Ribes de Freser
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi del Ripollès | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Ripollès | ||||
| Gentilici | Ribetà, ribetana | ||||
| Superfície | 41,88 km² | ||||
| Altitud | 912 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.785 hab. 42,62 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 431700 4684475{{#coordinates:42 | 18 | 34 | N | 2 | 10 | 17 | E | type:city(1785)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
6 Marc Prat i Arrey (CIU) | ||||
| Codi postal | 17534
| ||||
| Codi territorial | 171450
| ||||
Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, on a la de Ribes Vila es pot veure una exposició de Material Mòbil.[2]
La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya, on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s’havia iniciat a principis del segle XX. Com a poble de muntanya manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza també pels grans atractius de la zona i de la seva oferta turística. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà.
Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important del qual no està catalogat ni posat en valor pel seu reconeixement històric i cultural. Un reflex d’una identitat medieval, industrial i d’altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Destacar les esglésies i ermites, el Castell de St. Pere, els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; el llegat industrial de la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines; i els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles que són les restes de la xemeneia d'un volcà molt característic del seu paisatge.
Entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Armàncies | 15 |
| Batet | 23 |
| Bruguera | 56 |
| Ribes de Freser | 1.771 |
| Ribesaltes | 39 |
| el Solà i Ventolà | 37 |
Símbols
| « | Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l’escut oficialitzat per diversos motius (...) Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90 | » |
| — Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[3] | ||
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Vegeu també
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].
