Vés al contingut

Jaciments de Fumanya

(S'ha redirigit des de: Fumanya)
Jaciment de Fumanya Sud

El conjunt paleontològic de Fumanya és a l'alt Berguedà i inclou les antigues explotacions de carbó a cel obert de Fumanya Sud, Mina Esquirol (Fígols), Fumanya Nord, Mina Tumí (Vallcebre) i Coll de Pradell (Vallcebre-Saldes). Començant des de Fumanya Sud i en direcció cap a l'est del jaciment, hi són un darrere l'altre; Pedra Ronyosa (petita continuació de Fumanya Sud), Mina Esquirol, Fumanya Nord i Mina Tumí. Aquest conjunt de jaciments es distribueix a l'est i al nord de la Serra d'Ensija amb una extensió de més de 38.000 m², s'han comptabilitzat més de 3.500 petjades de diferents dinosaures i s'han identificat restes de fòssils, ous i ossos de dinosaures, troncs d'arbres i fulles de diferents tipus. Per aquest motiu se'l considera com un dels jaciments més importants d'Europa amb restes fòssils de dinosaures del Cretaci Superior (aproximadament 65 M.A enrere).[1]

Situació en el cretaci

Actualment Fumanya està situada a uns 1.500 metres d'altitud, però aproximadament uns 71 milions d'anys enrere estava al nivell del mar que li feia de frontera en aquell moment.

La Terra estava, igual que ara, en constant moviment. Va passar, però, que a la meitat del Cretaci superior, dues grans masses de terra, la placa europea i la placa africana, s'anaven apropant cada cop més i a la llarga, es van produir uns grans xocs terrestres dels quals van emergir terres i muntanyes. Alguns mars van baixar el seu nivell, i es van originar immenses serralades, amb elles els Pirineus i amb ells Fumanya. Aquests xocs els podem trobar reflectits en la geologia del Berguedà, ja que algunes unitats geològiques de la comarca es van formar en zones totalment terrestres i, en canvi altres en zones d'aigua o properes a aquesta. Per tant al Berguedà hi entrava un mar de poca fondària. El mar provenia de la part septentrional, de manera que si ens ho imaginéssim ara, el mar Cantàbric (Golf de Biscaia) passaria per sobre les comunitats autònomes d'Euskadi, Navarra, Aragó i una part de Catalunya, fins arribar a Fumanya, la qual era una zona costera. Fumanya es trobava en una zona intertropical i hi dominava un clima molt més càlid que l'actual.

Ja situats en els últims moments del període, concretament al maastrichtià, les zones del Berguedà ocupades per mars es van anar retirant poc a poc i van anar cedint pas a l'ambient terrestre. Aquestes modificacions eren degudes a la gran força de compressió que creaven els xocs de les grans plaques. En aixecar-se grans cadenes de muntanyes el mar disminuïa de nivell. En un espai de temps relativament curt, a període geològic, els terrenys que havien estat submergits per les aigües van quedar ocupats per ambients lacustres, fangosos i pantanosos, on s'hi van acumular un gran nombre de restes vegetals, que posteriorment formarien dipòsits de lignit explotats com a recurs energètic durant el segle XX a la comarca.

Per tant, el lloc on es van produir aquestes petjades era una zona fluvial i amb llacunes, de clima tropical amb molta fauna i vegetació. En definitiva un lloc ideal perquè aquells grans dinosaures hi visquessin.

Un cop d'ull a la geologia

És en els grups de les fàcies garumnianes (roques sedimentàries dels jaciments de Fumanya) on es van quedar petrificades un seguit de petjades. Aquestes van quedar per sobre les fàcies marines i sota uns estrats de carbó. Les fàcies garumnianes contenen, de la part inferior a la superior: margues grises, margues grises amb capes de carbó, margues roges, microconglomerats grocs quarsosos, calcàries clar de lluna ( o de Vallcebre), margues arenoses, calcàries superiors, i margues roges amb guix.

Les que ens interessen són les margues grises. Aquestes, a part de contenir les petjades, també compten amb un gran nombre de restes vegetals. En alguns dels seus nivells s'hi observen fenòmens erosius fossilitzats (no el fenomen, sinó el resultat), cosa que significa que van ser sedimentades a poca profunditat. En un altre nivell hi trobem closques de moluscs, prova clara que en algun moment estaven en contacte, o submergides, en aigua salada. Les margues grises amb capes de carbó contenen un gran nombre d'invertebrats fossilitzats, restes vegetals i també fregaments d'ossos de dinosaure. En les margues rogesserà on Lluís Viladrich hi trobarà uns fragments d'ossos de dinosaure. Aquestes margues contenen quantitats elevades d'algues.

Els microconglomerats quarsosos groguencs contenen molts dels ossos de dinosaure que es trobaran, sembla que procedents de antics canals fluvials.

Les calcàries "Clar de Lluna" no tenen gran nombre de fòssils. És amb elles quan s'acaba el Garumnià Inferior i comença ja l'era Terciària. Les margues arenoses, calcàries superiorsi margues roges amb guixja pertanyen al Garumnià Superior (era Terciària) i, per tant, ja no contenen cap més rastre o fragment de dinosaure ja que en l'època en què es van dipositar aquests sediments els dinosaures ja s'havien extingit.

Història

Troballa

Detall d'incites fotografiades a Fumanya Sud.

El 31 de març del 1985 en Lluís Viladrich i la seva esposa (membres del col·lectiu Berguedà de Ciències Naturals, actualment dissolt) van anar a fer una excursió per la zona del Coll de Fumanya. Casualment en el celobert de carbó de Fumanya Sud, es van fixar en uns clots en aquella paret actualment inclinada. Aquell seguit de forats arrodonits presentaven una certa ordenació i situació en diverses pistes. Seguidament van suposar que es podrien tractar de petjades d'animals. Certament hi havia molts aspectes que semblaven jugar a favor d'aquella possible teoria;

  1. La roca que contenia les icnites (petjades) era del Cretaci superior, l'últim període abans no s'extingissin els dinosaures.
  2. Les margues grises, que eren les roques que contenien les petjades, tenien el seu origen en una regió pantanosa propera a la costa, per tant un lloc adequat per la vida d'aquests grans rèptils.
  3. Les dimensions i les separacions de les icnites eren prou grans com per que els seus creadors fossin també de tamanys enormes.
  4. Per la situació de Fumanya en el Cretaci Superior, se sap que va ser un lloc coster i era també un lloc de pas per les espècies de dinosaure que es movien seguint la costa.
  5. En llocs propers a la troballa ja s'hi havien localitzat anteriorment fragments d'ossos de dinosaure.
  6. En altres zones de Catalunya semblants a les de Fumanya, per exemple la Conca de Tremp, ja s'hi havien trobat petjades de rèptils.

Immediatament van creure que la troballa podria ser interessant i es van posar en contacte amb els professionals de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. Els paleontòlegs de l'institut prengueren nota sobre la descoberta però a causa d'algun imprevist del tot comprensible no van poder acudir a les petjades al setembre del mateix any, tal i com s'havia planejat. Tot i que els paleontòlegs no hi poguessin anar, en Lluís Viladrich si que ho va fer, i entre aquest espai de temps va seguir una evolució sobre el jaciment ,del tot personal, que posteriorment seria de gran ajuda per als estudiosos. Va identificar més grups de petjades el dia 1 de juliol i 3 d'agost i també va trobar unes restes d'ossos i fragments d'ous de possibles dinosaures. Va ser el dia 3 d'octubre quan membres de l'institut es varen presentar a Fumanya i van confirmar les sospites de la troballa, com era de suposar es tractaven de petjades de dinosaure.

Evolució dels Jaciments

Des de l'inici de la troballa ha semblat que el que hi havia als jaciments de Fumanya era de gran interès comarcal i nacional, ja que son pocs els jaciments a l'Estat espanyol que tenen un nombre tan elevat d'icnites. Malgrat tot aquest valor i l'interès que es va semblar demostrar en un principi, els jaciments de Fumanya van caure en l'oblit durant uns 18 anys, temps més que suficient perquè el clima i la meteorització n'esborressin rastres i fessin mal al valor paleontològic del jaciment. Tant és el mal que un possible rastre a Fumanya Sud, identificat per en Lluís Viladrich, del que podia haver estat una tortuga marina, està actualment esborrat de la paret, no en queda cap mena de marca. Tot i els desgraciats efectes del temps, els jaciments de Fumanya han anat éssent objecte d'estudis, cartografies i proves al llarg dels anys.

Candidatura a patrimoni de la Humanitat

El mes de desembre de l'any 2002, es proposà que les petjades dels jaciments de Fumanya optin a la candidatura de la UNESCO per ser declarades patrimoni de la Humanitat. La proposta per la candidatura es presentà a la UNESCO conjuntament amb els governs d'Astúries, la Rioja, Aragó i Castella la Manxa . Durant els mesos següents, es varen fer visites a Fumanya, Fígols i Vallcebre per part d'un nombre important de paleontòlegs de les diferents comunitats. Fumanya va ésser escollida per la Generalitat ja que presenta unes condicions molt favorables per passar a formar part del patrimoni de la Humanitat. Els arguments principals són els següents:

Bandera de la UNESCO.
  1. Es tracta del jaciment amb petjades de dinosaure més important de Catalunya.
  2. S'hi troben els rastres de petjades més extensos d'Europa.
  3. S'hi troben més de 3.500 icnites de diferents dinosaures.
  4. S'hi localitza una pista (rastre) de 80 metres corresponent a un sauròpode.
  5. Les petjades dels sauròpodes Titanosaures són molt escasses a Europa.
  6. És el segon jaciment més important del món en petjades d'aquesta raça de dinosaure.
  7. És el segon jaciment més important del món del Cretaci superior.
  8. És el tercer jaciment més important del món en la relació petjades per superfície, després de Lark Quarry (Austràlia) i Chaoyang (Xina) .
  9. Es troba classificat a nivell global entre els 5 jaciments més importants del món.
  10. És un dels poc llocs d'Europa on s'han trobat petjades, ous i ossos dels sauròpodes en un mateix jaciment.

Actualment, la proposta encara està sent estudiada i es troba a la llista de possibles candidatures a falta de ser aprovades.[2]

Dinosaures

A través de l'observació i l'estudi dels rastres dels diferents Jaciments de Fumanya i amb l'ajuda d'altres rastres similars dispersats pels Pirineus, Europa o la resta del món, s'han pogut conèixer els diferents dinosaures que habitaven Fumanya ara fa uns 65 milions d'anys i que van ser els que ens van deixar les seves icnites. Aquests són, de més a menys quantitat d'informació obtinguda;

  • Titanosaure
  • Hadrosaure
  • Teròpode (D'aquests teròpodes no se'n té tanta informació i de moment no es pot saber amb exactitud de quina espècie o de quin gènere es tractava.)

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Marimon, Sílvia «Els últims dinosaures». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, 8-2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Llista de les possibles canidatures Apartat web de la UNESCO on es mostra la proposta de Fumanya per ser patrimoni de la Humanitat .

Enllaços externs

{{#coordinates:42 | 10 | 48,9 | N | 1 | 47 | 44,7 | E | region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat