Scott Trial
| Scott Trial | |
|---|---|
| Fitxer:Scott-Map.gif Mapa del recorregut de l'edició del 2009 | |
| Categoria | Trial |
| Lloc | Yorkshire Dales, Regne Unit |
| Centre/Sortida | Vall de Swaledale |
| Coordenades | 54° 24′ 24.99″ N, 1° 48′ 48.35″ O / 54.4069417°N,1.8134306°O{{#coordinates:54 | 24 | 24,99 | N | 1 | 48 | 48,35 | W | region:GB | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Data | Finals d'octubre |
| Organitzador | Richmond Motor Club |
| Web oficial | richmondmotorclub.com |
| Historial | |
| 1a Edició | 1914 |
| Total d'edicions | 86 (2012) |
| 1r guanyador | Frank Philip |
| Darrer guanyador | Michael Brown |
| Rècord victòries | Graham Jarvis (9) |
| Darrera revisió: 4/04/2013 | |
L'Scott Trial és una competició motociclista de trial que recorre més de 135 quilòmetres (84 milles) fora de carretera pels erms de Yorkshire, Anglaterra. Tot i que actualment és una prova de trial amb unes característiques peculiars (de fet, una de les més exigents del Regne Unit), l'Scott ha estat considerat com a antecessor directe de la modalitat del motocròs.[1]
L'esdeveniment, que aplega corredors britànics i internacionals, se celebra tradicionalment la tercera setmana del mes d'octubre i recapta diners per a l'associació de beneficència Scott charities.[2]
Detalls
El tret més característic de l'Scott Trial és que combina habilitat i velocitat, ja que a banda d'aplicar el sistema de penalització reglamentari del trial, en què els pilots perden punts per posar un o més peus a terra en les seccions observades ("zones"), valora molt el temps emprat en fer el recorregut, penalitzant un punt extra per cada minut de més esmerçat pel pilot, prenent com a referència el temps marcat pel pilot més ràpid. Actualment el recorregut es divideix en 76 seccions.[3]
Durant anys l'Scott Trial ha atorgat una àmplia gamma de premis especials i trofeus memorials, inclosos l'Oldest Official Finisher i el Best Performing Yorkshireman.[4]
Història
L'Scott Trial va començar el 1914 quan Alfred Angas Scott, inventor i fundador de la companyia de motocicletes Scott, va desafiar els seus treballadors a conduir des de la fàbrica de Shipley fins a Burnsall, un poble vora el riu prop de Grassington, a través de les valls de Yorkshire. Dels 14 participants només 9 varen acabar. La prova va ser represa després de la Primera Guerra Mundial, el 1919, i encara que Alfred Scott va morir el 1923,[5] l'esdeveniment va continuar essent organitzat pels treballadors de Scott fins a 1926.[2]
Aleshores el Bradford and District Motor Club es va fer càrrec de la gestió i va traslladar la sortida i la meta a Blubberhouses, un petit poble al districte de Harrogate, North Yorkshire. El 1938 l'entitat propietària dels terrenys, el Leeds Waterworks Authority, va decidir no permetre proves de motociclisme a la seva propietat, de manera que el trial va ser traslladat de nou a Swainby, al nord-oest del North York Moors National Park, a Cleveland, i la gestió va ser assumida pel Middlesbrough & Stockton Motor Club.[2]
Swaledale
El 1950, l'ACU (Auto-Cycle Union, la federació de motociclisme del Regne Unit), dividí l'àrea entre el Centre del Nord-est i el Centre de Yorkshire, i l'Scott Trial va ser traslladat a Swaledale, una de les valls més al nord del Yorkshire Dales National Park, on ha romàs fins a l'actualitat. El Darlington and District Motor Club es va fer càrrec de l'organització fins al 1990, quan en va prendre el relleu el Richmond Motor Club.
L'Scott Trial de 1962
De la seva llarga carrera esportiva, Sammy Miller en destaca l'Scott Trial de 1962 com el més impressionant dels que va disputar. Una setmana de pluja va enfangar perillosament el recorregut, i les condicions eren tan dolentes que només 40 pilots dels 185 que van prendre la sortida van poder acabar, amb Sammy Miller com a clar guanyador amb la seva Ariel 500 cc.[6]
L'edició del 2008
L'edició del 2008 fou gairebé tan humida i fangosa com la històrica de 1962, acabant-la només 60 dels 200 pilots que la van començar. Graham Jarvis fou qui va marcar els millors resultats sota la pluja constant, establint un rècord de vuit victòries en la prova i superant així el de set que tenia Sammy Miller. Aquest rècord el va tornar a millorar Jarvis el 2009 guanyant la prova per novena vegada.
Llista de guanyadors del Scott Trial [7]
Referències
- ↑ Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Motocross. Sus orígenes y atractivos». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 229-230, 238. ISBN 84-255-0245-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «A History of The Scott Trial» (en anglès). richmondmotorclub.com. [Consulta: 7 maig 2009].
- ↑ «Great eight! - The Scott Trial» (en anglès). tmxnews.co.uk. [Consulta: 9 maig 2009].
- ↑ «2006 Richmond Motor Club Results» (en anglès). richmondmotorclub.com. [Consulta: 8 maig 2009].
- ↑ «History of the Gritstone Club» (en anglès). gritstoneclub.org.uk. [Consulta: 5 octubre 2008].
- ↑ Reynolds, Jim. Best of British Bikes (en anglès). Patrick Stephens Ltd, 1990. ISBN 1-85260-033-0.
- ↑ «Scott Trial Winners» (en anglès). richmondmotorclub.com. [Consulta: 7 maig 2009].
Enllaços externs
- Lloc Web oficial del Richmond Motorclub (anglès)
- La història de la prova al Web todotrial (castellà)
- Vídeo de Dougie Lampkin a l'edició del 2007 (anglès)
- Galeria d'imatges de l'edició del 2006 (anglès)