Jaume el Menor

Sant Jaume el Menor

Sant Jaume el Menor per Angelo de'Rossi (s. XVII, a Sant Joan del Laterà, Roma)
apòstol i màrtir
Nom secular	en arameu Yaqob bar Clopas i en grec Iάκωβος Iàkovos) Jaume, fill d'Alfeu
Naixement	desconeguda (s. I) desconegut, possiblement a Palestina
Defunció	ca. 62?, llençat des de dalt del temple i rematat a cops de pal segons algunes tradicions a Ostracina?, Província romana d'Egipte
Enterrament	relíquies a la Basílica dels Sants Apòstols, a Roma
Commemoració en	tota la cristiandat
Canonització	antiga
Lloc de pelegrinatge	Santi Apostoli (Roma)
Festivitat	3 de maig (amb Sant Felip, data del trasllat de les relíquies a la basílica de Roma, a Occident) (1 de maig, a l'anglicana i a la Catòlica abans de 1955; 11 de maig a la Catòlica entre 1955 i 1969; a l'Església Ortodoxa es diferencia entre Jaume, el germà de Crist (25 d'octubre) i Jaume, fill d'Alfeu (9 d'octubre))
Fets destacables	possiblement, parent de Crist o de Mateu; hi ha discrepàncies sobre la seva identitat amb Sant Jaume el Just, germà de Crist i cap de l'església de Jerusalem
Iconografia	amb barba; amb un garrot o una serra gran o una eina de tall amb pal; llibre
Patronatge	Uruguai, Frascati

Jaume conegut com Sant Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes. Fill d'un home cananeu anomenat Alfeu i la seva esposa Maria Salomé, era germà de Josep i Judes Tadeu (Mc 15, 40) i cosí germà de Jesús, ja que els pares d'ambdós serien germans. Segons l'historiador jueu Flavi Josep, l'any 62 un Jaume "germà de Jesús, anomenat el Crist" fou jutjat pel sanedrí i executat per lapidació (Antiguitats jueves, 20.9.1). La tradició considera que aquest relat cita Jaume el Just.

Tradició posterior

La tradició manté que Jaume fou crucificat per violar la Torà jueva, tot i que aquesta versió conté errors històrics; només tenien el dret de condemnar a crucifixió a algú els romans però per altra banda els romans no interferien en crims religiosos, a menys que haguessin cregut que s'incitava a la rebel·lió. El seu martiri hauria tingut lloc a Ostracina (Baix Egipte) on estava predicant.

• 
  Altar major de la basílica dels Santi Apostoli, a Roma, amb les relíquies dels sants apòstols Felip i Jaume el Menor
• 
  Estàtua de l'apòstol Jaume el Menor, s. XVII.

Veneració

Segons la tradició cristiana, les seves despulles foren traslladades a Constantinoble i, posteriorment, a Roma, a l'església dels Santi Apostoli.

Fins al 1955, l'Església Catòlica Romana feia la festivitat de Jaume, juntament amb la de sant Felip apòstol, el dia 1 de maig, aniversari de la dedicació de l'Església dels Sants Apòstols de Roma, on hi ha les seves relíquies. En instituir-se la festa de Sant Josep Obrer, en 1955, l'1 de maig, es va moure la festa de Jaume i Felip a l'11 de maig, el dia més proper que no tenia assignada una altra festa. En 1969, arran de la revisió del Calendari romà, es va tornar a moure, ara al 3 de maig, que és la data de celebració avui dia. L'Església Anglicana manté com a festivitat l'1 de maig, i l'Església Ortodoxa Grega, el 9 d'octubre.