Sant Pere de Lavern
| Sant Pere de Lavern | |
 | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Comarca | Alt Penedès |
| • Municipi | Subirats |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | Neoromànic |
| Començament | 1914 |
| Acabament | 1917 |
| Diòcesi | Sant Feliu de Llobregat |
| Característiques | |
| Planta | Rectangular, d'una sola nau, absis semicircular. ( 1917 ) |
| Campanar | Torre de planta quadrada |
Sant Pere de Lavern és una església d'estil neoromànic de la Parròquia de Lavern, al municipi de Subirats, comarca de l'Alt Penedès. Edificada a partir del 1914 al mateix emplaçament que ocupava l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap rastre, excepte les pedres reutilitzades, algunes amb marques de picapedrer. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau, absis semicircular i façana amb porta d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats, llinda i timpà llis. Sobre la porta, una gran rosassa també molt ornamentada. Coronant la façana hi ha una creu de pedra amb ràfec i arqueria cega. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha el campanar, de torre de planta quadrada, amb obertures per a les campanes i coronament de merlets esglaonats. El campanar, que fa 20,5 m. d'alçada, té una sola campana, de mida irregular, feta l'any 1940.
A l'interior de la primera capella lateral, a l'esquerra del portal d'entrada a l'edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (veure fitxes associades). Cal destacar les pintures dels laterals de l'interior de l'església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l'absis, realitzats l'any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l'absis, on es representa Sant Pere com a "pescador d'homes", ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar "pescant" persones. A l'entrada de l'església hi havia les restes de l'antiga creu de terme, de la qual es podia observar els graons i la singular columna.
L'església Parroquial de Sant Pere de Lavern va ser escenari de l'últim ball pla del Penedès l'any 1935 i també fou escenari de l'antic ball de les garlandes, citat per Joan Amades en el seu conegut costumari.
Denia N. Font i Saqué, a l'antiga revista: Tradició Catalana, va escriure que la creu de terme que hi havia a l'entrada de l'església, tenia gravats quatre cercles que representaven aquest antic ball de les garlandes. Actualment aquesta creu no es troba. Tampoc el seu peu ni la columna. Comenta el mossèn de la parròquia que el varen destrossar els operaris en fer el nou camí al cementiri, a principis del 2000.
L'antiga església romànica
Tot i que l'església actual és neogòtica, construïda entre els anys 1914 i 1917, ocupa el mateix emplaçament que l'església antiga, esmentada possiblement l'any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l'Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l'església és de l'any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l'any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l'existència d'un altar dedicat a Sant Martí dins l'església. El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l'any 1134. Al llarg del segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l'església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament.
L'església antiga, la romànica, fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d'afegits, amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica.
Fonts orals
Explicava l'Avi Josep Capellades, de Cal Melitón, al poble de Lavern, que l'antiga església estava molt malmesa i que la gent de llavors temien que els caigués a sobre. Conta que quan la van començar a enderrocar no hi havia manera de fer-la caure i que va costar molt. També ens explicava que, per fer l'absis, com que els paletes locals no en sabien fer, van haver de llogar paletes francesos per fer-lo.
Fonts i referències
- A.A.V.V. (1981): "Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats". Annex I. Ajuntament de Subirats.
- A.A.V.V. (1992): "Catalunya Romànica". Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
- A.A.V.V. (2005): "Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat". Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM)
- CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): "Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès". Vilafranca del Penedès, p. 185.
- LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès." Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271.
- LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): "El Penedès durant el període romànic", dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85.
- ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès." Barcelona, p. 190-191.
- CAPELLADES GIBERT, Josep. Veí de Lavern.
- Fons Fotogràfic Salvany. Biblioteca Nacional de Catalunya.
Enllaços externs
- Fons Fotogràfic Salvany on es pot veure l'antiga església romànica de Lavern (Cal dir que la imatge està invertida i que està incorrectament titulada església de Sant Sadurní)
- Fons Salvany per veure l'antiga creu i les restes de la demolició de l'antiga església romànica.