Setanta deixebles

Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.^[1] Segons aquest text, l'únic del canon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envia en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de Deixebles mentre que els cristians orientals els anomenen apòstols. De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol X, 1-24,^[2] diu:

«

:1 Després d'això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.

2 I els digué: "Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que faci venir segadors als seus sembrats.

3 Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops.

4 No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no us atureu a saludar ningú pel camí.

5 Quan entreu a qualsevol casa, saludeu primer: 'Pau en aquesta casa.'

6 Si allí hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres.

7 Quedeu-vos en la mateixa casa, menjant i bevent del que us puguin oferir, que l'obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa.

8 A qualsevol població que entreu i sigueu ben rebuts, mengeu el que us posin,

9 guariu els malalts que hi hagi i digueu-los: 'El Regne de Déu s'ha apropat a vosaltres.'

10 Però a qualsevol població que entreu i no us acullin, sortiu als carrers i digueu:

11 'Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha enganxat als peus, ens l'espolsem; tot i així, sapigueu que ja arriba el Regne de Déu!'

12 Us dic que el dia aquell serà més suportable per a Sodoma que no pas per a aquella població.

13 Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Que si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els prodigis que s'han fet entre vosaltres, ja faria temps que s'haurien penedit, coberts amb sac i assegut a la cendra.

14 Però també els serà més suportable a Tir i a Sidó, el judici, que a vosaltres!

15 I tu, Cafarnaüm, ¿és que t'has d'enlairar fins al cel? Fins a l'infern t'enfonsaràs!

16 Qui us escolta a vosaltres, a mi m'escolta; qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi; i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m'ha enviat."

17 Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: "Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel teu nom."

18 Ell els digué: "Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.

19 Mireu, us he donat el poder de trepitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l'enemic, i res no us farà mal.

20 Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel."

21 En aquell moment, joiosament exultant en l'Esperit Sant, exclamà: "Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.

22 Tot m'ho ha donat el meu Pare, i ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, ni qui és el Pare, fora del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar."

23 I girant-se cap als deixebles, a part, els digué: "Feliços els ulls que veuen el que veieu!

24 Perquè us dic que molts profetes i reis van desitjar veure el que vosaltres veieu, i no ho van poder veure, i sentir el que vosaltres sentiu, i no ho van poder sentir."

»

El text parla diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dóna el nombre de setanta dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a d'altres llistes de 70 noms que es troben a la Bíblia.

Culte

A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.

Noms

La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals "són inscrits al cel" remet al bisbe del segle III Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle VIII. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu (a la Patrologia Graeca de Migne, vol. XCII, p. 521-524; p. 543-545; p. 1061-1065). No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.

Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se'n eren: Bernabé, Sòstenes, Cefas, Maties, Tadeu d'Edessa i Sant Jaume el Just.^[3]

La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Hi ha algunes variants. La donada és el canon religiós habitual a l'ortodòxia:

Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
Clopas
Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
Bernabé, bisbe de Milà
Just, bisbe d'Eleuteròpolis
Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
Ananies, bisbe de Damasc
Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques
Timó el Diaca, un dels Set Diaques
Pàrmenas el Diaca, un dels Set Diaques
Timoteu, bisbe d'Efes
Titus, bisbe de Creta
Filemó, bisbe de Gaza
Onèsim (altre que el personatge homònim esmentat a l'Epístola a Filemó)
Epafras, bisbe d'Andriaca
Arquip
Silas, bisbe de Corint
Silvà
Crescent
Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
Epenet, bisbe de Cartago
Andrònic, bisbe de Pannònia
Estaquis, patriarca de Bizanci
Ampliat, bisbe d'Odessa
Urbà, bisbe de Macedònia
Narcís, bisbe d'Atenes
Apel·les, bisbe d'Heràklion
Aristòbul, bisbe de Bretanya
Herodió, bisbe de Patras
Agabus el Profeta
Ruf, bisbe de Tebes
Asincrit, bisbe d'Hircània
Flegó, bisbe de Marató
Hermes, bisbe de Filipòpolis
Parrobus, bisbe de Pottole o de Nàpols
Hermas, bisbe de Dalmàcia
El papa Lli I
Gai, bisbe d'Efes
Filolog, bisbe de Sínope
Lluc de Cirene, bisbe de Laodicea^{[text imprecís]}[[Categoria:Articles amb contingut evasiu des Plantilla:Deod']] a Síria
Jàson, bisbe de Tars
Sosípatre, bisbe d'Iconium
Olimpas
Tertius, bisbe d'Iconium, transcriptor de l'Epístola als romans
Erast, bisbe de Paneas
Quart, bisbe de Beirut
Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
Onesífor, bisbe de Cirene
Climent, bisbe de Sardes
Sòstenes, bisbe de Colofó
Apol·lo, bisbe de Cesarea
Tíquic, bisbe de Colofó
Epafrodit de Filipos
Carpus, bisbe de Beroia de Tràcia
Quadrat d'Atenes
Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
Zenas el Jutge, bisbe de Diòspolis
Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
Pudens
Tròfim
Marc, bisbe d'Apol·lònia
Artemas, bisbe de Listra
Aquila
Fortunat
Acaïc

L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta. Alguns noms que surten en altres llistes són:^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]

un Esteve diferent
Rodion
Cefas, bisbe d'Iconium
Cèsar, bisbe de Dyrrhachium
un altre Marc, bisbe d'Apol·lònia
un altre Tíquic de Calcedònia, bisbe de Calcedònia a Bitínia
Judà, germà de Jesús
Josep d'Arimatea
Nicodem l'Arcont
Simó de Cirene

Notes

↑ Lc 10:1-24
↑ Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)
↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii

[1] Lc 10:1-24

[2] Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)

[3] Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii

[1]

[2]

[3]