Sant Quintí de Mediona
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de l'Alt Penedès | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Alt Penedès | ||||
| Gentilici | Quintinenc, quintinenca | ||||
| Superfície | 13,84 km² | ||||
| Altitud | 326 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
2.121 hab. 153,25 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 388506 4591181{{#coordinates:41 | 27 | 52 | N | 1 | 39 | 54 | E | type:city(2121)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Ramon Creixell i Martí (PSC) | ||||
| Codi territorial | 082362
| ||||
| Agermanament | Lacq (França) | ||||
Sant Quintí de Mediona és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Es troba situat al nord de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Mediona.
El terme és drenat fonamentalment per la riera de Mediona, que aigua avall de Sant Quintí pren el nom de Riudebitlles. La riera de Mediona entra pel nord-oest del terme i en surt pel nord-est, en un trajecte bastant curt (uns 3 km) i de traçat poc sinuós, però amb un desnivell de 120 metres. Tot just passat el congost de Mediona, la riera és encara de curs intermitent, però rep de seguida l'aportació de les Deus, surgència considerada de les més importants del Penedès. Les Deus es troben a la riba dreta de la riera; tenen vint-i-tres brocs arranjats per a rajar l'aigua i una cova al costat, amb gorgs i corrents d'aigua subterranis, d'un dels quals surt la font de l'exterior. En aquest indret la riera passa a un desnivell on l'erosió ha originat diverses formacions capritxoses.
Història
L'antic castell de Sant Quintí de Mediona, que pertanyia a la baronia de Mediona, està documentat des de l´any 977.
La vila es va crear a partir dels segles X i XI, després dels combats entre sarraïns i cristians, quan des del castell de Mediona va baixar un contingent d'habitants que es va instal·lar a la vall del riu.
L'església parroquial del poble és troba citada el 962, i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La seva possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d'erigir-hi el priorat o reestructurar-lo el 1189. Durant els segles XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el segle XV el prior no hi residia, hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s'extingí i el papa Sixt V l'uní el capítol de la seu de Barcelona.
La Guerra de Successió va ser fatal per a Sant Quintí. El gener de 1714 Les tropes filipistes van saquejar la població, van cremar les cases i van matar els seus 800 habitants.[3]
Una intensa activitat agrícola i industrial, com els molins paperers o les fàbriques tèxtils, van anar aportant prosperitat a la comarca, però això es va interrompre amb l'arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, que va destruir nombroses vinyes i va provocar un èxode massiu.
Des dels anys 60 el poble ha anat creixent a mesura que el turisme avançava.
Festes
La primera notícia d' el Típic,[4] el Ball de diables de Sant Quintí de Mediona que es té oficialment data de l'any 1863, però es creu que és molt més antic.
Les característiques del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona són la seva continuïtat ininterrompuda des de fa moltíssims anys; els versos o versots, que fa cada diable i que són rodolins amb una cantarella molt característica, i el vestuari, que és el mateix de fa més de 130 anys, tot i que, a causa de les cremades i del pas del temps, se n'han fet renovacions que han conservat el model original.
L'acte sacramental del Ball de Diables de Sant Quintí és representat per 14 diables, distribuïts de la manera següent: Llucifer, la Diablessa, un àngel, Sant Miquel, 8 diables i dos timbalers. A més, acompanyen el ball dos diables que reparteixen carretilles, dos que encenen i un o dos que porten el carretó. L'acte sacramental, també anomenat "típic", és d'origen desconegut i està escrit en castellà antic i en català.
La Diablessa porta un vestit de color vermell amb volants a les faldilles i un barret; Llucifer, un vestit de color blau, amb una capa llarga i una mitra amb banyes, i els diables porten una granota de color blau, alguns amb galons, segons el rang.
També hi ha dos tipus de maces o forques: al correfoc el Llucifer porta una forca amb una cara dibuixada que simbolitza el mateix Llucifer, amb capacitat per a 198 carretilles. A l'acte sacramental o "típic" porta una maça d'estellar esberlada de les puntes on hi caben 9 o 10 carretilles.
La Diablessa porta una maça en forma de barret al correfoc, amb capacitat per a unes 140 carretilles, i al "típic" en porta una com la de la resta dels diables, però una mica més grossa.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Entitats
- Bastoners de Sant Quintí de Mediona
- Gegants de Sant Quintí
- Associació cultural del Drac de Sant Quintí de Mediona
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Argemí Salat, Xavier; Sadurní Hill, M. Teresa; Serra Arman, Joan. Sant Quintí de Mediona. Ajuntament de Sant Quintí, abril 1999, p. 251.
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
- ↑ «El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona: "el típic"». Ball de diables.cat. [Consulta: 16 febrer 2011].
Vegeu també
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
