Lilla

Lilla
	Fitxer:Blason ville fr Lille (Nord).svg
	P18
	P18
Q17334923
Q1071
Q190200	25
Q22975498
P281	59000,59033,59800

Lilla (en francès Lille, en neerlandès Rijsel) és un municipi flamenc, situat al departament de Nord i a la regió de Nord – Pas de Calais. L'any 2005 tenia 226.800 habitants. El nom prové de l'emplaçament històric en una illa al mig del Deûle. Com en antic francès (L'isle), la denominació flamenca (Rijsel) de la ciutat n'indica l'origen insular. La forma catalana, per tant, ha seguit el mateix procediment que la francesa.

Limita al nord-oest amb Lambersart i Lompret, al nord amb Saint-André-lez-Lille i La Madeleine, al nord-est amb Marcq-en-Barœul i Mons-en-Barœul, a l'oest amb Pérenchies, Prémesques, Capinghem i Ennetières-en-Weppes, a l'est amb Villeneuve-d'Ascq, al sud-oest amb Englos, Sequedin i Loos-lez-Lille, al sud amb Wattignies i Faches-Thumesnil i al sud-est amb Lezennes i Ronchin.

El metro de Lilla fou el primer a funcionar de manera automàtica, sense conductors.

Demografia

Evolució demogràfica
1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006
193.096	190.546	172.280	168.424	172.142	184.657	226.014
Des de 1962 : Població sense dobles comptes

Història

Una llegenda, la de Lydéric i Phinaert, pot fer pensar que Lilla ja existia al 640. Tot i que el primer esment que es fa de la ciutat als arxius siga de l'any 1066, algunes excavacions arqueològiques semblen indicar un poblament anterior al segon mil·lenni abans de l'era cristiana, sobretot a l'emplaçament actual dels barris de Fives, de Wazemmes i de la Lilla Vella.

El nom de la ciutat prové d'«insula», «l'Isla», ja que la zona de Lilla era marjalenca en aquesta època. Hom designava així el castell del comte de Flandes construït en un terreny sec enmig de l'aiguamoll.

El comtat de Flandes agrupava en aquesta època un seguit d'antigues ciutats romanes (Boulogne, Arràs, Cambrai) i d'altres ciutats fundades pels Carolingis (Valenciennes, Saint-Omer, Gant, Bruges, Anvers). Hom pot considerar la riba esquerra del riu Escalda com a límit de la regió del comtat de Flandes. Era una de les regions més riques i pròsperes d'Europa. En l'antiguitat va estar poblada pels celtes i més tard per diverses tribus germàniques. A partir del 830 i fins al 910, els víkings irrompen al comtat de Flandes. Rere les destruccions patides a conseqüència de les invasions normandes i hongareses, la banda oriental va atreure la cobdícia dels prínceps. Va ser en aquest context que va produir-se la creació de la ciutat.

Al 1144 es funda la parròquia de Sant Salvador, de què prendrà el nom el barri de Sant Salvador.

Els comtes de Flandes, de Boulogne i de l'Hainaut, Anglaterra i el Sacre Imperi Romanogermànic s'uneixen per fer la guerra a França i al rei d'aquesta, Felip II August, la qual va acabar amb la victòria francesa de Bouvines al 1214. El comte Ferran de Portugal és empresonat i és la dona, Joana de Flandes, qui va governar la ciutat. Lilla tenia aleshores 10.000 habitants.