Serrà (peix)
|
Per a altres significats vegeu «Serrà (desambiguació)». |
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
_4.jpg)
El serrà o el serranet[2] (Serranus cabrilla) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids que es pesca sobretot els mesos calorosos.
Morfologia
- El cos és allargat i bastant alt amb una sèrie de franges longitudinals i transversals.
- El cap és allargat i té escates a l'opercle i a les galtes.
- Els ulls són globosos i bastant grossos.
- L'obertura branquial és grossa.
- A l'opercle hi ha tres espines.
- El preopercle és dentat.
- Té una dorsal llarga amb una petita fenedura que separa els radis durs dels blans.
- L'anal és quasi tan llarga com la part de la dorsal de radis blans.
- Les pectorals són amples.
- El color és variable i presenta dimorfisme sexual.
- Els mascles són grocs, grisos i rosats. Tenen de 7 a 9 franges verticals vermelles i de 2 a 3 bandes longitudinals de color groc. El ventre és d'un rosa pàl·lid. Les femelles tenen els colors més pàl·lids i hi domina el rosa.
- La talla màxima és de 35 cm.
Hàbitat
És bentònic. Viu a la plataforma continental i al talús, entre els 10 i 500 m. En el litoral viu a praderies marines i a fons rocosos. A majors fondàries apareix a fons rocosos i sorrencs.
Alimentació
És molt voraç i s'alimenta de peixos, crustacis, anèl·lids i mol·luscs.
Reproducció
Com altres Serranus és hermafrodita simultani. La maduresa sexual arriba als 4 anys quan fa 15 cm. Es reprodueix entre els mesos de la primavera i de l'estiu.
Distribució geogràfica
Apareix a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra), a tot l'Atlàntic oriental (des de les Illes Britàniques fins a Sud-Àfrica) i a la part sud-africana de l'Oceà Índic. Recentment ha entrat al Mar Roig.
Pesca
Espècie molt comuna i de carn bona, però no gaire apreciada al litoral dels Països Catalans.
Pesca artesanal i esportiva, amb arts de platja, ròssec, tremall, línies de mà, palangres de fons i canya. Esportivament és una espècie molt preuada a la pesca amb volantí.
Es troba ocasionalment als mercats formant part de la morralla, i es comercialitza fresc, salat, fumat i congelat. També s'empra com a farina de peix.
Referències
- ↑ [ UICN] (anglès)
- ↑ Enciclopèdia Catalana (català)
Bibliografia
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 95.
- Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 143-144.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
- FishBase (anglès)
- Descripció (castellà)
- AsturNatura (castellà)
- El Maestro Pescador (castellà)