Realgar
 Realgar | |
|---|---|
| Fitxer:Realgar-229713.jpg | |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Color | vermell fosc, vermell ataronjat |
| Fractura | concoide |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Color de la ratlla | vermella ataronjada i groga ataronjada |
| Densitat | 3,5 |
El realgar (de l'àrab raj al gar, pols de la caverna). És un mineral de la classe dels sulfurs, segons la classificació de Strunz. Si es deixa exposat a la llum del sol es torna groc i es disgrega. S'ha de conservar a l'obscuritat. S'acostuma a trobar amb minerals com l'orpiment, el cinabri o l'estibina. S'utilitza en l'obtenció d'arsènic, per fer vidres i fins i tot a les farmàcies.
És un sulfur de arsènic natural, encara que rar, forma grans i cristalls ben modelats, els quals són entre vermell i ataronjat amb brillantor resinós. És similar al cinabri, però més suau i menys dens.
Es troba com mineral secundari juntament amb el orpiment groc, un altre sulfur d'arsènic, en venes hidrotermal es i dipòsits de aigües termals. Aquí, el rejalgar (70% d'arsènic) es produeix per la descomposició d'altres minerals d'arsènic, com la arsenopirita.
És tòxic i es va usar en la medicina medieval i fabricació de vidre, avui s'usa en focs artificials i pesticida s. És soluble en solucions de hidròxid de potassi.
Vegeu també
