Vés al contingut

Sant Iscle i Santa Victòria de Surp

Sant Iscle i Santa Victòria de Surp
Sant Iscle i Santa Victòria de Surp
Sant Iscle i Santa Victòria de Surp
Situació
• Territori Catalunya
• Regió Alt Pirineu i Aran
• Comarca Pallars Sobirà
• Municipi Rialb
• Localització Surp
• Coordenades
Altitud 1.035 msnm
Fitxa tècnica
Diòcesi Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
Categoria Parroquial, agrupada a la Mare de Déu de Valldeflors de Rialb
Festivitat Sant Iscle i Santa Victòria
Estat d'ús En bon estat d'ús

Sant Iscle i Santa Victòria de Surp és l'església parroquial romànica del poble de Surp, en el terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme del mateix nom.

Està situada fora del nucli de població de Surp, a uns 70 metres al sud-est. Té al costat sud-oest el cementiri de Surp.

Història

Documentada per primera vegada el 1102, dins l'òrbita del monestir de Gerri. Al segle XIV pertanyia al deganat de Montenartró.

Arquitectura

Construïda a cavall dels segles XI i XII amb carreus ben treballats disposats en filades regulars, s'hi van afegir posteriorment la sagristia i les capelles laterals. Originàriament constava d'una sola nau coberta amb una estructura de fusta. A llevant està capçada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre i una de lateral d'una sola esqueixada. La decoració exterior presenta fris llombard de dobles arcuacions entre lesenes.

Al costat nord s'hi alça un campanar de torre quadrat de dos pisos delimitats per arcuacions llombardes i amb finestres molt modificades. La porta d'accés actual es va obrir en època tardana. L'original, d'arc de mig punt s'aprecia des de l'interior.

Les pintures murals del seu interior, parcialment atribuïdes al Mestre del Judici Final, es conserven repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el MNAC, i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA).

Bibliografia

  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa; López i Gutiérrez, Dídac. «Sant Iscle i Santa Victòria de Surp». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Rialb de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Pladevall, Antoni. Guies Catalunya romànica comarcals. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-609-X. 

Enllaços externs