Sant Esteve de Ventolà
| Sant Esteve de Ventolà | |
 Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí. | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Alt Pirineu i Aran |
| • Comarca | Alta Ribagorça |
| • Municipi | El Pont de Suert |
| • Localització | Ventolà |
| • Coordenades | |
| Altitud | 1.015 msnm |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | Segle XII |
| Estil | Romànic |
| Diòcesi | Lleida, arxiprestat de la Ribagorça |
| Categoria | Parroquial, agregada al Pont de Suert |
| Festivitat | Sant Esteve, protomàrtir |
| Estat d'ús | En bon estat |
Sant Esteve de Ventolà és l'església parroquial romànica del poble de Ventolà, pertanyent al terme, actual i històric, del Pont de Suert.
Les primeres referències a aquesta església són del segle XII: el 1180 Sant Esteve de Ventolà ja apareix com a sufragània de Santa Maria del Pont de Suert. El monestir de Lavaix hi tenia drets de visita i de proveïment de rector. Ventolà apareix sempre lligat a Lavaix, fins a la caiguda de l'Antic Règim.
Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular a llevant, que es connecta amb la nau a través d'un arc presbiterial. De l'obra original, altmedieval, només se'n conserva la part baixa del costat meridional de l'absis, on es conserva, tapiada, una finestra d'una sola esqueixada, tallada en pedra tosca.
La resta de l'edifici és més tardana, de darreries del segle XII o posterior, amb dues capelles laterals afegides ja molt més modernament.
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert i BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Esteve de Ventolà", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7