Santa Maria de Manlleu
| Santa Maria de Manlleu | |
 | |
| Situació | |
|---|---|
| • Estat | Reedificat |
| • Territori | Catalunya |
| • Comarca | Osona |
| • Municipi | Manlleu |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | Romànic, gòtic |
| Consagració | 906 |
| Diòcesi | Vic |
L'antic monestir de Santa Maria de Manlleu es trobava situat a la població de Manlleu dins la comarca d'Osona.
Història
L'Església parroquial va ser consagrada per Idalguer bisbe de Vic l'any 906, pertanyia al terme de la ciutat de Roda , fins que va passar a formar part del castell de Manlleu. Pels senyors del castell Pere Amat de Manlleu i la seva muller Guisla de Queralt, va ser construïda i consagrada en 1086 una nova església.
Arnau de Malla, bisbe de Vic, va donar l'estatut jurídic l'any 1102 per a la fundació d'un monestir agustinià. Posseïa drets parroquials de les esglésies de Sant Martí Sescorts, Església de Sant Miquel de Sorerols i Santa Maria de Puigpardines, a més de possessions de masies i terres. A partir del segle XV va anar decaient fins que al 1592 el papa la va dissoldre i la va unir al convent dominicà de Tremp.
L'edifici
A mitjan segle XX l'edifici ha estat reedificat. Del primitiu solament es conserva una part dels arcs romànics i gòtics del claustre. Els de la galeria gòtica-renaixentista han estat utilitzats per a la comunicació entre l'atri de la nova església amb la rectoria. Alguns arcs romànics, han estat muntats darrere de l'església actual. Dels 24 capitells que existien, en queden molt pocs i en mal estat, són senzills i alguns amb motius geomètrics.
En 1936 l'església va ser cremada i en desaparegueren els elements barrocs (altars, etc.). Fins llavors, quan desaparegueren, s'hi van venerar les relíquies dels Sants Màrtirs de Manlleu, portades des de Roma en 1680.
Bibliografia
- Pladevall, Antoni (1999), Guies Catalunya Romànica, Osona, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84 7306 528 X