Ventolà (el Pont de Suert)
| Localització | |
| Antic poble del terme del Pont de Suert | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
Alt Pirineu i Aran Alta Ribagorça El Pont de Suert |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,013,8 msnm |
| Població • Densitat |
0 hab. |
| Coordenades | 42° 24′ 4.819″ N, 0° 45′ 10.63″ E / 42.40133861°N,0.7529528°E{{#coordinates:42 | 24 | 4,819 | N | 0 | 45 | 10,63 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25529
|
Ventolà és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça, del terme municipal del Pont de Suert, dins del seu terme originari. Actualment està deshabitat, ja que la proximitat del Pont de Suert ha dut els de Ventolà baixar-hi, tant per comoditat i millor comunicació, com per motius laborals.
El lloc es troba a 1.013,8 m. d'altitud, a la Serra de Ventolà, contrafort de Pla de Mont. Presideix aquest nucli l'església de sant Esteve, sufragània de Santa Maria del Pont de Suert. El poble és molt a prop i damunt del Pont de Suert, de manera que des del poble es pot apreciar una bona vista de la capital de la comarca. S'accedeix a Ventolà per una pista que hi ha a mà dreta, just en entrar a la part nova del Pont de Suert, venint des del sud.
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], Ventolà procedeix d'un adjectiu romànic, català antic, amb el significat d'enlairat, exposat al vent. Segons ell cal excloure d'altres hipòtesis formulades, que farien el topònim o bé d'origen iberobasc o germànic.
Història
La primera documentació de Ventolà és del 967, quan el comte i marquès de Ribagorça Arnau I concedí a Lavaix la vil·la de Ventolano. Torna a ser esmentat el 1015, quan, en motiu de la consagració dels altars de Lavaix, concedeixen al monestir tot de terres i vinyes a Ventolà.
En el Fogatge del 1553 hi consten 3 focs[2] (unes 15 persones).
El 1960 encara tenia 52 habitants; en l'actualitat és del tot despoblat.
Llocs d'interès
- Església de Sant Esteve de Ventolà
Referències
Bibliografia
- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Ventolà". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. VII SAL-VE. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-854-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.