Santa Pau


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de la Garrotxa

Santa Pau i el seu castell

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa

Gentilici Santapauenc, santapauenca

Superfície 49,04 km²

Altitud 496 msnm

Població (2016^[1])
• Densitat 1.524 hab.
31,08 hab/km²

Coordenades

UTM(ED50) 31T 464650 4666075{{#coordinates:42 | 8 | 46 | N | 2 | 34 | 20 | E | type:city(1524)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 13
Pep Companys Güell (UpSP-AM)

Codi territorial 171848

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Entitat de població	Habitants
els Arcs	66
Can Font	29
les Fages	19
Pujolars	17
el Sallent	52
Sant Martí	161
Sant Miquel Sacot	112
Santa Llúcia	15
Santa Pau	606
Can Xel	40
Can Blanc	400
Can Potxa	18
Can Jofre	66

Geografia

És al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de Sant Julià del Mont i Serra de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 Km de Barcelona, a 50 Km de Girona i a 9 Km d'Olot.

En línea recta equidista a 45 Km de la Badia de Roses i del pic del Canigó, i tant l'un com l'altre son visibles en dies clars des de diversos indrets del terme municipal. Això dona un caràcter mixt de prepirineu i prelitoral a la seva climatologia i per tant també al tipus de vegetació.

El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle.

Història

Neolític (15.000 aC): Pobladors a la comarca de la Garrotxa: a tota la Vall del Llierca, cova del Bisbe (Sadernes), Bac de Llongarriu (Vall del Bac), L'Avellaner (les Planes d'Hostoles). A Santa Pau hi ha el menhir conegut com la "Pedra del Diable".
Del 15.000 al 9.500 aC: Es daten les erupcions del volcà Croscat.
300 aC: Els romans funden Via Annia (Vall de Bianya).
200 aC: Claudi Ptolomeu parla dels castel·lans, que més tard, constitueixen el comtat de Besalú.
414 dC: Invasió visigòtica.
Segle VIII: Invasió musulmana: Va provocar l'abandó de la gran part de la comarca, tot i haver quedat inclosa dins la Marca Hispànica.
870: Guifré el Pilós, primer comte de Besalú.

Segona meitat del segle IX: Comença la repoblació de la comarca que van iniciar els monjos benedictins, que en el 859 creuaren els Pirineus, i van fundar el monestir de Sant Aniol d'Aguja i Sant Llorens del Mont.

1111: Fi del comtat de Besalú, que s'incorpora al casal de Barcelona.

1249: Jaume I incorpora Olot, en el judicial, a la recentment creada vegueria de Camprodon.^{[cal citació]}

1298: El rei Jaume II concedeix al baró Ponç III el permís per a celebrar mercat a Santa Pau els dilluns de cada setmana.^{[cal citació]}

1300: Carta de franqueses del baró Ponç III a favor dels nous pobladors de la "cellera" de Santa Pau.^{[cal citació]}

1378: Les tropes de Pere II surten de Besalú per atacar Girona.^{[cal citació]}

1427-28: Es produeixen terratrèmols que tingueren en la comarca uns efectes devastadors.

1462: Setge de Besalú pels remences. Els pagesos recorrien les contrades; dominaven els camins d'Olot, varen atacar el Castell de Santa Pau i ocupar Castellfollit de la Roca. El principal cabdill de l'alçament fou en Francesc de Verntallat, fill de Sant Privat d'en Bas.

1650: Una epidèmia de pesta afecta amb virulència la població de la comarca.

S. XVII i XVIII: Les lluites contra els Borbons deixen extenuats els pobles de la Garrotxa.

1809: Besalú és ocupada i fortificada pels francesos.

1812: Olot és ocupada pels francesos.

1814: Retirada dels francesos d'Olot i Besalú; es destrueixen les fortificacions i se saqueja tota la vila de Besalú.

1874-75: Ocupació carlina d'Olot.

1939: El 7 de febrer les tropes franquistes entren a Olot.

1983: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Art i arquitectura

Plaça major o Firal dels Bous: Plaça porticada presidida per l'església parroquial (s.XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a l'antiga muralla. Lloc on se celebraven els mercats i fires, d'aquí el nom de Firal dels bous.
Mare de Déu dels Arcs: Santuari situat a 2 quilòmetres de Santa Pau. Les arrels d'aquest lloc marià són molt antigues i poc clares. Mn. Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Marià" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construïda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Julià del Mont, propera a la vila. No consta fins el 1098 com a parròquia de Santa Pau.

Es important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila.

Tradicions i cultura

La Fesolada: la festa dels fesols, poc després de Sant Antoni..
Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost.
Nit remença: A finals d'agost, actuacions de pirotècnia, animació i teatre al recinte medieval.
Pessebre vivent: 25 i 26 de desembre.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
56	93	102	633	1.788	2.606	2.336	2.353	2.066	2.184

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.364	2.107	2.025	1.988	1.635	1.514	1.263	1.388	1.385	1.450

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.445	1.448	1.484	1.506	1.516	1.565	1.584	1.600	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

Referències

↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Pau

[PadroINE2016-1] «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].

[1]