Setanta deixebles
Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del canon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envia en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de Deixebles mentre que els cristians orientals els anomenen apòstols. De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol X, 1-24,[2] diu:
| « | :1 Després d'això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.
|
» |
El text parla diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dóna el nombre de setanta dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a d'altres llistes de 70 noms que es troben a la Bíblia.
Culte
A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.
Noms
La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals "són inscrits al cel" remet al bisbe del segle III Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle VIII. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu (a la Patrologia Graeca de Migne, vol. XCII, p. 521-524; p. 543-545; p. 1061-1065). No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.
Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se'n eren: Bernabé, Sòstenes, Cefas, Maties, Tadeu d'Edessa i Sant Jaume el Just.[3]
La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Hi ha algunes variants. La donada és el canon religiós habitual a l'ortodòxia:
- Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
- Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
- Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
- Clopas
- Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
- Bernabé, bisbe de Milà
- Just, bisbe d'Eleuteròpolis
- Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
- Ananies, bisbe de Damasc
- Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
- Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
- Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
- Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques
- Timó el Diaca, un dels Set Diaques
- Pàrmenas el Diaca, un dels Set Diaques
- Timoteu, bisbe d'Efes
- Titus, bisbe de Creta
- Filemó, bisbe de Gaza
- Onèsim (altre que el personatge homònim esmentat a l'Epístola a Filemó)
- Epafras, bisbe d'Andriaca
- Arquip
- Silas, bisbe de Corint
- Silvà
- Crescent
- Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
- Epenet, bisbe de Cartago
- Andrònic, bisbe de Pannònia
- Estaquis, patriarca de Bizanci
- Ampliat, bisbe d'Odessa
- Urbà, bisbe de Macedònia
- Narcís, bisbe d'Atenes
- Apel·les, bisbe d'Heràklion
- Aristòbul, bisbe de Bretanya
- Herodió, bisbe de Patras
- Agabus el Profeta
- Ruf, bisbe de Tebes
- Asincrit, bisbe d'Hircània
- Flegó, bisbe de Marató
- Hermes, bisbe de Filipòpolis
- Parrobus, bisbe de Pottole o de Nàpols
- Hermas, bisbe de Dalmàcia
- El papa Lli I
- Gai, bisbe d'Efes
- Filolog, bisbe de Sínope
- Lluc de Cirene, bisbe de Laodicea[text imprecís][[Categoria:Articles amb contingut evasiu des Plantilla:Deod']] a Síria
- Jàson, bisbe de Tars
- Sosípatre, bisbe d'Iconium
- Olimpas
- Tertius, bisbe d'Iconium, transcriptor de l'Epístola als romans
- Erast, bisbe de Paneas
- Quart, bisbe de Beirut
- Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
- Onesífor, bisbe de Cirene
- Climent, bisbe de Sardes
- Sòstenes, bisbe de Colofó
- Apol·lo, bisbe de Cesarea
- Tíquic, bisbe de Colofó
- Epafrodit de Filipos
- Carpus, bisbe de Beroia de Tràcia
- Quadrat d'Atenes
- Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
- Zenas el Jutge, bisbe de Diòspolis
- Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
- Pudens
- Tròfim
- Marc, bisbe d'Apol·lònia
- Artemas, bisbe de Listra
- Aquila
- Fortunat
- Acaïc
L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta. Alguns noms que surten en altres llistes són:[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
- un Esteve diferent
- Rodion
- Cefas, bisbe d'Iconium
- Cèsar, bisbe de Dyrrhachium
- un altre Marc, bisbe d'Apol·lònia
- un altre Tíquic de Calcedònia, bisbe de Calcedònia a Bitínia
- Judà, germà de Jesús
- Josep d'Arimatea
- Nicodem l'Arcont
- Simó de Cirene
Notes
- ↑ Lc 10:1-24
- ↑ Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)
- ↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii