Santa Margarida i els Monjos


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Santa Margarida i els Monjos is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Santa Margarida i els Monjos|link=|alt=]]

Municipi de l'Alt Penedès

Castell-Convent de Penyafort

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Alt Penedès

Gentilici monjenc/a

Pressupost 10.380.068,45 €

Superfície 17,39 km²

Altitud 409m msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|19|Plantilla:Puntdecimal|N|1|39|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 3 (La Rápita, Cal Rubió i
Santa Margarida i Els Monjos)
Jordi Girona i Alaiza (PSC)

Codi territorial 082515

Santa Margarida i els Monjos és un municipi que es troba situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb la del Garraf.

Geografia

Té una extensió de 17,39 km² i limita al nord amb els termes de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a l'est amb Vilafranca del Penedès i amb Olèrdola, al sud i sud oest amb el terme de Castellet i la Gornal (Garraf) i a l'oest amb Castellví de la Marca.

El terme ocupa part de la Depressió Prelitoral i part deis vessants occidentals del massís del Garraf, com els estreps del Puig de l'Àliga que es prolonguen cap al nord oest i assoleixen una altitud màxima de 409 metres a la fita dels termes d'Olèrdola, Castellet i Santa Margarida.

En aquestes elevacions, que ocupen tota la part sud-oriental del terme, neixen set barrancs que desguassen al riu Foix, el qual, en la part sud oest del terme forma diverses sinuositats o petits meandres. Dins del municipi, el riu Foix rep, a més, per l'esquerra la riera de la Maçana o de Llitrà i per la dreta les de la riera de la Bruixa, que fa de límit amb el terme de Castellet.

Història

Santa Margarida

A l'any 978 ja s'esmenta el gual de Santa Margarida, al terme d'Olèrdola. Això pressuposa l'existència de l'església de Santa Margarida. No obstant, fins el 1126 no es troba documentada com a parròquia encara dins del terme d'Olèrdola. El poble de Santa Margarida del Penedès, a l'esquerra del riu Foix i avui deshabitat, es formà entorn d'aquesta església.

El lloc de Santa Margarida era de jurisdicció reial fins que Joan I se la va vendre l'any 1381.

En el fogatjament de l'any 1370 hi consten 24 focs, que augmentaren a 40 el 1553.

L'any 1414 Gaspar d'Espitlles es titulava senyor de Santa Margarida. El 1642 tornava a ser del rei juntament amb els Monjos. En extingir-se les jurisdiccions feudals al segle XIX va passar a mans privades. Consta que el seu darrer titular fou el senyor Ferrer i Guarro.

El Monjos

Es troba situat vora el riu Foix. Els seus orígens provenen d'un molí fariner que el monestir de Santes Creus obtingué el 1322 per una permuta amb la Pia Almoina de Barcelona. Aviat aquest lloc prengué el nom de molí dels Monjos degut al proper convent de sant Ramon.^[1]

La Ràpita

Nucli de l'Alt Penedès que pertany al municipi de Santa Margarida i els Monjos.

El nom de la Ràpita té els seus orígens en l'època dels àrabs. Així ho demostra el seu nom, ja que La Ràpita significa fortalesa en àrab, però hi ha algunes restes que demostren poblaments anteriors des de finals del Neolític. cal destacar la Paret de Santa Tecla que són restes d'una antiga Villaagrícola de l'època romana. Probablement en l’època antiga aquestes terres tenien vil·les i granges on el treball agrícol era la base de l’economia, per exemple, la Paret de Santa Tecla. El poblament a la zona té arrels molt antigues. Cap a finals del s.XIII hi ha documentades diverses masies però no és fins afinals del XVIII que creix com a nucli de població.

Va nàixer al voltant a la riba esquerra del riu Foix al voltant de l'antic casal senyorial de Penyafort. Segons la tradició hi nasqué el famós eclesiàstic dominicà i canonista Ramon de Penyafort vers el 1185. Consta que el 1405 era mig derruït. En començar el segle XVII el lloc era propietat de Martí Joan d'Espuny, el qual el 1602, obtingué l'autorització per a edificar-hi una capella en honor de l'il·lustre dominicà santificat l'any anterior. Al cap de pocs mesos es demanà llicència per a erigir un convent a l'antiga casa de Penyafort. El convent de Penyafort, de l'orde de Sant Domènec, era ja edificat pel 1613, any que mor el seu fundador fra Pere Joan Guasch, de Vilafranca. El convent subsistí fins a la desamortització del 1835. Posat en venda, adquirí els edificis un particular anomenat Puig i Llagostera. Després ha anat passant per diversos propietaris.

Des de l'any 1.905 existeix la Societat on hi havia el cafè i la sala destinada al ball i al cinema. Actualment s'anomena Centre Cultural i Recreatiu Rapitenc (CCRR) i segueix complint la missió per la qual fou construïda entre d'altres. A partir d'aquest centre sorgeixen seccions com la Grup de Joves (organitzadors de la Festa del Most), La Coral l'Amistat i la Bombeta Màgica (caramelles), Ballde Diables, Casal de la Gent Gran, Grup d'Estudis Rapitencs i el seu grup excursionista, Grup de Puntaires Sant Raimon de Penyafort, Carnaval, Amics del Teatre... Tots aquest col·lectius dinamitzen la vida cultural i social del poble.

Cal destacar el paper de l'escola Sant Domènec molt vinculada al seu entorn i impulsora de Ràdio Ràpia. Actualment la font d'ingressos de la població es reparteix entre els 3 tipus de sectors econòmics, predominant cada cop més els serveis, la indústria i finalment l’agricultura i una mica de ramaderia. Cada cop però la població s'especialitza més en els serveis i la indústria. L'agricultura i concretament la vinya passa a ser una activitat cada cop més complementària. Amb la construcció de la urbanització "Tres Pins", l'augment de la població ha estat molt important, passant d'un cens d'unes 500 persones l'any 1.980 als 1.800 en l'actualitat.

Sanabra

El lloc de la Sanabra és a l'esquerra del riu Foix, al sector sud-occidental del terme d'Olèrdola. El topònim és documentat el 992 com a Sinapsis i el 993 com a Sanabra i corresponia a una antiga caseria de la qual avui resten un mas, l'església i alguns edificis annexes. Encara avui dia es pot anar-hi a visitar a pepe també nombrat Pepe el conejo. Pepe el Conill era un noi que contribuïa amb la aprovació de salsa dura, al que un conill el va matar en la caseria, d'aquí el nom Pepe el Conill.

Economia

La superfície conreada és de gairebé 600 ha, quasi totes en règim de secà, essent unes 6 ha les que es beneficien del regadiu. La vinya és el principal dels conreus, també tenen importància els cereals i, en proporció molt inferior, L'olivera, els fruiters i les hortalisses. També s'hi ha instal·lat força industria.

Demografia

La població del municipi augmentà progressivament des del 1860, que hi havia 995 habitants, fins a doblar-se en els anys trenta d'aquest segle (el 1930 hi havia 2.078 habitants), el que indica que el creixement no era solament vegetatiu, sinó produït per la immigració. La minva demogràfica subsegüent a la guerra civil (el 1940 hi havia 1.850 habitants) només es recuperà als primers anys del decenni dels seixanta (2.068 habitants l'any 1960) i, des d'aleshores, el creixement ha estat altre cop ben notable: 2.807 habitants el 1975 i 3.325 el 1981, afavorit per una intensiva industrialització del municipi.

Amb 6.221 habitants al 2006, Santa Margarida i els Monjos és el tercer municipi més poblat de la comarca, només superat per la capital comarcal i Sant Sadurní d'Anoia. En aquest creixement també hi ha influït el fet que el municipi es troba ben comunicat. És travessat per la carretera nacional de Barcelona a València; hi passa l'autopista A-7 i, a més, té estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Sant Vicenç de Calders.

Entitat de població	Habitants
Cal Rubió	Plantilla:Entcat/hab
Monjos, els	Plantilla:Entcat/hab
Ràpita, la	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
37	35	40	187	386	935	1.114	1.335	1.333	1.348

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.690	2.078	1.850	1.960	2.068	2.450	3.325	3.772	4.014	4.102

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
4.230	4.088	4.661	5.179	5.701	6.221	6.768	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983		I.S.
1983 - 1987		I.S.
1987 - 1991	Jordi Girona i Alaiza	PSC
1991 - 1995	Jordi Girona i Alaiza	PSC
1995 - 1999	Jordi Girona i Alaiza	PSC
1999 - 2003	Jordi Girona i Alaiza	PSC
2003 - 2007	Jordi Girona i Alaiza	PSC
2007 - 2011	Jordi Girona i Alaiza	PSC
Des del 2011	Imma Ferret i Raventós	PSC

Entitats

Referències

↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.152. ISBN 84-7304-186-0.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

[1] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.152. ISBN 84-7304-186-0.

[1]