Regió Nord-est del Brasil
| Geografia | Aquest article tracta sobre un topònim actual o desaparegut. Per tal d'estandarditzar els continguts afegiu una infotaula adient. La infotaula pot ser de riu, muntanya, serra, entitat de població, illa, platja, estat desaparegut o alguna altra. |
| Localització de la Regió Nord-est del Brasil | |
| Estats | Alagoas, Bahia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Piauí, Pernambuco, Rio Grande do Norte i Sergipe |
| Àrea | 1.558.196 km² |
| Població | 53.078.137 habitants (cens de població del 2010[1]) |
| Densitat | 32 hab/km² |
La Regió Nord-est (en portuguès Região Nordeste) és una regió del Brasil formada pels estats d'Alagoas, Bahia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Piauí, Pernambuco, Rio Grande do Norte i Sergipe. Tenia 53.078.137 habitants segons el cens de població 2010 i una àrea total d'1.558.196 km².
Història
El Nord-est va ser originàriament habitat pels homes de la Prehistòria, posteriorment per pobles indígenes - en la seva majoria de la família tupí-guaraní. Aquests grups tenien en la tapioca (Manihot esculenta) el seu principal aliment.[2] Abans de la colonització ajudaven els europeus a extreure fusta del Brasil a canvi d'espècies; però va anar durant el període de colonització que van ser sent exterminats, a causa de les constants batalles contra els senyors dels engenhos (propietaris d'hisendes sucreres).
La regió va ser escenari del descobriment del que avui és Brasil. Els primers portuguesos van arribar en l'any 1500, al comandament de Pedro Álvares Cabral, a l'actual ciutat de Porto Seguro, en l'estat de Bahia.
Va ser en el litoral nordestí que va tenir lloc la primera activitat econòmica del país, l'extracció de fusta del Brasil. Països que no eren signataris del Tractat de Tordesillas (com per exemple França), realitzaven constants atacs al litoral amb l'objectiu de robar aquella fusta tan preuada en Europa. Per aquesta raó els francesos al començament del segle XVI es van instal·lar a la zona, prenent les actuals estats d'Alagoas, Pernambuco, Paraíba i Rio Grande do Norte. Van ser ràpidament expulsats de Pernambuco pels portuguesos i alguns anys més tard en 1535 de Alagoas. Malgrat tot van aconseguir mantenir-se per més temps en Paraíba i Rio Grande do Norte realitzant aliances amb els aborígens. Després de 4 expedicions de reconquesta fallides, els portuguesos al comandament de Diogo Flores de Valdes i Filipe de Moura aconsegueixen recuperar Paraíba en 1584. L'últim bastió francès, Rio Grande do Norte, és reconquistat en 1597. Els francesos llavors es traslladen cap a Maranhão, amb la finalitat de conquistar el territori i fundant la ciutat de Saint Louis, actuala São Luís. Els francesos són finalment expulsats en 1615.
A principis del segle XVII el Nord-est va ser envaït dues vegades pels neerlandesos. En 1624 comença la invasió holandesa del nordest de Brasil amb la conquesta de la ciutat de Salvador, la qual seria recuperada per una flota hispà-portuguesa en 1625. No obstant això en 1630 los Països Baixos aconsegueix conquistar la ciutat d'Olinda, amb el pas dels anys els holandesos conquistarien tota la capitania de Pernambuco (actuals estats de Pernambuco, Paraíba, Rio Grande do Norte (1634), Ceará (1637) i Maranhão (1641)). Els portuguesos aconsegueixen expulsar als invasors en 1654 en la segona batalla dels Guararapes.
Durant el període colonial, en el segle XVI, la resistència dels esclaus que fugien dels seus senyors i formaven quilombos es va iniciar a Brasil, amb la fugida de esclaus cap al Quilombo dos Palmares, a la regió de la Serra da Barriga, actual estat de Alagoas. En els varis mocambos de Palmares van arribar a reunir-se més de 20.000 persones. Però va anar recentment en 1694 que la capital de Palmares, "Macaco", va anar finalment presa i destruïda. Després d'una intensa persecució, Zumbi dos Palmares, el líder, va anar finalment capturat i degollat. El seu cap va ser exposada a la plaça pública de Recife.
La ciutat de Salvador va ser la primera seu del govern general en el Brasil, doncs estava estratègicament localitzada en un punt mitjà del litoral. El govern general va ser una temptativa de centralització del poder para auxiliar a les capitanies, que estaven passant per un moment de crisi. L'activitat sucrera és fins a avui la principal activitat agrícola de la regió.
Geografia
L'àrea del nord-est és d'aproximadament 1.558.196 km², la qual cosa equival al 18% del territori nacional brasiler i és la regió que posseeix la major costa. Un fet interessant és que la regió posseeix els estats amb la major i la menor costa, respectivament Estat de Bahia, amb 932 km de litoral i Piauí, amb 60 km de litoral.
Està situat entre els paral·lels de 01° 02' 30" de latitud nord i 18° 20' 07" de latitud sud i entre els meridiàs de 34° 47' 30" i 48° 45' 24" al oest del meridià de Greenwich. Limita al nord i a l'est amb el Oceà Atlàntic; al sud amb els estats de Minas Gerais i Espírito Santo i a l'oest amb els estats de Pará, Tocantins i Goiás.
Relleu
Una de les característiques importants del relleu nordestí és l'existència de dues antigues i extensos altiplans, la Altiplà de Borborema i l'altiplà de la conca del riu Parnaíba i d'algunes àrees altes i planes que formen les trucades chapadas, com la Diamantina i la Chapada do Araripe. Entre aquestes regions existeixen algunes depressions, en les quals es localitza el sertão, que és una regió de clima semiàrid.
Clima
El nord-est de Brasil presenta temperatures elevades, que la seva mitjana anual varia de 20° a 28 °C. A les àrees situades per sobre dels 200m i en el litoral oriental les temperaturas oscil·len entre els 24° i els 26 °C. Les mitjanes anuals inferiors a 20 °C es troben a les àrees més elevades de la Chapada Diamantina i de l'Altiplà de Borborema. L'índex de precipitacions anuals varia de 300 a 2.000 mm. Tres dels quatre tipus principals de climas que existeixen a Brasil poden trobar-se en el Nord-est:
- Equatorial Humit — Present en una petita part de Maranhão, en la divisa amb Pará;
- Humit del Litoral — Present des del litoral de l'Estat de Bahia fins al de Rio Grande do Norte;
- Tropical — Present en els estats de Bahia, Ceará, Maranhão i Piauí. Coincideix amb les zones de vegetació de cerrado i amb la Mata de Cocais, on predominen palmeres;
- Tropical Semi-àrid — Present en tot el sertão.
Economia
La renda per capita del Nord-est va evolucionar de US$ 397 en 1960 (41,9% del total nacional) a US$ 2.689,96 en 1998 (56% del total nacional). Així i tot, segueix sent la regió brasilera amb la més baixa renda per capita i els pitjors nivells de pobresa. Un 50,12% de la població posseeix una renda familiar de mitjà salari mínim, i segons estudi de UNICEF divulgat el 1999 les 150 ciutats brasileres amb la més alta taxa de desnutrició es troben en el Nord-est.
La capacitat energètica instal·lada és de 10.142 MW.
En 2003 el seu PIB era de R$214 mil milions o 13,8% del PIB brasiler, superant al de països com Xile, Singapur, Veneçuela, Colòmbia i Perú. Malgrat això, hi ha grans desnivells socioeconòmiques dins de la regió. L'estat més ric de la mateixa és Bahia mentre que el més pobre és Piauí.
Turisme
L'extens litoral de belles platges — moltes d'elles encara poc explorades — que poden ser comparades a les del Mar Carib, posen al Nord-est entre les grans destinacions turístics mundials. Milers de turistes arriben tots els anys a través de moderns aeroports. Des de fa pocs anys els estats de la regió tenen rebut inversions amb la intenció de millorar la seva infraestructura, creant nous pols turístics i desenvolupar el ecoturisme. Això últim té un gran potencial, per exemple en regions de Mata Atlàntica preservada, en la la regió de Serra da Capivara en Piauí — un dels principals llocs arqueològics del país —, i en Lençóis Maranhenses, un complex de dunes, rius, llacunes i manglars. Finalment l'illa de Fernando de Noronha amb les seves platges d'aigües clares i cristal·lines, és cada vegada més coneguda en àmbit nacional i mundial. En les seves aigües és possible albirar dofins que salten i són més un atractiu al visitant.
La cultura de la regió és per si sola un gran atractiu turístic. Tots els estats tenen festes i tradicions diferents. Olinda, São Luís i el Pelourinho — en Salvador — són els grans atractius culturals de la regió, sent considerats Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO.
Referències
.svg){kind=link}
{{#coordinates:12 | 58 | S | 38 | 31 | W | region:BR_source:enwiki_type:adm1st | | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat