S'Agaró
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||
Q494756  | |||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 : | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
S'Agaró és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell-Platja d'Aro. Va ser urbanitzada en un estil noucentista de principi del segle XX, entre la platja de Sant Pol i la de sa Conca. El nucli residencial originari està declarat com a conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional. Al 2005 tenia 1.237 habitants.
Origen del nom
El nom de «S'Agaró» podria provenir, segons Coromines, del mot seguer,[1] tot i que altres font el citen com a d'etimologia incerta possiblement relacionada amb la dels topònims «Sagar / Sagars / Sagàs».[2] Apareix escrit en un sol mot des d'almenys el segle XIV.[2]
Conjunt històric
El conjunt històric ve delimitat per la línia imaginària que comença a l'entrada principal de la urbanització, al racó de s'Agaró, i segueix el traçat del camí de ronda marítim, excloent la franja de roques. Seguint el perímetre de la urbanització pel cantó de mar fins arribar a la línia de la platja de sa Conca, on gira fins arribar a les escales de sa Conca seguint-les pel seu eix fins arribar al carrer Ametllers, on continua també pel seu eix fins arribar al carrer de l'Església, el qual segueix també el seu eix fins arribar al carrer de la Pineda que travessa seguint en línia recta pel límit nord de la parcel·la de la torre Mirona, fins arribar al carrer de sota on gira seguint el límit est d'aquest carrer en direcció al racó de s'Agaró per anar a parar al punt d'inici.[3]
Història
El 1916, l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades encetà un projecte d'urbanització en el qual hi col·laborarà estretament el seu fill Josep Ensesa i Gubert. Les obres s'encomanen a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix.
El 1924 Masó acaba la construcció de la casa d'estiueig anomenada Senya Blanca. El 1927 la ciutat residencial es dóna a conèixer amb el nom de Segaró o Segueró, documentats des del segle XIV. Dita urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic, destinat a l'alta burgesia.[3]
El 1932 s'inaugura l'Hostal de la Gavina. El 1935 mort Rafael Masó i l'arquitecte Francesc Folguera assumeix la direcció dels treballs. L'obra arquitectònica, d'una severa harmonia en les seves proporcions compta a més amb la presència de la Venus de S'Agaró, obra de Joan Rebull. Durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940. Francesc Folguera segueix les línies generals traçades per Masó, a les quals dóna així mateix un caire personal. S'inicien els treballs del camí de Ronda que vorejarà el mar entre zones boscoses, i els jardins de la loggia de Senya Blanca; d'estil Brunelleschià a la finca Ensesa.[3]
De 1940 data la construcció de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc, obra igualment de Francesc Folguera.
En morir Folguera, Adolf Florensa va continuar les obres sense apartar-se dels cànons establerts pels seus promotors.[3]
A partir de 1950 es desenvolupa una gran activitat cultural i esportiva, sempre promogudes per la família Ensesa, aconseguint un gran prestigi internacional. Algunes de les obres, com la Casa Sibils o la mateixa residència dels Ensesa, Senya Blanca han estat considerades fites de l'arquitectura catalana per Narcís Comadira o Joan Tarrús. Amb el temps, aquesta urbanització esdevingué molt exclusiva i l'elit internacional s'hi féu construir xalets d'estiueig. Igualment, la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina atragué grans personalitats, com actors, actrius, escriptors o polítics. Actualment, la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes hi tenen una residència de vacances.
Referències
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Pàgines sense enllaç commonscat a Wikidata
- Entitats de població del Baix Empordà
- Geografia de Castell-Platja d'Aro
- Conjunts històrics d'interès nacional de Catalunya
- Patrimoni monumental del Baix Empordà