Taiaro
| Taiaro | |
|---|---|
 | |
| Arxipèlag | Tuamotu |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:15|Plantilla:Puntdecimal|S|144|Plantilla:Puntdecimal|W|type:isle_region:PF|primary|name=}} |
| Sup. terrestre | 3,85 km² |
| Sup. llacuna | 11,84 km² |
| Població | privat |
 | |
Taiaro és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, depenent de Kauehi, comuna associada a la comuna de Fakarava.
Geografia
Està situat al centre i a l'oest de l'arxipèlag, a 65 km al nord-est de Fakarava. L'atol és de forma circular, una anella de terra de 700 m d'ample amb una superfície emergida de 3,85 km² més 1,56 km² d'esculls, i una altitud entre 3 i 4 m. La llacuna, d'11,84 km², queda tancada encara que l'aigua es renova per diversos canals.[1] El fons de la llacuna és de sorra, amb una profunditat entre 15 i 20 m.
La vila principal és Paganie. Avui l'atol és de propietat privada de W.A.Robinson, i no és habitat permanentment, ni disposa d'infrastructures.
Història
Taiaro vol dir literalment «perdut en el mar». Va ser descobert, el 13 de novembre del 1835, per Fitz-Roy, sent l'últim atol descobert de les Tuamotu. El 1839 el capità Wilkes el va anomenar King's Island, pel nom del mariner que el va veure primer.[2] També s'ha conegut amb el nom de Wilkes.
L'any 1977 la UNESCO va declarar la reserva de la biosfera de l'atol de Taiaro, destacant la particularitat d'un atol completament tancat i deshabitat, i la importància i la diversitat de la fauna i la flora. Últimament hi ha una proposta per ampliar la reserva de la biosfera a tots les atols de la comuna de Fakarava.[3]
Referències
- ↑ Dades de l'Institut de recherche pour le développement
- ↑ Findlay, Alexander G. A directory for the navigation of the Pacific ocean. Londres: Laurie, 1851, pàg. 869 [Consulta: 14 febrer 2009].
- ↑ Informació de la UNESCO sobre la reserva de la biosfera
