Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en la que fou martiritzat en una graella l'any 258. Venerat com a sant per totes les confessions cristianes, la seva festivitat se celebra el 10 d'agost dia que segons la tradició fou martiritzat.
Biografia
La tradició situa el seu naixement a Osca, a la Tarraconensis. Quan Sixt II fou nomenat Papa el 257, Llorenç fou ordenat diaca i encarregat d'administrar els béns de l'Església i tenir cura dels pobres. Per aquesta tasca és considerat un dels primers arxivers i tresorers de l'Església i és el patró dels bibliotecaris.
Durant la persecució dels cristians sota l'administració de l'emperador Valerià I al 258 molts sacerdots i bisbes foren condemants a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l'exili. El Papa Sixt II fou una de les primeres víctimes d'aquesta persecució i fou crucificat el 6 d'agost. Una llegenda citada per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: "On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l'altar de sacrificis sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?" i Sixt respongué: "D'aquí a tres dies em seguiràs". I segons la tradició, així fou, ja que el dia 10 d'agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.
Veneració
Sant Llorenç és un dels sants més àmpliament venerats per l'Església Catòlica Romana. El seu martiri succeí al principi de la història de l'Església i per això moltes altres tradicions cristianes també el veneren.
És patró de la ciutat d'Osca, on es creu que van néixer i a Roma on va morir. És també el patró dels bibliotecaris, cuiners i miners. El dia 10 d'agost el reliquiari que conté el seu cap cremat és exposat al Vaticà per ser venerat.
-
Fresc del s. XIV a l'església d'Overselö (Suècia) -
Gravat de Cornelis Cort, 1571, amb el martiri del sant -
Pintura de Francisco de Zurbarán -
Estàtua de 1690 a Sant Martí de Bamberg (Alemanya)
Relíquies
Llorenç fou enterrat a la Via Tiburtina, a les catacumbes de Ciríaca, per Hipòlit i Justí. Constantí I el Gran féu construir-hi un petit oratori en honor al màrtir, que es convertí en punt de parada dels itineraris de peregrinació a les tombes dels màrtirs romans al segle VII. El papa Damas I reconstruí l'església, coneguda actualment com a Basilica di San Lorenzo fuori le Mura. Al lloc del martiri hi trobem la Basilica di San Lorenzo in Panisperna i on es va dictar sentència, a l'antic temple romà d'Antoni i Faustina, al Fòrum, s'aixecà l'església de San Lorenzo in Miranda. La graella utilitzada per martiritzar-lo fou guardada pel papa Pasqual II a l'església de San Lorenzo de Lucina, es desconeix qui la conservaren d'ençà la seva utilització al segle III.
Patronatge a Catalunya
El sant és patró d'algunes poblacions que duen el seu nom; és l'advocat del foc i dels oficis que treballen amb el foc com els forners, terrissers o vidriers, per tal de demanar-li protecció davant els incendis. També se l'invoca per tal de demanar protecció contra els incendis als boscos, habituals en l'època de la seva festivitat.
La seva festa s'escau quan hi ha la pluja d'estels de les Perseides, coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç.
-
San Lorenzo in Miranda (Roma), sobre el temple d'Antoni i Faustina, al Fòrum, lloc on va ser sentenciat el sant -
San Lorenzo in Panisperna (Roma, Via Panisperna), al lloc del martiri del sant -
Capella a San Lorenzo in Lucina (Roma); sota l'altar, urna amb la graella del martiri del sant -
San Lorenzo fuori le Mura, sobre la tomba del sant (Roma) -
Sepulcre del sant a la cripta de San Lorenzo fuori le Mura -
Làpida on va reposar el cos del sant un cop mort (S. Lorenzo fuori le Mura, Roma)
