Vés al contingut

Serrànid

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuSerrànid
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Fitxer:Acanthistius ocellatus.jpg
Acanthistius ocellatus de la costa de Nova Gal·les del Sud.
Fitxer:Blue-spotted.grouper.arp.jpg
Cephalopholis argus.
Fitxer:Epinephelus lanceolatus 20060306.jpg
Epinephelus lanceolatus.
Fitxer:Epinephelus adscensionis.jpg
Epinephelus adscensionis
Fitxer:Gonioplectrus hispanus.jpg
Gonioplectrus hispanus.
Fitxer:Tiger grouper.JPG
Mycteroperca tigris.
Fitxer:Serranus subligarius.jpg
Serranus subligarius.
Fitxer:Trachypoma macaranthus (Toadstool groper).jpg
Trachypoma macaranthus.

La família dels serrànids (Serranidae) es troba constituïda per peixos costaners agrupats en 500 espècies distribuïdes en 60 gèneres. La vaca serrana (Serranus scriba), el serrà (Serranus cabrilla), l'anfós (Epinephelus guaza) i el dot (Polyprion americanus) en són representants a les costes dels Països Catalans.

Morfologia

  • Cos robust i un poc comprimit.
  • Cap ben desenvolupat recobert d'escates petites i adherents.
  • La boca és bastant ampla amb nombroses i petites dents.
  • La mandíbula és prominent.
  • Les aletes tenen radis durs.
  • L'aleta anal és curta i amb tres radis espinosos.
  • La caudal és multiforme.
  • Tenen el preopercle dentat d'una forma característica.
  • L'opercle té entre una i tres espines.[1]

Reproducció

Ponen ous flotants i moltes espècies són hermafrodites.

Alimentació

Són carnívors voraços i grans depredadors.

Costums

Quan assoleixen una bona mida viuen solitaris delimitant un terreny de caça.

Hàbitat

Majoritàriament són tropicals (però també abunden a mars de clima temperat), sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també n'hi ha certes espècies d'aigües salabroses i dolces.

Taxonomia

Referències

  1. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 135.
  2. ↑ Animal Diversity Web (anglès)

Bibliografia

  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

Fitxer:Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.