics. Extensió del terreny arenós o "casquijo": 410 jornals estadístics. Extensió del terreny pedregós: 202 jornals estadístics. Extensió del terreny argilós: 9 jornals estadístics. Extensió del terreny de diferents classes: 20 jornals estadístics. Regadiu Blat:4 jornals Ordi: 2 jornals Sègol: 2 jornals Panís: 8 jornals Fesols: 4 jornals Faves: 1 jornals Pèsols: 5 jornals Llegumet: 3 jornals Llenties: 2 jornals Pataques: 30 jornals Naps: 1 jornal Ordi per a tallar en verd: 5 jornals Avena per a tallar en verd: 6 jornals Extensió dels canals de reg, séquies, abeuradors, etc.: 2 jornals Olivers: 2 jornals Amelers: 1 jornal Garrofers: 2 jornals Total regadiu: 80 jornals Secà Blat: 100 jornals Sègol: 137 jornals Ordi: 35 jornals Avena: 70 jornals Panís: 5 jornals Vinya: 132 jornals Olivers: 90 jornals Amelers: 50 jornals Noguers: 2 jornals Garrofers: 27 jornals Altres: 6 jornals Faves: 38 jornals Pèsols: 10 jornals Cigrons: 10 jornals Llegumet: 4 jornals Tramussos: 5 jornals Llenties: 10 jornals Pataques: 11 jornals Naps: 5 jornals Extensió dels pasturatges: 701 jornals Boscos: 231 jornals Muntanyes altes: 672 jornals Eres: 1 jornal Total secà: 4.082 jornals
Terrenys ocupats pels camins: 12 jornals. Terrenys ocupats per les places públiques: ½ jornal Terrenys ocupats pels carrers: 1 jornal Terrenys ocupats pels barrancs o rierols: 14 jornals Superfície de les muntanyes inaccessibles i terrenys improductius: 1.740 jornals Cementeri: ½ jornal Esglésies: ½ jornal Establiments públics: ½ jornal
Economia
L'economia se centra en l'agricultura de secà (oliveres, garrofers i ametllers) i una modesta agricultura de regadiu. Des dels anys 70 s'ha implantat el conreu de cirerers (dit cirers a Paüls), i des del 2004 que es promociona aquesta fruita amb la celebració, a començaments de juny, de la Festa de la cirera.
La major part de la població, però, es trasllada a poblacions del voltant per al seu treball, especialment a la capital de la comarca, Tortosa. Cal esmentar que hi ha un alt percentatge d'ingressos passius ja que prop del 30% de la població paülsenca està jubilada.
Des de fa uns anys, s'ha anat implantant una altra alternativa econòmica, com a complement o substituta de l'activitat agrícola, el turisme rural. Des de llavors ja s'han obert en el municipi fins a quatre cases de pagès, que aprofiten l'atractiu del poble i del Parc Natural dels Ports per a donar-los a conèixer i facilitar-ne l'estada. Dins aquest apartat turístic, podríem encabir-hi també alguns esdeveniments esportius que exploten l'orografia del terme i del mateix nucli urbà: la Cursa de muntanya de Paüls, organitzada per la Unió Excursionista de Tortosa (UEC) i que se celebra al mes de maig; el Descens urbà amb bicicleta, cap al setembre, i organitzat pel club esportiu Ebre Bike de Tortosa; i el Duatló Du Strong de Paüls, a càrrec de l'entitat esportiva Montsagre de Paüls, que combina la cursa de muntanya amb l'anada amb bici.
Cultura
En l'àmbit cultural s'ha de fer referència, sobretot, a les manifestacions musicals que des de fa un segle s'hi poden apreciar. Aquest 2011 la Banda Municipal de Música de Paüls celebra el seu centenari, però és que en aquest poble també hi trobem una orquestra (Atalaia), una xaranga (Tal com sona), una coral (Les Veus de Paüls), un grup de tambors (Timballeira), una coral parroquial i un conjunt instrumental amb els músics més menuts que s'estan formant a l'Escola municipal de música.
Llocs d'interès
- A un parell de quilòmetres del poble es troba el bosc i l'ermita de Sant Roc, amb una font que també nodreix els habitatges paülsencs. En aquest lloc s'hi celebra la diada del patró (16 d'agost) en les Festes Majors, amb la particularitat que s'hi han construït el que s'anomenen corros, que no són més que taules de pedra envoltades de seients d'aquest material: cada casa del poble té assignat un lloc on s'hi han bastit aquestes construccions, i tenen dret a disfrutar-lo el dia del patró, el de la festa de Sant Antoni i el dia de la Mona.
- A dins del que va ser el castell de Paüls, al més amunt del municipi, s'hi troba l'església de Santa Maria, amb la possibilitat de passejar pels voltants i gaudir de les vistes que des de dalt de tot s'hi poden contemplar (el terme de Paüls ha estat definit com un amfiteatre envoltat de muntanyes, cosa que es pot apreciar des d'aquest punt).
- Com a poble integrat en el Parc Natural dels Ports, també ofereix fins a cinc rutes per a gaudir de la natura i que es poden trobar a l'entrada del poble, a Sant Roc o en el Centre d'Interpretació dels Ports inaugurat al març del 2011.
Transport
Una carretera l'uneix a la C-12, a l'altura de Xerta.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].