Sant Elies de Vilamajor
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Aquest article tracta sobre l'ermita de Sant Elies de Vilamajor. Vegeu-ne altres significats a «turó de Sant Elies». |
| Sant Elies de Vilamajor | |
| Fitxer:SantEliesnevat.JPG Sant Elies amb el Montseny al fons | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | ermita |
| Arquitecte | desconegut |
| Començament | s. XV |
| Acabament | s. XX |
| Localització | turó de Sant Elies, Sant Pere de Vilamajor, Països Catalans |
| Estil | estil popular |
| Materials utilitzats | pedra |
| Sistema constructiu | Murs de càrrega i volta catalana |
Sant Elies de Vilamajor és una ermita del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), situada al turó de Sant Elies, al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor i construïda entre el segle XV i el s XX. Sant Elies de Vilamajor depenia de la Parròquia de La Costa i més tard, al fundar-se la Parròquia de Santa Susanna de Vilamajor va dependre d'aquesta.[1]
L'edifici
-
La capella de Sant Elies de Vilamajor original al segle XV
-
L'ermita de Sant Elies de Vilamajor amb la casa de l'ermità (s.XVII)
-
L'ermita de Sant Elies de Vilamajor després de la guerra civil (1939)
-
L'ermita de Sant Elies de Vilamajor després de la restauració del segle XX
La primera capella era de mides reduïdes amb una sola nau coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Al fons, un absis que guardava la primera imatge del Sant.
A començament del segle XVII, es va ampliar l'ermita amb una crugia a banda i banda, mantenint la simetria de l'edifici. Posteriorment, l'ermita va perdre la simetria amb la l'aixecament a la crugia de ponent d'una planta. La planta baixa es va dotar amb una llar de foc i amb un forn, mentre que la planta de dalt s'emprava com a dormitori. L'entorn es va omplir amb annexos que s'empraven com a magatzems i corts per al bestiar.
El 1914 va marxar el darrer ermità quan l'edifici es trobava en un estat molt lamentable. El 1936 l'edifici de l'ermità estava totalment enrunat i només en quedava la nau de la capella. El 1945 es reconstruir amb la imatge actual de l'edifici. El 2008 es va fer la darrera restauració[2] després que la volta de maó de la nau s'ensorrés pocs dies abans de l'aplec.
La portalada
El de l'ermita és un magnífic portal adovellat de mig punt amb imatge de Sant Elies molt singular a la clau de volta.
La campana
La campana fou donada pel poble de Tagamanent en un campanar d'espadanya que ja no existeix. La campana es puja només el dia de l'aplec, el 25 d'abril.
L'aplec de Sant Elies
L'aplec de Sant Elies[3] és una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor cada 25 d'abril. Els actes de l'aplec són una missa a l'ermita, la benedicció dels Panets de Sant Elies i un àpat popular a l'esplanada de l'ermita. Ocasionalment hi ha música en directe o, quan s'escau en cap de setmana, la presència dels gegants de Sant Pere de Vilamajor que també hi pugen a peu en processó.
Antigament es feien tres aplecs cada any en honor de cadascun dels tres copatrons de l'ermita: el de primavera en honor a Sant Marc cada 25 d'abril, el d'estiu en honor a Sant Elies cada 20 de juliol i el de tardor en honor a Santa Teresa cada 15 d'octubre.[4][5] Actualment només se celebra el de primavera.
Llegenda
Al segle XV hi va haver una gran sequera seguida d'epidèmies que van afectar a tota la població de Sant Pere de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, a demanar consell a l'Abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la protecció de Sant Elies els podria salvar. Aleshores els prohoms de Vilamajor varen prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella damunt del Turó de Sant Elies situat entre el Cortès i el Terrer i hi pujarien en aplec cada any en processó. I així ho van fer. Amb el temps la capella es transformà en ermita i hi visqué un ermità fins el 1914. L'aplec va tenir pujades i baixes de participació al llarg dels segles, coincidint les seves puixances amb les èpoques de sequera. La pujada a Sant Elies per a demanar pluja ha esdevingut la festa local més esperada i estimada pels vilamajorencs i vilamajorenques.
Referències
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ Ajuntament
- ↑ Ajuntament
- ↑ bloc
- ↑ RIBOT, Pere; El Montseny. Edicions Destino, Vitoria, 1975. ISBN 8423308995
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|43|Plantilla:Puntdecimal|N|2|22|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}