Surp
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Aquest article tracta sobre el poble d'aquest nom. Si cerqueu l'antic municipi, vegeu Surp (antic municipi). |
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Rialb, antigament cap de municipi propi | |
| Comunitat Autònoma • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Rialp |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,054,7 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
29 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|27|Plantilla:Puntdecimal|N|1|7|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(29)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25594
|
Surp és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà.
Fins al 1970 fou cap de municipi propi.
Està situat en el vessant meridional del Serrat de Cortinos, a prop, al nord-oest i al damunt de l'actual cap del municipi, la vila de Rialp. És enlairat a la dreta de la Noguera Pallaresa i a l'esquerra del Torrent de Sant Antoni.
La seva església parroquial, romànica, està dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. D'ella depenen l'oratori de Sant Joaquim i Santa Anna de Casa Bertran i la capella de Sant Quiri de Surp.
Etimologia
Segons Joan Coromines[1], Surp, com Sorpe, de la mateixa manera que Surri, prové de l'arrel basca çur (o zur), «fusta», amb el sufix locatiu «-be», que passa a «-pe» i posteriorment a -re, que significa «assota». Per tant, Sorpe seria «sota la fusta», «sota el bosc», fent referència als immensos boscos sota dels quals és el poble.
Geografia
El poble de Surp
Surp està situat en un coster, amb les cases esglaonades i força agrupades. Entre elles formen tres carrers i una placeta, però amb un aspecte indubtablement d'antiga vila closa. L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional, al lloc més baix, del poble.
Les cases del poble [2]
|
|
|
|
|
Història
Edat mitjana
L'indret és esmentat el 1102, quan pertanyia al monestir de Gerri. El poble s'ha construït al voltant de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. El Castell de Surp és documentat des del 1126. Pertanyia al Vescomtat de Castellbò, dins del Quarter de Rialb i Àssua.
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Surp declara 1 focs eclesiàstics i 14 de laics[3], uns 75 habitants.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Surp. Hi diu que és una localitat amb ajuntament que comprèn els pobles de Surp, Caregue, Escàs i Rodés. Està situada en el vessant meridional d'una muntanya molt alta sobre Rialb; la combaten tots els vents. El clima hi és temperat, i s'hi pateixen inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 17 cases, una font d'aigua molt bona, però escassa, i l'església parroquial de Santa Victòria i Sant Iscle, servida per un rector diocesà ordinari i un beneficiat de sang (natural de la parròquia). El territori és fluix, pedregós i muntanyós, amb una part de boscos de pins. S'hi collia sègol, fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i de llana. Hi havia caça de conills, llebres i perdius. Comptava amb 11 veïns (caps de casa) i 72 ànimes (habitants).
Referències
- ↑ Coromines 1997.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Jaume Agustí; Joan Morera, Joanot Mir, Pere Julià, la vídua de Gabriel, Martí Bernatxo, Guillem de Cardós, Bernat Ferrer, Mestre Joan lo Sastre, Mestre Joan lo sabater, Bartomeu Farrana, Joanot Aparici, Joan de Peret, Salvador Jaumet i la vídua Peretona. Iglésies 1981, p. 69.
- ↑ Madoz 1845.
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre