Vés al contingut

Ribes de Freser

Ribes de Freser
Bandera de Ribes de Freser Escut de Ribes de Freser
(En detall) (En detall)
Localització

Ribes de Freser està situat en Catalunya
Ribes de Freser
Ribes de Freser està situat en Catalunya
Ribes de Freser

Localització de Ribes de Freser respecte del Ripollès


Municipi del Ripollès
Ribes de Fresser vist des del Taga.
Ribes de Fresser vist des del Taga.
Ribes de Fresser vist des del Taga.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Ripollès
Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 41,88 km²
Altitud 912 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
1.785 hab.
42,62 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 431700 4684475{{#coordinates:42 | 18 | 34 | N | 2 | 10 | 17 | E | type:city(1785)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Marc Prat i Arrey (CIU)
Codi postal 17534
Codi territorial 171450

Ribes de Freser és una vila i municipi de la comarca del Ripollès, situat al cor de la vall homònima, al Pirineu oriental. Limita al nord amb Queralbs, a l'oest amb Planoles i Campelles, al sud amb Campdevànol i Ogassa, i a l'est amb Pardines. Té dues estacions del Cremallera de Núria, on a la de Ribes Vila es pot veure una exposició de Material Mòbil.[2]

La vila de Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya, on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal·lar les fàbriques de paper (Can Sau) i les colònies industrials tèxtils (Can Recolons). La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya, activitat que s’havia iniciat a principis del segle XX. Com a poble de muntanya manté una idiosincràsia pròpia i es caracteritza també pels grans atractius de la zona i de la seva oferta turística. Els quatre nuclis agregats del municipi són Batet, Bruguera, Ribesaltes i Ventolà.

Ribes de Freser té un patrimoni artístic i arquitectònic important del qual no està catalogat ni posat en valor pel seu reconeixement històric i cultural. Un reflex d’una identitat medieval, industrial i d’altres èpoques que han marcat el desenvolupament social del municipi. Destacar les esglésies i ermites, el Castell de St. Pere, els xalets modernistes, les fonts, els fortins i les masies; el llegat industrial de la colònia tèxtil Recolons i Saida, la central hidroelèctrica, les mines; i els rius i el Granòfir, una roca volcànica en forma d'agulles que són les restes de la xemeneia d'un volcà molt característic del seu paisatge.

Entitats de població

Estació Ribes Vila del Cremallera de Núria
Entitat de població Habitants
Armàncies 15
Batet 23
Bruguera 56
Ribes de Freser 1.771
Ribesaltes 39
el Solà i Ventolà 37

Símbols

« Al Ripollès hi ha 6 municipis de 19 que no tenen l’escut oficialitzat per diversos motius (...) Els tràmits del de Molló i el de Ribes de Freser es van quedar a mig camí als anys 80 i 90 »
— Armand de Fluvià, 16 de març de 2010[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
71 60 85 813 1.015 1.445 1.404 1.466 1.699 2.129

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.510 2.965 2.812 3.564 3.042 3.133 2.810 2.560 2.310 2.258

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.156 2.125 2.096 2.064 2.040 2.017 2.006 1.930 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

Vista del poble de Batet

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. ↑ «L'heraldista Armand de Fluvià critica a Ripoll la poca seriositat d'alguns ajuntaments en mantenir escuts erronis». El 9 nou, 16-03-2010. [Consulta: 2 abril 2011].

Enllaços externs