Vés al contingut

Sant Serni de Tavèrnoles

De Viki.cat

Plantilla:Infotaula patrimoni cultural Sant Serni de Tavèrnoles, dit també Sant Sadurní de Tavèrnoles, és un monestir romànic que es troba en el poble d'Anserall, al municipi de Les Valls de Valira dins la comarca de l'Alt Urgell. La seva situació, al bell mig del camí ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d’acolliment i hostalatge, d’aquí, probablement, el nom de Tavèrnoles derivat del mot llatí taverna.

Història

Absis lateral del creuer de l'església

És un cenobi d'origen visigòtic i de fundació episcopal que, tot i regir-se pel pactum el bisbe d’Urgell era, de vegades, el seu abat. Hi va estudiar Felix (o Feliu) d'Urgell que s’esdevingué abat del monestir entre 776 i 799 i bisbe des del 782 fins al 799 en què fou deposat dels dos càrrecs per ser l’iniciador de l’heretgia feliciana, una branca de l’existent heretgia adopcionista, condemnada llavors pel Papa i per Carlemany. No obstant això, els orígens reals d'aquest monestir no són molt clars ja que els monjos posteriors a la reforma benedictina de l’any 800 van falsificar documents en diverses ocasions amb la finalitat d'obtenir beneficis papals. Entre els documents falsificats a Sant Serni hi ha una falsa butlla emesa per Lleó III.

Al 815 va rebre diverses donacions per part dels comtes d'Urgell i de la Cerdanya. Va fundar el monestir de Sant Salvador de la Vedella (a la comarca del Berguedà) i el de Sant Pere de Casserres. L'any 1019, passa sota la seva tutela el monestir de Sant Llorenç de Morunys amb el nomenament, pel bisbe sant Ermengol d'Urgell, del mateix abat per a ambdós monestirs. En el seu moment de màxima esplendor, al segle XI, les possessions del monestir s'estenien des del Berguedà fins a Andorra, passant pel Pallars i la Cerdanya. També va tenir possessions a Castella i Aragó.

Altar procedent de Sant Serni, actualment exposat al MNAC.

L'església va ser consagrada en l'any 1040 pels bisbes Eribau d'Urgell i Arnulf de Ribagorça. Es va consagrar en honor a la Verge i dels sants Miquel i Sadurní. El seu abat era Guillem i a la cerimònia de consagració van assistir diverses personalitats de l'època com els comtes d'Urgell, els arquebisbes de Narbona i d'Arles i els bisbes de Elna, Girona, i Tolosa.

Absis lateral on s'aprecien les restes de l'antic campanar rodó

Al document de consagració figuren també les possessions del monestir i es fa referència a l'Orde de Sant Benet seguida pels monjos.

El 1099 el papa Urbà II va concedir al monestir una butlla d'immunitat. L'esplendor de Sant Serni va durar fins al segle XIII. El seu últim abat (comendatari) fou el monjo ripollès Onofre Ferrer que va morir el 1564. Encara que el monestir va seguir actiu sense abat, amb una congregació que anava de dos a quatre monjos, va ser secularitzat per ordre del papa Climent VIII el 1592. Les rendes del monestir van anar a parar al seminari de la Seu d'Urgell, constituït aquell mateix any, mentre que al monestir s'hi va instal·lar una vicaria perpètua.

L'edifici

Restes de les naus de l'església

De la seva primera època solament queda la gran capçalera de l'església amb l'absis orientat cap a l'oest, es creu que obligat pel terreny. També es conserva el transsepte que està rematat per unes absidioles. Se sap que constava de tres naus encara que aquestes no s'han conservat. Encara pot veure's una base rodona del campanar primitiu. Del claustre situat en el sud no queda cap vestigi; era bessó del de la Catedral de Santa Maria d'Urgell.

Alguns capitells es troben a Barcelona i a Amèrica del Nord ja que van ser venuts a un col·leccionista; en el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva el baldaquí més un frontal d'altar del segle XII amb els dos laterals en el quals apareixen representats nou bisbes i dos sants amb aurèoles i en la catedral de la Seu d'Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l'abadia.

El 1971 es va iniciar la restauració de la capçalera.

Bibliografia

  • NOGUÉS i ESTANY, Josep "Història del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, Barcelona 1973 ISBN 84-400-5849-7
  • NOGUÉS i TORRE, Josep Maria "Els benedictins a Tavèrnoles-Anserall" Lleida 2011 ISBN 978-84-615-1480-9
  • PLADEVALL i FONT, Antoni Els monestirs catalans, Ediciones Destino, Barcelona, 1970 ISBN 8423305112

Enllaços externs

Plantilla:Sister