Vés al contingut

Separació de Biar

De Viki.cat

La separació de Beneixama de Biar va constituir un fet traumàtic per a la relació entre ambdós pobles. Es veu que hi havia una mala entesa entre els veïnats que es va veure agreujada en retornar a dependre Beneixama de Biar. La situació es fa tan insostenible que Beneixama es veu forçada a demanar al rei d'Espanya la seua independència de Biar.

Els fets que apareixen esmentats al document d'independència de la vila (que es troba custodiat a l'arxiu de l'ajuntament de la localitat), com a "motius" per a la concessió de la separació es citen textualment (traduït de l'original en castellà mitjançant un programa):

« "que se segueixen indisculpables perjudicis (per a Beneixama), quals són el primer exigir de la persona mes pobre del Lloc (és refereix a Beneixama) el dret de peita , imponent-li sol cap á de les poderoses i riques de la mateixa Vila: segon carregar al Lloc la major part de Bagages per a la tropa, i altres urgències particulars, quan és mes que doblegat el numero de veïns de l'esmentada Vila (és refereix a Biar) : tercer no permetre que tingui el Lloc a la seva costa Mestre de primeres lletres, ni Medico, ja que l'any de mil set-cents setanta i quatre va llançar l'Alcalde de la Vila (novament, Biar) al Mestre que s'habia traido al, i per tenir Medico ha sofert el Lloc amb la Vila un prolongat pleyto sobre l'assumpte a l'Audiència de dit el meu Reyno de València: quarto no permetre-li que tingui Carniceria pròpia i Abundància publico, amb perjudici dels molts Pasageros que transiten pel Lloc, i dels malalts i convalescents del: cinquè no haver-hi llanço la corresponent indagació i càstig dels que van incendiar en el mateix any de mil set-cents setanta i quatre, una vegada gran part de la Muntanya de la Propietària, i dos el de Solana, causant gravisime dany en les seves Pinedes: sisè l'haver procedit contra els Alcaldes de la Germandat que en Lloc hi ha hagut, no excedint-se a les seves facultats, com aconteci l'esmentat any: setè el no nomenar-se per la Vila, com es debia, un Alcalde d'Aigües veí del Lloc, per a que des de mes a prop vetllés, i atengués ala repartició d'elles sinó un de la pròpia Vila, que no sembla una vegada en tot l'any a aquest efecte, per la causa del qual es perden, amb dany de l'Agricultura, pel Rio, Sèquia, mare, i camins; i el vuitè, que el nomenar en els mes dels anys alguna, o algunes persones del Lloc per a Alcalde primer, Rexidores, o Procuradors Síndics generals no és per estimació, sinó per perjudicar-los en els seus interessos i hisenda per la precisa assistència a l'actes Municipals: Que per aquests danys, i inconvenients no sofreix, ni admet remei mes eficaç que la total inconnexió, independència del Lloc amb la Vila". »

El text original en castellà:

« "de que se siguen indisimulables perjuicios (per a Beneixama) , quales son el primero exigir de la persona mas pobre del Lugar (es refereix a Beneixama) el derecho de peita , imponiendole solo á alguna de las poderosas y ricas de la misma Villa: segundo cargar al Lugar la mayor parte de Bagages para la tropa, y otras urgencias particulares, quando es mas que doblado el numero de vecinos de dicha Villa (es refereix a Biar) : tercero no permitir que tenga el Lugar a su costa Maestro de primeras letras, ni Medico, pues en el año de mil setecientos setenta y quatro echó el Alcalde de la Villa (novament, Biar) al Maestro que se habia traido a el, y para tener Medico ha sufrido el Lugar con la Villa un prolongado pleyto sobre el asunto en la Audiencia de dicho mi Reyno de Valencia: quarto no permitirle que tenga Carniceria propia y Abasto publico, con perjuicio de los muchos Pasageros que transitan por el Lugar, y de los enfermos y convalecientes de el: quinto no haber echo la correspondiente pesquisa y castigo de los que incendiaron en el mismo año de mil setecientos setenta y quatro, una vez gran parte del Monte de la Dueña, y dos el de Solana, causando gravisimo daño en sus Pinares: sexto el haber procedido contra los Alcaldes de la Hermandad que en Lugar ha habido, no excediendose en sus facultades, como acontecio en dicho año: septimo el no nombrarse por la Villa, como se debia, un Alcalde de Aguas vecino del Lugar, para que desde mas cerca velase, y atendiese ala reparticion de ellas sino uno de la propia Villa, que no parece una vez en todo el año a este efecto, por cuya causa se pierden, con daño de la Agricultura, por el Rio, Acequia, madre, y caminos; y el octavo, que el nombrar en los mas delos años alguna, o algunas personas del Lugar para Alcalde primero, Rexidores, o Procuradores Sindicos generales no es por aprecio, sino por perjudicarles en sus intereses y hacienda por la precisa asistencia alos actos Concejiles: Que por estos daños, e inconvenientes no sufre, ni admite remedio mas eficaz que la total inconexion, éindependencia del Lugar con la Villa". »

Malauradament, d'aleshores ençà, les relacions van anar empitjorant entre ambdues poblacions i només ara comença a haver-hi ponts d'entesa i de certa amistat.

Bibliografia

  • FERRE PUERTO J. (1999): Aproximació a la història de Beneixama: 1245-1850, Beneixama, Ajuntament de Beneixama.