Rangiroa
| Rangiroa | |
|---|---|
 | |
| Arxipèlag | Tuamotu |
| Coordenades | |
| Illot principal | Avatoru |
| Sup. terrestre | 43 km² |
| Sup. llacuna | 1.592 km² |
| Població | 2.334 hab. (any 2002) |
 | |
Rangiroa (en el dialecte paumotu local Ragiroa o Ra'iroa) és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-oest de l'arxipèlag, a 350 km de Tahití. És el cap de la comuna de Rangiroa.
Geografia
És un dels atols més grans del món, amb un total de 1.640 km² de superfície, i una llacuna de 78 km de llarg amb una profunditat entre 20 i 35 m. L'escull està format per 241 illots i bancs de sorra d'una amplada entre 300 i 600 m. Hi ha quatre passos entre l'oceà i la llacuna. Els dos més importants són al nord junt a les viles d'Avatoru i Tiputa que concentren la major part de la població.
Amb 2.334 habitants (cens del 2002) és l'atol més poblat de les Tuamotu. La població viu del turisme, la pesca i el cultiu de perles negres. Una de les atraccions és la pràctica del submarinisme, amb una rica fauna marina on destaquen les rajades, dofins i taurons.
Disposa d'un aeroport, junt a Avatoru, sent la principal destinació turística de les Tuamotu.
Le Lagon Bleu (motu Ta'aeo), a l'oest de l'atol, és un dels llocs més visitats. Es tracta d'una llacuna poc profunda formada per illots que encerclen una piscina natural de color blau.[1]
 |
Història
El nom de Rangiroa, o Rairoa, significa «llarg cel». Probablement va ser poblat al segle X. El 1616 van arribar els neerlandesos Le Maire i Schouten i l'anomenaren illa de les Mosques (Uliegen Eylandt). En quedaren literalment coberts i no se les tragueren de sobre durant dies. El 1770 els illencs van patir una severa derrota davant dels guerrers de la veïna Anaa, quedant l'illa despoblada després de la massacre i l'exili, i no fou repoblada fins quaranta anys més tard. Els primer europeus a instal·lar-s'hi van ser uns missioners catòlics, el 1851. Aquests van desenvolupar la plantació de cocoters i els habitants van treballar a la indústria de la copra (nou de coco assecada). El 1965 es va construir un aeroport de 2.100 m facilitant l'arribada del turisme.
Altres noms històrics són: Vavaunui, Deans, Nairsa i Prince of Wales.
Referències
- ↑ Tahiti Polynesie Francaise ISBN 2746917394
Enllaços externs
- Imatges de Rangiroa (francès)
