Vés al contingut

Serra d'Ensija

Serra d'Ensija
Característiques
Q158454 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q853614 ⧼Translate-taction-translate⧽Q1309508 ⧼Translate-taction-translate⧽:
Q1681293 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q15069452 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q309 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q130788 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q10855061 ⧼Translate-taction-translate⧽
La Serra d'Ensija vista des del Coll de Jou (Solsonès)

La Serra d'Ensija es troba situada a la comarca del Berguedà i junt amb els Rasos de Peguera és inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya.

Els límits de la serra se situen entre els sinclinals de Vallcebre, al nord, i Fígols Vell, al sud, el torrent del coll de Peguera, a l'est, i l'aigua de Valls, a l'oest. La serra s'estén entre els municipis de Saldes, Gósol, Vallcebre i Fígols.

Principals relleus

Cingles de Conangle

Situats a la part oriental de la serra. Amb una alçada de 1.647 m. Comprenen part del terme de Vallcebre, al límit amb el de Fígols de les Mines. Formen un escarpament d'un centenar de metres que destaca la formació anticlinal de la serra.

Cingles de Costafreda

Formen el contrafort nord de la serra. Amb una alçada de 1.882 m. Els cingles s'uneixen a la serra a través del serrat Voltor entre les valls de Saldes i de Vallcebre.

Serrat Voltor

Part del Contrafort oriental. Amb una alçada de 2.281 metres, forma part dels municipis de Fígols, Saldes i Vallcebre.

Roques de Fumanya

Reste del Contrafort oriental de la serra al terme de Fígols Vell; al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.

Cims

Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet

Cim més alt de la serra amb 2.320 m situat al sector oest.

La Creu de Ferro

Cim dels rasos d'Ensija amb 2.286 m al límit entre els termes de Fígols i Saldes.

Fauna i flora

La serra constitueix un dels límits meridionals, a Catalunya, de la vegetació alpina i subalpina.

Cal destacar, a les parts més altes, el prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones més baixes les pinedes són l'espècie predominant tot i que també hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues.

La fauna que hi podem trobar és molt semblant a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró tot i que una mica més empobrida. Cal destacar dins la fauna invertebrada algunes singularitats com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids, com la Troglohyphantes orpheus.

Jaciment d'icnites de Titanosauridae

A la zona de Fumanya s'hi troba un jaciment de petjades de titanosaure. Es considera un dels mes importants jaciments d'aquest tipus del Cretaci Superior Europeu[2].

Les petjades aparegueren en una explotació a cel obert de lignit que realitzava l'empresa Carbones de Berga, s.a.

Durant les posteriors obres de millora i condicionament del jaciment s'hi trobaren 7 ous que se sospita que pertanyen al grup dels Titanosaures.

Actualment el jaciment es poden fer visites guiades del jaciment i hi ha en projecte la creació del Centre d'Interpretació del Parc Paleontològic de Fumanya

Referències