Sebastià de Dalmau i Oller
Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona, 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)[1] fou Coronel de Cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.[2]
Fill del ric comerciant Amador Dalmau i Colom,[3] ja durant el 1704 formava part dels nuclis de conspiració austriacista per revoltar Barcelona, però fou descobert i empresonat pel virrei de Catalunya Francisco de Velasco. Al 1705, amb l'entrada de les tropes austriacistes a Barcelona, en fou alliberat i Carles III el recompensà amb el privilegi de cavaller.
En 1706 fou un dels primers nomenats com a capità de la Coronela de Barcelona, havent de lluitar en el Setge borbònic de Barcelona de 1706.[4] El 1713 el seu pare va finançar amb el seu patrimoni, entre altra tropa una unitat de cavalleria de 250 cavalls, el Regiment de cavalleria La Fe.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
noms no vàlids, per exemple, hi ha masses A partir de 1713 i tot al llarg del setge de Barcelona formà part de les Juntes de Defensa de la Ciutat i s'encarregà d'aconseguir subministraments per mantenir la resistència. A nivell polític, jugà un paper d'equilibri amb els defensors més fanàtics.
Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 15 anys; primer a Pamplona i després a Segòvia. Al 1725, en virtut del Tractat de Viena, fou alliberat i s'exilià a Viena, on fou nomenat Tinent General de Cavalleria.
Referències
- ↑ Arnau Cònsul; Agustí Alcoberro, Josep Catà i Antoni Muñoz «Què se'n va fer del herois de la guerra de Successió?». Revista Sàpiens, 89, 3-2010, p. 25.
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bruguera, Mateo. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (en castellà). L. Fiol y Gros, 1871, p. 725.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 14.