Sant Quirze de Pedret
| Sant Quirze de Pedret | |
 | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Comarques centrals |
| • Comarca | Berguedà |
| • Municipi | Cercs |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | segle IX |
| Estil | Romànic |
| Estil original | preromànic |
| Començament | inici s.IX |
| Estat d'ús | ben conservada |
| Característiques | |
| Planta | 3 naus amb absis ( XIII ) |
| Portalada | romànica al sud ( segle X ) |
| Campanar | Quadrat. Incomplert ( segle XIII ) |
| Retaule | NO. Pintures preromàniques i romàniques ( segle X i finals XI ) |
| Vistes | |
 planta | |
| Intervencions destacables | |
| segle X | de 1 a 3 naus |
| segle XIII | torre i atri |
| segle XVIII | espadanya |
| 1964-1995 | restauració i retorn a estructura s.XIII |
L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà) tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.
Arquitectura
L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb una porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs ultrapassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs ultrapassats.[1]
De la nau sud només en resta un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dona cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estrigilat a l'oest i un altre de salomònic a l'est, tots dos assentats en bases.
Al segle XVIII s'hi afegeix una espadanya en la cara de ponent, si bé es va haver d'enderrocar a la restauració de 1995 degut al seu mal estat.
Finalment, destacar que els murs interiors de la nau central es varen haver de reforçar al segle XI, ja que en el canvi de "pre" a romànica, es va substituir la teulada de fusta a dos aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.
Interior
Cal destacar les pintures del seu interior, especialment als absis. A l'absis de la nau central es conserven part de la pintura preromànica amb dos fragments:
- A l'esquerra, una creu de braços radials amb un cercle al mig. Dins del cercle hi ha un cavaller amb una llança guarnida amb un estendard. Al cap porta un elm cònic amb nasal. Al seu costat hi ha una figura i un gos. També porta una creu sobre el cap.
Damunt el cavall hi ha un ocell que picoteja un raïm i que porta un altre a l'esquena. El cercle i els braços de la creu tenen com a decoració motius vegetals i geomètrics. Fora del cercle, al costat esquerre, hi ha un home amb una barba en posició de sostenir sobre el pit un llibre. A l'altre costat hi ha la figura d'un home nu amb un genoll a terra sostenint un bastó i amb una foguera al davant, que podria ser el dimoni.
- A la dreta de la finestra de l'absis, hi ha una figura que representa l'orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d'un cercle decorat amb motius de zigzaguejants. Sobre el cercle hi ha un paó.
Sobre d'aquestes hi havia pintures romàniques del segle XI que varen ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona el 1937.
A la nau central hi havia unes pintures amb fragments del que devia ser el martiri de sant Quirze i santa Julita, sants titulars de l'església.
A l'absidiola del sud, trobem una reproducció de les pintures romàniques que varen ser traslladades al MNAC el 1922. S'ha fet una simulació del seu estat original amb els vius colors que devien tenir fa 1000 anys. Representen un màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare de Déu del Nen, a l'esquerra de la finestra hi ha la paràbola de les verges prudents i a la dreta, les verges nècies i l'Església personificada. La part inferior està decorada amb greca i cortinatges.
A l'absidiola nord hi ha una reproducció de les pintures romàniques de finals del segle XI que varen ser arrencades al 1922 i que es conserven al MNAC a Barcelona.
Restauracions
Al 1959, Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruinós. El 10 de maig del mateix any, el bisbat de Solsona va cedir l'església a l'Ajuntament de Berga, a petició del seu alcalde i president de la Junta del Museu de la Ciutat i Comarca de Berga, Joan Noguera, per tal que esdevingués un annex del museu.[2] La Diputació de Barcelona es va fer càrrec de la restauració, dirigida per Camil Pallàs, arquitecte en cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.[3] La intervenció començà el 28 de desembre d'aquell mateix any, amb l'equip dirigit pel mestre d'obra Modest Buchaca. La restauració va anar acompanyada de l'excavació de l'interior de l'església, sota la direcció de l'arqueòleg Ricardo Batista, del Servei d'Excavacions de la Diputació. Destaquen les troballes d'una moneda de Jaume I i un vas ceràmic decorat de finals del segle XIII o inicis del XIV, a més de nombroses monedes dels segles XVII i XVIII.
Al 1989 es va fer noves intervencions emfatitzant també aspectes d'interpretació, protecció i difusió. Així una part dels treballs son d'investigació arqueològica per millorar el coneixement de la seva història i ajudar a fixar criteris sobre la seva restauració.
El criteri seguit respecte a la conservació d'elements posteriors ha estat respectar al màxim l'estructura de finals del segle XI.
Galeria d'imatges
-
Pont medieval d'accés -
Vista sud amb atri -
Pintures preromàniques
Referències
- ↑ Marimon, Silvia «L'església de les verges prudents». Sàpiens [Barcelona], núm. 77, 3-2009, p. 59. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Riu, Manuel «Disección de Sant Quirze de Pedret». Diario de Barcelona, 05-06-1960, p. s/n.
- ↑ Pallàs, Camil «Arte prerrománico catalán. Pedret y Obiols». San Jorge. Revista Trimestral de la Diputación Provincial de Barcelona, 7-1961, p. 63-67.
Bibliografia
- Junyent, Eduardo; Laplana, Josep de C. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p. 243. ISBN 8472025551. «Pgs. 142-143»
- Jolis, Eduardo; Simó, Mº Antònia. Alt Berguedà i Cardener. Centre Excursionista de Catalunya, p. 285. ISBN 8472025551. «Pgs. 40-41»
Enllaços externs
