Res de nou al front de l'oest
| Fitxer:30A2.jpg | |
Q1553001  | |
|---|---|
| Dades i xifres | |
| Q1200750 | |
| Q67325957 | |
← → |
Res de nou al front de l'oest (All Quiet on the Western Front) és una pel·lícula dirigida per Lewis Milestone, produïda per Universal Studios estrenada el 1930, i doblada al català. És una adaptació de la novel·la homònima d’Erich Maria Remarque (títol original, Im Westen nichts neues ). La pel·lícula forma part del National Film Registry, una arxiu de pel·lícules conservada a la Biblioteca del Congrés. Ha estat motiu de nombrosos disturbis organitzats pels Nazis en els cinemes alemanys. Va ser finalment prohibida només una setmana després de la seva estrena, l'11 de desembre de 1930, pel «Film-Oberprüfstelle», el comitè de censura cinematogràfica de l'època.
Antecedents antibèl·lics
Contant amb J'accusse (1919), d'Abel Gance, com precedent de qualitat, i realitzada quasi al mateix temps que Westfront 1918, l'altra gran al·legat antimilitarista dels anys trenta, conseqüència de la perplexitat i el desastre moral que suposà la Primera Guerra Mundial i amb la que es reparteix la dada curiosa de ser soldats alemanys els grans protagonistes, perdedors per partida doble, All Quiet in the Western Front marca un abans i un després en l'apropament del cinema al fenomen de la guerra, i obre el camí a produccions posteriors com Senders de Glòria (1957), i de Stanley Kubrick o les més contemporànies Platoon (1986) i Nascut el 4 de juliol (1989), ambdues dirigides per Oliver Stone, i Capità Conan (1996), de Bertrand Tavernier, el qual denominador comú, independentment de d'ubicació física i temporal del conflicte armat, és una crítica ferotge a l'estament militar en primer lloc i a la catarsi col·lectiva que quasi de manera invariable acompanya a tots els conflictes bèl·lics en el moment del seu inici.
El parany per la joventut
En tota època i lloc,conceptes com el deure i la lleialtat envers la pàtria són el banderí d'enganxó al que s'agafen amb força quasi suïcida milions de joves que al igual que Paul Baümer protagonista d'aquest film travessen un llarg i penós període de conscienciació que culmina en la mort o en el descreu-re i la decepció més absoluta. Tot el que en un principi sembla l'avanç d'una glòria que es pot tocar amb els dits es converteixen en pocs temps en una mentida de tràgiques conseqüència, en una espiral de violència que ha desterrat el romanticisme i els bons sentiments, perquè en realitat es tracta de matar per no ser mort, i encara en última instància alguns aconsegueixen mantenir-se amb vida, l'estrall causat per tanta desesperació es converteix en una insuportable càrrega moral que cap discurs és capaç d'alleugerar.
Argument
Finalitza l'estiu de 1914 i Alemanya, segueix amb les seves aliances amb l'Imperi Austre-hongarès i amb varies potències menors declara la guerra a França, Anglaterra i els aliats d'aquesta última. Acaba d'iniciar-se la major conflagració bèl·lica que ha conegut la història, però en aquest moment recorre Europa una imparable onada de patriotisme que porta a allistar-se voluntàriament a centenars de milers de joves que a penes ahir abandonaven els estudis secundaris.
Incapaços de sostreure a l'ambient general que ha generat aquest garbuix d'exaltació bèl·lica, quatre nois alemanys es deixen convèncer pel discurs inflamant del seu professor d'institut i corren a integrar-se en un dels molts batallons que s'estan formant en la seva ciutat nadiua. Per a ells, la guerra suposa la promesa de l'heroisme i l'aventura, i la mort, encara que possible, se'ls i acudia com un destí viril i fins hi tot ermós en estar directament relacionat amb el servei a aquesta entitat difusa , però omnipresent, que és el concepte de pàtria.
Després d'un esgotador període d'entrenament en el transcurs del qual tenen ocasió de comprovar en primera persona aspectes tant dispars com la camaraderia i l'arbitrarietat amb què els comandaments inferiors i superior maneguen a la tropa, els joves amics arriben per fi al front amb una sensació mescla d'expectació i por. Dintre seu comencen a plantejar-se que tal vegada havien pres una decisió equivocada, però les coses succeeixen tan de-presa i la moral de moment és tan alta que cap d'ells gosa a expressar els seus temors fins que els trets i l'esclat dels primers obusos causen algunes baixes al seu voltant. Això és el punt d'inflexió, el coneixement de la mort cara a cara i desproveïda de qualsevulla mica de glòria, i l'inici de la traumàtica que els portarà a sofrir l'estrès i la desesperació del soldat, a embrutir-se fins el punt de perdre la consciència de si mateixos, en suma, a convertir-se en perfectes peces de recanvi d'un joc macabre que respon a obscurs interessos i en el que únicament importa matar o morir. És sols qüestió de temps que la guerra vagi cobrant-se el seu tribut, mentre romanen, si per cas accentuats pel rigor de la vida en les trinxeres, la deixadesa dels comandaments, la fam i una insuportable melangia d'aquesta llar que la majoria no tornaran a veure.
El missatge
Amb lleugeres diferències, aquest és el missatge que transmet la novel·la homònima d'Eric Maria Remarque en la que es basa Res de nou al front de l'oest. De la mà de Lewis Milestone, director vinculat als cercles més esquerrans de Hollywood (filiació que li portaria no poques complicacions en temps del senador Joseph MacCarthy) la paràbola antimilitarista es converteix en un espectacle dantesc que alterna les seqüències que transcorren en el camp de batalla amb el contrapunt dramàtic dels hospitals de campanya i de la rereguarda, on un solitari Paul Baumer, únic supervivent del grup d'estudiants arengats al principi de la guerra per un vell professor que no renuncia al seu discurs triomfalista, es dirigeix als seus futurs companys d'armes, adolescents de quinze anys o setze anys als quals el massiu rentat de cervell del que han estat objecte els nega la capacitat d'apreciar la veracitat de les seves paraules. No hi ha lloc al que escapar ni espai per l'esperança, com demostra el final de Paul assassinat, no i cap altra paraula, per un franctirador enemic el mateix dia que es signa l'armistici amb el que aquells que la començaren posen fi a quatre anys de acarnissament col·lectiu.
Espectacle i denúncia
Amb un ull posat en la necessitat de generar un gran espectacle i l'altra en la denuncia i en la ideologia pacifista del seu origen literari, Res de nou en el front de l'oest es beneficià de la irrupció del cinema sonor, ocorreguda tan sols un any abans, el que dota al conjunt de la pel·lícula d'uns sobresortits efectes de so que reprodueixen, sempre dintre de les limitacions tècniques del moment, l'angoixa que produeixen en els soldats els distints sorolls del camp de batalla, i d'un moment sociològicament procliu a aquest tipus de missatges. A fi de contes, eren molts els que tornaven a contemplar als Estats Units comuna potència aïllacionista i per tant aliena a les guerres que es desenvolupaven en llocs allunyats del seu territori. Això explica la seva acollida excepcional per part del públic i sobretot per part dels membres de l'Acadèmia, els quals la premiaren amb l'Oscar a la Millor Pel·lícula i al Millor Director ensems que la anomenaven en les categories de Millor Fotografia i Millor Guió. Curiosament, la seva reposició el 1938 amb una banda sonora millorada no assolí els mateixos resultats. Tal vegada perquè l'eco dels combats de la guerra que començà el 1914 resultava paradoxalment llunyana, o perquè el seu missatge ple de bones intencions venia massa gran a una societat masegada per la crisi econòmica que contemplava un horitzó gens prometedor. En el fons, res havia canviat ni llavors ni ara, pel que seguiran sent necessàries pel·lícules com aquesta per què, al menys de tant en tant, i encara que sigui en forma d'espectacle, recordem l'absurd i la inutilitat de la guerra.
Premis i nominacions
Premis
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar al millor director per Lewis Milestone
Nominacions
- Oscar al millor guió adaptat per George Abbott, Maxwell Anderson i Del Andrews
- Oscar a la millor fotografia per Arthur Edeson
Referències
- Revista de cinema ACCIÖN, de l'any 2007
Enllaços externs
- Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Pel·lícules dirigides per Lewis Milestone
- Pel·lícules dels Estats Units del 1930
- Pel·lícules de la dècada del 1930 doblades al català
- Pel·lícules de drama bèl·lic
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor director
- Pel·lícules sobre la Primera Guerra Mundial