Sant Pere de Sant Pere de Vilamajor

Aquest article tracta sobre l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. Vegeu-ne altres significats a «Sant Pere de Vilamajor».

Església parroquial de Sant Pere de Vilamajor
Església parroquial de Sant Pere de Vilamajor
Fitxa tècnica
Tipus	església
Arquitecte	Joan Salvador (Mataró)
Començament	1581
Consagració	1600
Acabament	1668
Localització	barri de La Força, a Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental
Estil	gotic-renaixentista
Materials utilitzats	pedra
Sistema constructiu	Murs de càrrega, contraforts i volta apuntada

L'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor és una església del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), situada al centre històric conegut com La Força i construïda entre el segle XVI i a principis el s. XVII. Des de sempre ha estat dedicada al patró del municipi Sant Pere. La parròquia forma part del Bisbat de Terrassa. El 1108 la parròquia fou donada a la catedral de Barcelona.

Origen

Làpida: "Aquí reposa Orila, prevere, morí amb 80 anys el 872" (Sant Pere de Vilamajor)

L'església actual substitueix una església d'estil romànic que estava a pocs metres de l'actual, de la qual no es conserven les restes. Sí, que es conserva la làpida d'un dels seus preveres, anomenat Orila, mort a l'edat de 80 anys l'any 872 (s. IX). L'antiga església romànica tenia un meravellós retaule pintat el 1513 per Joan Gascó que fou traslladat a la nova església gòticorenaixetista el dia de la seva consagració, el 19 d'octubre de 1600. Dissortadament, fou cremat el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, tot i que es guarden al Museu Diocesà de Barcelona una part del retaule que fou retirat de l'església vers l'any 1920.

Edifici

L' església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, s'aixeca en el que fou el pati d'armes de l'antic castell de Vilamajor. Com que la planta de l'església era més gran, s'enderrocà part de la muralla del recinte sobirà per encabir-hi l'absis (actualment carrer de Brugueres). L'església es construí amb les runes del castell, que fou enrunat pel terratrèmol de Catalunya de 1448. A mitjans del segle XVI, es prohibir fer ús de les runes del castell si no eren per a la construcció de la nova església.

L'església es va acabar cap el 1610, deu anys després de la seva benedicció. És un temple gòtic tardà compost d'una nau de 29'2 x 9'6 metres coberta amb voltes ogivals, amb claus de volta amb sants esculpits, suportats per contraforts que forment dos cossos amb capelles laterals. L'absis és poligonal de cinc costats. Al segle XVIII s'afegí a la part de llevant, una sacristia que donava a l'antic cementiri.

• 
  Sota coberta de l'església de Sant Pere de Vilamajor, on es veuen la part superior de les voltes apuntades de la nau
• 
  Façana de l'església de Sant Pere de Vilamajor amb la torre del campanar
• 
  La Torre Roja i l'església de Sant Pere de Vilamajor

L'església té una porta neoclàssica, amb una columna a cada banda acabada amb un capitell compost en força mal estat de conservació.

Comunidor

En un dels extrems de la façana principal (ponent) hi ha la torre del comunidor que dóna accés al sotacoberta i s'hi accedeix a través del cor, situat sobre l'entrada principal.

Campanar

El campanar és una torre romànica, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional de 25 metres d'açada i planta quadrada de 5x5 metres. Està separada de l'església i s'anomena Torre Roja pel color de la seva pedra. Era la torre d'homenatge de l'antic palau comtal de Vilamajor. Data del segle XII.

Referències

{{#coordinates:41 | 41 | 03,22 | N | 2 | 23 | 16,84 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}