Radiolari
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Radiolari (Radiolaria) és un grup de protozous ameboides que produeixen intrincats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en seccions internes i externes, anomenades endoplasma i ectoplasma. Es troben com zooplàncton en l'òcean, i degut a la ràpida evolució de les seves espècies són importants com fòssils guia a partir del Cambrià. Radiolaris fòssils comuns són Actinomma, Heliosphaera i Hexadoridium.
Descripció
Els radiolaris tenen molts pseudòpodes suportats per microtúbuls anomenats axopodis, que els ajuden en la flotació. El nucli cel·lular i la majoria dels altres orgànuls es troben en l'endoplasma, mentre que l'ectoplasma està ple de vacuoles i de gotes de lípids. Sovint contenen algues en simbiosi, especialment Zooxanthellae, les quals produeixen la majoria de l'energia que li cal a la cel·lula. Una organització semblant es troba a Heliozoa.
La classe principal de Radiolaris és Polycystinea, amb esquelets silicis i a aquest grup hi pertanyen la majoria dels fòssils. Una altra classe és Acantharea, amb esquelets fets de sulfat estròncic. Radiolaria inclou també el gènere Sticholonche, que no té esquelet intern i que a vegades ha estat considerat un heliozou.
Hi ha radiolaris que semblen poliedres regulars.
Radiolaris de Haeckel
El biòleg alemany Ernst Haeckel realitzà dibuixos molt atractius de Radiolaria, Foraminifera i Diatomea ajudant a popularitzar aquests protozous entre els microscopistes de l'època victoriana.
Il·lustracions de Kunstformen der Natur (1904)
-
11. Discoidea
-
21. Acanthometra
-
22. Spyroidea
-
31. Cyrtoidea
-
41. Acanthophracta
-
51. Polycyttaria
-
71. Stephoidea
-
91. Spumellaria
Referències
- Zettler, Linda A. «Phylogenetic relationships between the Acantharea and the Polycystinea: A molecular perspective on Haeckel's Radiolaria». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 94, 1997, p. 11411-11416.
- P. Lopez-Garcia et al. «Toward the Monophyly of Haeckel's Radiolaria: 18S rRNA Environmental Data Support the Sisterhood of Polycystinea and Acantharea». Molecular Biology and Evolution, vol. 19, 1, 2002, p. 118-121.
- Sina M. Adl et al. «The New Higher Level Classification of Eukaryotes with Emphasis on the Taxonomy of Protists». Journal of Eukaryotic Microbiology, vol. 52, 5, 2005, p. 399-451.
- Haeckel, Ernst. Art Forms from the Ocean: The Radiolarian Atlas of 1862. Munich; London: Prestel Verlag, 2005. ISBN 3-7913-3327-5.
Enllaços externs
- Radiolarians (en anglès)
- Geometry and Pattern in Nature 3: The holes in radiolarian and diatom tests (en anglès)
- Radiolaria.org (en anglès)