Puiforniu (Soriguera)
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Soriguera | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Soriguera |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,113,7 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
9 hab. |
| Coordenades | 42° 22′ 8.801″ N, 1° 9′ 24.80″ E / 42.36911139°N,1.1568889°E{{#coordinates:42 | 22 | 8,801 | N | 1 | 9 | 24,80 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25569
|
Puiforniu, sovint grafiat Puigforniu, forma original del nom actual, fou un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Ja pertanyia al terme de Soriguera abans que aquest fos ampliat amb l'annexió d'Estac.
Les seves restes estan situades a la zona central del terme, a prop i a llevant de Tornafort, al sud-oest de Vilamur i a ponent, bastant més lluny, de Soriguera. Està aturonat a l'esquerra del Torrent de l'Olla, a l'extrem d'un pla denominat els Camps. És en el contrafort nord-oriental del Serrat de Toscarri.
Formen el poble l'església de Santa Cecília, i mitja dotzena de cases, detallades més endavant, situades a una cruïlla de camins que fou important temps enrere. S'hi trobaven els camins de Soriguera, Vilamur i Tornafort.
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], Puiforniu és un mot compost, amb el primer formant, Pui-, que és una forma dialectal pallaresa de Puig, i un segon formant, forniu, adjectiu de forn. Es tracta, doncs, d'un topònim ja plenament romànic, d'origen medieval.
Geografia
El poble de Puiforniu
El petit poble de Puiforniu és a l'extrem de llevant d'un pla damunt d'un fort coster cap a la riba del Torrent de l'Olla. Les seves poques cases estan lleugerament separades entre elles, i el camí d'accés al poble fa alhora de carrer. L'església de Santa Cecília és a l'extrem de llevant del poble.
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
Història
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...[3] a Puiforniu (Puigforniu). Hi diu que és una localitat agregada del districte municipal de Soriguera. Es troba a l'embocadura de dos barrancs, en un lloc dominat per dues muntanyes molt altes. El clima hi és fred, propens a les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 4 cases i l'església de Santa Cecília, annexa de la de Malmercat. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc i s'hi criava bestiar de tota mena. Hi havia caça de llebres, perdius i conills. Comptava amb 3 veïns (cap de casa) i 17 ànimes (habitants).
Demografia[4]
| 1857 | 1888 | 1900 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43 | 22 | 17 | 25 | 28 | 24 | 17 | 18 | 17 | 8 | 6 | 8 | 9 | 11 | 11 | 13 | 9 | 8 |
Comunicacions
S'hi arriba per una pista rural asfaltada, la Carretera de Puiforniu, que arrenca cap al sud-est del punt quilomètric 6,5 de la carretera LV-5131, a l'indret de la Font del Serni, a migdia i damunt del Bosc de Saverneda. En uns 3 quilòmetres hom arriba a Puiforniu, i, seguint la mateixa carretera, en 2 més es troba el poble de Soriguera. No hi ha cap mitjà de transport públic que arribi a Puiforniu.
Referències
- ↑ Coromines 1996.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Madoz 1845.
- ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Pui-/Puiforniu». A: Estudis de toponimia catalana, Volum I. Barcelona: Barcino, 1965 (Biblioteca filològica Barcino, 1).
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.