Pseudohistòria
Pseudohistòria és un terme pejoratiu aplicat a estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions historiogràfiques ni tampoc el mètode científic cosa que els porta a arribar a conclusions arbitràries, falses o errònies. Generalment, hom rebutja com a pseudohistòria aquells estudis que defensen o argumenten idees controvertides basant-se en especulacions o bé en proves no del tot fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós. Pel seu caràcter despectiu és un qualificatiu atorgat per altres estudiosos i no pels defensors d'aquestes creences.
Característiques
Trets generals
Els criteris que se segueixen per condemnar un estudi com a obra de pseudohistòria acostumen a ser els següents:
- L'obra té un propòsit polític, religiós o ideològic.
- L'obra no ha aparegut pas publicada en una revista de solvència científica indiscutible ni tampoc ha estat sotmesa a discussió d'altres especialistes en la matèria.
- Les proves en què es basen les idees clau exposades són:
- especulatives; o
- controvertides; o
- presentades sense fonts ni referències; o
- interpretades de manera arbitrària o gratuïta; o
- sobrevalorades; o
- tretes de context; o
- distorsionades ja sigui de manera innocent, accidental o enganyosa.
- No menciona ni refuta d'altres interpretacions alternatives més senzilles per a aquells fets que sí que han estat examinats per d'altres especialistes i degudament referenciades.
- Les conclusions de l'obra es basen en teories de la conspiració, quan el principi de la Navalla d'Occam hi recomanaria una explicació més senzilla, prosaica i plausible per al tipus de fets que s'estudien.
La definició de "criptohistòria" per Goodrick-Clarke
En la seva obra The Occult Roots of Nazism (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'Ariosofia, un moviment esotèric i ocultista que va donar-se a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia resultaven molt semblants a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme; tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf (i la Societat Thule) i el de Karl Maria Wiligut.
Així doncs, el problema que Goodrick-Clarke assenyala és que la mitologia pseudohistòrica actual sobre el suposat Ocultisme Nazi es basa en una pura i simple exageració de la importància que de debò tingueren la Societat Thule i d'altres de semblants durant el III Reich. I ací entra la definició de "criptohistòria": basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat sobre el tema.[1] Així doncs, quan, en l'Apèndix E de The Occult Roots of Nazism es dedica a refutar-hi les idees de diferents llibres que considera criptohistòrics, Goodrick-Clarke assenyala que, generalment, es tracta "d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en "fets" espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme".",[2] amb la qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria:
- La completa ignorància de les fonts primàries
- La repetició d'afirmacions incorrectes
El concepte de Douglas Allchin
En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin[3] enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:
- Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança
- Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment
- Caure en el mite de l'"Eureka"
- Estudiar només experiments "crucials"
- Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
- Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
- No estudiar els errors
- Interpretació deficient de les proves
- Simplificació i idealització
- Conclusions amb biaix ideològic
- Acceptació acrítica de nous conceptes
- Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions:
- socials o culturals
- de contingències humanes
- d'idees antecedents
- d'idees alternatives
Exemples de pseudohistòria
- El llibre d'Immanuel Velikovsky Worlds in Collision
- Les teories sobre Nova Cronologia enunciades per Anatoly Timofeevich Fomenko
- El llibre d'Heribert Illig Phantom time hypothesis
- El tema del Priorat de Sió tractat en obres com ara L'Enigma sagrat escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, el qual presenta conjectures que Jesucrist podria haver-se casat amb Maria Magdalena, la qual, posteriorment, va establir-se a França on va donar origen a la nissaga dels reis merovingis.
- La Negació de l'Holocaust, defensada per escriptors com ara David Irving en opinió del qual l'Holocaust no va existir o bé se n'ha exagerat la importància.
- El llibre de Gavin Menzies1421: The Year China Discovered the World (traducció espanyola: 1421 : el año en que China descubrió el mundo; traducció francesa: 1421, l'année où la Chine a découvert l'Amérique) , segons el qual el 1421, mariners xinesos aconseguiren arribar a Amèrica.
- Les obres de David Barton i d'altres afirmant que els Estats Units d'Amèrica es fundaren sobre la base del cristianisme.[4][5][6][7]
- Algunes idees Afrocentristes com ara els suposats contactes en l'Àfrica i Amèrica en època precolombina[8][9]
- Les teories del continent perdut de Lemúria.
- Els Protocols dels Savis de Sió, els pretesos estatuts d'una suposada organització jueva que pretenia dominar el món
- La teoria de Les Dues Babilònies, segons la qual el catolicisme no és pas res més que una continuació del paganisme babilònic
- La Teoria Vèneta, segons la qual els habitants de l'Europa Central, la Itàlia del Nord i parts de Suïssa eren un poble de llengua proto-eslava anomenat Venets, del qual els eslovens i els eslaus occidentals en són els descendents directes.
- La teoria pseudo-macedònia que presenta els habitants de l'actual República de Macedònia com a descendents dels antics macedonis arribant a afirmar que parlaven la mateixa llengua.[10][11]
- La Teoria de la Correlació d'Orió de Robert Bauval, qui pretén que les tres piràmides del desert de Giza representen el cinturó de la constel·lació d'Orió.
- El Blaverisme, que pretén presentar el valencià com una llengua romànica formada independentment del català .[12]
Referències
- ↑ Goodrick-Clarke 1985: 218
- ↑ Goodrick-Clarke 1985: 224,225
- ↑ Allchin, D. 2004. Pseudohistory and pseudoscience Science & Education 13:179-195.
- ↑ Specter, Arlen «Defending the wall: Maintaining church/state separation in America». Harvard Journal of Law & Public Policy, vol. 18, 2, Spring 1995, p. 575–590.
- ↑ House Passes, Considers Evangelical Resolutions, Baltimore Chronicle
- ↑ David Barton - Propaganda Masquerading as History, People for the American Way
- ↑ Boston Theological Institute Newsletter Volume XXXIV, No. 17, Richard V. Pierard, January 25, 2005
- ↑ Sherwin, Elisabeth. «Clarence Walker encourages black Americans to discard Afrocentrism». Davis Community Network. [Consulta: 13 novembre 2007].
- ↑ Ortiz de Montellano, Bernardo & Gabriel Haslip Viera & Warren Barbour «They were NOT here before Columbus: Afrocentric hyper-diffusionism in the 1990'es». Ethnohistory, vol. 44, 1997, p. 199–234. DOI: 10.2307/483368.
- ↑ [1] PseudoMacedonians - The fallacy of their cause by Vasil Gligorov
- ↑ [2] Press release for Ofxord's Dictionary vocabulary entry "Pseudomacedonia"
- ↑ [3] Deulonder, Xavier:Orígens, formació i evolució de la llengua valenciana