Vés al contingut

Santa Maria de Barberà

De Viki.cat
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria de Barberà
P18
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q130788 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q184590 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q206615 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q158454 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q853614 ⧼Translate-taction-translate⧽Q1309508 ⧼Translate-taction-translate⧽:
Q1681293 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q15069452 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q1914636 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q65962785 ⧼Translate-taction-translate⧽ – 

Santa Maria de Barberà és una església romànica situada al municipi de Barberà del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental. Consagrada pel bisbe de Barcelona Oleguer de Barcelona (1116-1137) segons una tradició equivocada [1] , es creu que fou edificada sobre una altra antiga església existent al segle XI.

Edifici

A pesar d'haver estat transformat, essencialment es tracta d'una construcció del segle XII. D'una sola nau amb volta de canó apuntada, té transsepte i tres absis semicirculars. Les finestres estan distribuïdes pels murs laterals i per la capçalera i són d'arc de mig punt. El campanar, adossat al mur nord, és de planta rectangular, al primer pis amb finestres estretes, una a cada banda, de mig punt i al pis superior finestres geminades amb dos amplis arcs de mig punt separades per una columna, a la part superior, al l'exterior, té un fris de dents de serra.

A l'exterior del temple s'aprecia la decoració llombarda de arcuacions i lesenes als absis i a les façanes amb un fris de arcuacions cegues.

Pintura

L'any 1919 va tenir lloc el descobriment, darrere d'un retaule que cobria la totalitat de l'absis central, del conjunt de pintures murals que ocupen l'absis , les dues absidioles i l'arc triomfal, totes elles datades del segle XII, atribuïdes al mestre de Cardona. Un cop restaurades, s'han conservat in situ.

Es poden veure diferents representacions, presidides a l'absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l'Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l'emperador Constantí.

Bibliografia

  1. ↑ Arad, Lily: Santa Maria de Barberà del Vallès. Fe i poder darrere les imatges sacres, Tabelaria edicions, Barberà del Vallès, 2011, pp. 18, 24:
    « (....) l'església de Barberà no es menciona i no es troba cap document que confirmi aquesta tradició. »
  • Jesús Mestre i Godes, Joan-Albert Adell i Gisbert La Catalunya Central, Viatge al romànic català/7 Barcelona: RACC-62, 2002. ISBN 84-95571-64-1